Free software, free society

He estat llegint el llibre “Programari lliure, societat lliure” de Richard Stallman. En el llibre, que és un recull d’articles escrits pel gurú del moviment del programari lliure, es recullen els principis del moviment creat en la dècada dels vuitanta per defensar el que s’estava convertint en un delicte (i encara seguim amb aquesta criminalització): compartir amb el proïsme.

Stallman dóna una sèrie d’arguments molt convincents, almenys des del meu punt de vista, pels qual el programari d’ordinador deuria ser lliure, però deixa ben clar, que el principal motiu i per al qual no deuria haver cap excusa és la llibertat.

A banda s’encarrega de desmuntar tota una sèrie d’arguments a favor del programari privatiu, del copyright o d’aquells que diuen que el programari lliure fracassarà perquè no incentiva el desenvolupament de programari. Com si l’únic incentiu vàlid fos enriquir-se!

Mentre llegia el llibre em costava d’acceptar moltes de les coses que deia. Sí, veia clar el que deia, però pensava que l’Stallman pecava en excés d’idealisme. Però després em vaig dir: “Què collons! Precisament el que fa falta al món avui en dia és idealisme!”.

Hi ha molta gent que diu que el software lliure vol que els desenvolupadors no cobren per la seva feina. Fals, completament fals. El que el software lliure no vol és que els usuaris venguen la seva llibertat, ni que les empreses posen com a condició per usar els seus productes la llibertat dels usuaris. Hi ha altres formes de fer diners (potser no de convertir-se amb l’home més ric del món, però sí de guanyar-se la vida) amb el programari sense haver d’esclavitzar als usuaris.

A més, si tots els programadors que hi han no són més que una mena de putes del codi font, que venen les seves habilitat únicament per diners, malament anem. Però crec que això no és així. Al cap i a la fi, quan tenia dotze anys aprenia a programar jugava sense veure un duro. I ara gaudisc programant jugant sense veure ni un duro tampoc, simplement per “amor al arte” (encara que s’hi pot viure dignament publicant els programes sota llicència GPL, com ha demostrat el mateix Stallman i centenars de desenvolupadors més).

Mentre llegia el llibre me n’adonava de què el moviment del programari lliure no era res més que el moviment per la llibertat de l’home, però reduït a l’àmbit de la informàtica com a producte de l’home. Igual que hi ha organitzacions que lluiten per la llibertat de l’home en altres cercles, la Free Software Foundation ho fa en l’àmbit del programari.

És trist que en els temps que corren hagem encara de preocupar-nos per la nostra llibertat, però no val lamentar-se. Val actuar. Cadascú allà on més li afecta, cadascú allà on més pot fer. I sens dubte, el meu cap és la informàtica. Per això m’he unit a la Free Software Foundation com a Student Associate Member, amb aquesta nota d’ingrés (traduïda).

Sóc un estudiant d’Informàtica [Ciències de la Computació per als angloparlants] i he estat llegint el llibre “Programari lliure, societat lliure”. El llibre m’ha fet pensar…

Sempre he pensat que el coneixement ha de ser lliure i no deu tenir amo, perquè no és producte d’una sola ment (qui diu això menteix), és el producte del ser humà. El coneixement, com la humanitat, deu ser lliure també. I crec que la FSF [Free Software Foundation] representa l’esperit de la llibertat en el món de la computació, l’esperit per millorar aquest món.

Si volem canviar el món, deguem començar canviant allò que és pròxim a nosaltres. Un no pot canviar el món sencer, però pot ajudar a canviar el món que l’envolta, el més pròxim. Si cadascú aporta el seu granet d’arena ho aconseguirem.

Per això, m’unisc a la FSF. Per millorar, en la meva mesura, el món.

Salutacions.

Com que no volia basar la meva col·laboració únicament amb una aportació econòmica (60 USD) cada any m’he decidit per unir-me també al grup de traducció al català de la web del sistema GNU. Així ajude a difondre el moviment pel software lliure i el meu idioma matern, que també en necessita d’ajuda. Això val més que totes les donacions que puga fer.

Acabarem amb un to friki l’article pregant-vos que us passeu per la secció de música de la web de GNU i escolteu “l’himne” del software lliure cantat pel bo d’Stallman (esta com una cabra l’home aquest, xD). Encara que jo preferisc aquesta versió interpretada per els GNU/Stallmans per a la pel·lícula-documental RevolutionOS (encara que aquesta no està mal tampoc). La lletra en anglès:

Join us now and share the software;
You’ll be free, hackers, you’ll be free.
x2

Hoarders may get piles of money,
That is true, hackers, that is true.
But they cannot help their neighbors;
That’s not good, hackers, that’s not good.

When we have enough free software
At our call, hackers, at our call,
We’ll throw out those dirty licenses
Ever more, hackers, ever more.

Join us now and share the software;
You’ll be free, hackers, you’ll be free.
x2

I en català (s’accepten correccions):

Uniu-vos ara a nosaltres i compartiu el programari;
Sereu lliures, hackers, sereu lliures.
x2

Els acaparadors podran guanyar piles de diners,
això és veritat, hackers, això és veritat.
Però no poden ajudar els seus veins;
Això no és bo, hackers, això no és bo.

Quan tinguem prou programari lliure,
a la nostra crida, hackers, a la nostra crida,
llançarem totes eixes brutes llicències
per sempre, hackers, per sempre.

Uniu-vos ara a nosaltres i compartiu el programari;
Sereu lliures, hackers, sereu lliures.
x2

Açò deuria ensenyar-se a les escoles, perquè com ja he dit vàries vegades, el moviment pel software lliure no és un moviment restringit al món de la informàtica, és sols una xicoteta part d’un moviment més gran, més antic i més nombrós: el moviment per la llibertat.