Primer balaç

Ja s’han acabat els exàmens, s’han publicat totes les notes i és hora de fer el primer balanç.

Quan fa sis mesos (com passa el temps) vaig començar el curs no sabia com anaven a ser les coses. Jo estava un poc sufocat perquè m’imaginava que no serien gens fàcils després de sentir l’experiència d’alguns companys i coneguts virtuals. Així que davant del dubte em vaig posar a estudiar (com un capullo) des del primer dia i veges tu per on, això que diuen que s’ha de portar la feina al dia, ha funcionat.

El resultat ha sigut que he aprovat tots els exàmens i han sortit francament bé, així que no hi ha res a dir. Simplement que després de dos setmanes de relax, cal tornar a posar-se a fer feina (amb dos setmanes hem avançat prou, caguen Déu…) i seguir treballant per mantenir el nivell al qual he arribat.

També, ara que ja sé com funcionen un poc les coses, sense descuidar-se, hauria d’intentar relaxar-me un poc i gaudir més de la meva vida universitària (el del cine està descartat, tinc anglès…). M’agradaria aquestes pasqües fer-me amb una càmera de fotografies i treure-la a passejar, però ja veurem… No tinc massa diners ara.

Per altra banda està l’anglès a l’EOI… Per aquesta banda si que estic prou (massa) relaxat. No faig molta feina d’anglès i això no m’agrada perquè segons m’han dit l’examen de l’Escola Oficial no és que siga fàcil. Ja veurem com quedem, a maig és l’examen. Per sort enguany hi ha setembre (han canviat els Plans d’Estudi).

A més hauria de buscar algun lloquet per fer un poc d’exercici (ja no podré anar a molts partits de bàsquet amb l’equip de la Facultat. Incompatibilitat d’horaris). M’agradaria apuntar-me a natació, aprofitant que a la UPV hi ha bones instal·lacions, el problema és que no trobe lloc en el meu horari.

I per si no tingués prou feina els de la delegació d’alumnes m’han demanat si volia col·laborar amb ells. I per suposat que he dit que sí. És necessari que els alumnes participen en l’organització del lloc on passaran cinc anys (com a mínim) de la seva vida; cinc anys que, com diuen tots els que han passat per açò que jo passe ara, els han marcat. Al cap i a la fi, segons diu la gent amb experiència en açò de viure, els vint són els millors anys de la vida.

Que no se m’obliden les traduccions per a la Free Software Foundation (ara mateixa estic traduint el Manifest de GNU)!

I haig de reservar també temps per mantenir aquest bloc i Forat de cuc. S’ha d’escriure una entrada a la setmana, d’una qualitat acceptable, per seguir amb el nivell que ha aconseguit FdC (gràcies a Erades, que durant un temps no podrà escriure).

Uf… Després d’haver vist la llista de tasques pendents comence a atabalar-me… O podrem coure tot? Esperem que sí. De moment anem fent.

Doncs bé, res més des del “front de batalla”. Ens veiem (quan puga ser…)!