Comentaris a: Enginyeria Informàtica (II)

Per: Joan

Joan — Tue, 11 Sep 2007 11:22:43 +0000

Abans que res moltes gràcies pel comentari, Rafa.

“Avant amb la informàtica, pensa que encara queda molt de temps per a rectificar i canviar i molt més per a treballar.”

Doncs això és el que pense jo, si m’enganye ja rectificaré, no m’estic jugant la vida (com més d’un s’empenya en fer-nos creure).

Per: Rafa Sanchis

Rafa Sanchis — Tue, 11 Sep 2007 08:19:34 +0000

Jo fa un parell d’anys, estava igual que tu, sempre havia tingut molt clar que volia fer Informàtica però en arribar el moment, em vaig plantejar si realment volia treballar de alguna de les eixides que la informàtica m’ofereix.

Després de dos anys de carrera, continue igual de perdut, no m’agrada massa programar pel que no vull passar-me la vida picant codi, trobar un treball d’informàtic en que no piques codi… no és fàcil. No obstant personalment pense que en la universitat, no fan treballadors, no es creen tècnic, això es fa en la Formació Professional, en una enginyeria, s’aprèn a pensar, a solucionar problemes, tenia un mestres que sempre deia que enginyer ve d’enginy.

Tal vegada no acabe Informàtica (estic pensant en alternatives per al 2n cicle però encara no sé res) i en tot cas, no em veig treballant de Informàtic però no pense que m’haja enganyat, he aprés coses interessants (i altres no tant xD) i he aprés moltes coses que el dia de demà, em seran útils.

Avant amb la informàtica, pensa que encara queda molt de temps per a rectificar i canviar i molt més per a treballar.

Per: Joan

Joan — Mon, 10 Sep 2007 07:57:24 +0000

No ho havia vist mai així… Diuen que sempre hi ha, com a mínim, dos formes de veure les coses.

Per: Jesús

Jesús — Sun, 09 Sep 2007 18:31:23 +0000

Pensar en nosaltres mateixos és ja pensar en la humanitat. És pensar la humanitat des de nosaltres, i això ja és un model d’hunanitat (no vull entrar en valoracions morals de si això es egoisme o individualisme). No tenir en compte el que ens fa més humans és fer les coses sense pensar-les, perquè toca o per inèrcia.

Per: Joan

Joan — Sat, 08 Sep 2007 13:32:47 +0000

Moltes gràcies per la teva opinió filosòfica, dona un cert nivell al blog. Estic d’acord amb quasi tot el que dius. Estic d’acord en que tots fem allò que ens agrada (no anirem a fer el que ens desagrada!), però no crec que a tots ens motive l’últim punt que comentes. No crec que la majoria de la gent s’ature a pensar si els seus actes els faran més humans, crec més bé, que no ens importa la humanitat sinó nosaltres mateixos…
(No sé si el que he captat és el que volies dir…)

Per: Jesús

Jesús — Sat, 08 Sep 2007 08:04:19 +0000

Les principals eleccions que fem a la nostra vida normalment estan mogudes pel gust. Esta és la base biològica de la moral; el nostre organisme reacciona al gust, a allò que ens agrada, i evita, fuig del que ens desagrada. Pots llegir-te al respecte “El error de Descartes” o “En busca de Espinoza” del neuròleg Antonio Damasio. Ara bé, això no és tot. No tot el que ens agrada està bé i el que ens desagrada està mal; si fòra així el plaer de la vengança la faria bona i el disgust d’estudiar el faria dolent. Trascendent els nostres gustos estan els còdigs morals fets per cada societat. Estos marquen què està bé i que està mal segons les distintes reflexions de cada societat i tradició. Són com una guia que els homens ens donem per afavorir la tasca de les nostres eleccions. Però això tampoc asegura molt. Les tradicions canvien mentres que els còdigs hi queden, pel que molts d’ells es fan inùtils. A més la individualitat pròpia de cadascú fa que es puguen rebutja. Per això cal fer un anàlisi de les tradicions per vore si de veritat responen a allò que va motivar la seua aparició. En este aspecte l’obra del filòsof francés Michel Foucault és molt aclaridora. Però això tampoc és suficient. A més de la nostra apreciació moral primària de la realitat i de l’elaboraciò lògica i històrica de models de moralitat, l’home es veu impelit a la contínua revisió racional de les seues eleccions. Es tracta de comprovar si allò que fem té una correspondència amb allò que captem com a realitat. Es tracta de tindre una visió crítica i el valor de rebutjar allò que pel molt que ens agrade i pel molt que la societat diga que està bé, no resulta tan coherent i satisfactori com en un principi semblava. Esta tasca és personal i intransferible. Es tracta de donar als nostres actes una visió universalitzadora i comprovar, des d’un esborrany evidentment, si això que hem decidit ens farà més humans, ens donarà els bens que pensem que busquem al mateix temps que no llevarà bens ni meynsprearà els bens i els dret que els altres tenen de decidir lliurement al igual que jo. En este aspecte el llibre de Xavier Zubiri “Intel·ligència sentient” és d’una claretat meridiana.

La conclusió és que la decisió sempre és teua, que t’has de prendre la cosa molt en serio, que s’han de mesurar moltes coses. Això no asegura l’èxit al camp pràctic però de segur que produeix creixement i maduresa, coses que a la llarga ajudaran a prendre noves decisions.

(Uajjj, m’he tornat profe de filosofia on line, en fi, com diuen al meu poble “la cabra tira al monte”)