Ja tocava

Després d’una bona temporada sense actualitzar el blog ja tocava contar-vos alguna cosa. I és que enguany he anat de cul amb els exàmens. Es confirma el que em deien: quart és el pitjor curs (de moment) d’Enginyeria Informàtica a la UPV. No és, crec jo, perquè les assignatures siguen un rollo o extremadament complicades, sinó per la càrrega de feina que tens durant el curs i que t’obliga a estudiar fins a escassos dies dels exàmens.

Per a que ens fem una idea, l’assignatura que més temps d’estudi li he dedicat han segut 3 dies i a la que menys un dia. Sí, un dia. No feia això des de Batxillerat (exceptuant una assignatura de segon, que era un conyaso) i així han anat les coses.

Siga com siga, el curs ja ha acabat i l’any que ve us escriuré des de Estocolm. Ahir va haver una reunió informativa per a tots els estudiants del meu centre que gaudirem d’una beca de mobilitat on ens informaren dels procediments i de les ajudes que rebríem. I després d’haver escoltat la quantia aproximada de les ajudes cal donar-li la raó a aquell grup del Facebook que diu: “El Erasmus son los padres“. I és que l’ajuda base serà enguany d’uns 250€, tot un capital! Si tot va bé, els que tenim un poc de sort amb els estudis, rebrem un plus de 150€ de Bancaixa i uns 60€ de la Generalitat. En total uns 460€ al més per a viure en un país amb un cost de vida d’entre 700 i 900 euros al més.

Poc em queda ja per estar per terres valencianes. Aquests darrers dies de Juny són els últims que passaré a la que ha sigut ma casa a València durant aquests quatre anys i el mes de Juliol serà l’últim que passaré al País Valencià per una llarga temporada. El proper dissabte 30 de Juliol, menda lerenda agafa l’avió cap a Suècia.

El primer que hauré de fer en arribar a la capital sueca serà buscar un lloc on viure durant l’any. Bé, això i aprendre un poc de suec. En teoria la universitat havia d’acollir-nos a tots els estudiants estrangers en les residències de que disposa. El problema és que pareix ser que enguany ens hem decidit tots per anar a terres fresquetes i la capacitat d’allotjament ha sigut desbordada. Van fer un sorteig per veure qui es quedava amb les habitacions i als no afortunats ens han dit, amb més o menys bones paraules: busqueu-vos la vida.

En fi, que amb això estem: a gaudir un poc dels últims dies ací i preparant paperassa per al curs vinent allà dalt. Imagine que hauré d’obrir una nova categoria “Erasmus” o “Estocolm” per a contar-vos les batalletes d’allà, això serà més avant.