L’altre dia Blai m’otorgà el premi Pedraforca, un premi que s’atorga “a blocs escrits en català, que a opinió del que l’atorgui sigui un bloc de qualitat, pels seus continguts, tant literaris, personals o d’entreteniment”.
Abans que res vull expressar el meu agraïment a Blai per enrecordar-se de mi i a tots els que us passeu per ací, encara que no deixeu massa comentaris… Però com que quan pose a parir a algú en alguna entrada sol tenir més comentaris i això ve bé per a les estadístiques del bloc, doncs avui posaré a parir no a Blai en concret, que no s’ho mereix, sinó a tota la blocesfera catalanoparlant (en la qual m’incluïsc) per crear tots aquests premis sense trellat que acaben passant de conegunts a coneguts.
No diré molt més del que he dit en les línies anteriors, tampoc hi ha molt a dir. Simplement no hi veig trellat en aquests premis. A mi personalment, em resulta més agradable un comentari, encara que siga per criticar el que dic, que un premi que t’atorga algun conegut d’aquest món virtual perquè a algú li l’ha d’atorgar ell. I això, que jo també he participat en aquesta farsa.
També haig de dir que no em crec mereixedor del premi. M’explique. No crec que el meu bloc siga “un bloc de qualitat, pels seus continguts literaris, personals o d’entreteniment”. Qualitats literàries, el bloc evidentment no en té.
D’entreteniment? Entra per ací algú que no em conega personalment? Crec que no. I és normal, qualsevol que no em conega (i dels que em coneixen de segur que també) trobarà aquest bloc la mar d’avorrit, excepte en comptades ocasions, igual d’avorrit i irrellevant que les ocurrències de qualsevol altre anònim amb nules capacitats literàries (tot el contrari del que passa amb El sentido de la vida, un bloc d’un desconegut amb grans capacitats literàries).
I jutjar qualsevol cosa pels seus continguts personals és molt poc objectiu com per a estar en les bases d’un premi. I pense que ací és on fallen aquests premis, que tenen unes bases que fan mereixedor del premi a qualsevol bloc mínimament actualitzat.
En fi, de debò moltes gràcies a Blai per enrecordar-se’n de mi, però espere que ell i tots vosaltres sapigueu entendre que no continue amb aquesta mamada col·lectiva, que deixarem sense feina les prostitutes.
Ah sí! Vinga va, no em feu boicot i deixeu algun comentari. Us assegure que no us el moderaré com fan altres.
Nota personal: Ahir vaig fer l’examen d’Anglès Tècnic (INT per als pijos, com jo, del Politècnic). S’han acabat els exàmens i comença l’estiu amb la llista de tasques pendents “a tope”.
Home, que és un blog literari ho és, perquè tots els blogs són literaris en tant que són literatura.
D’entreteniment també és perquè tots els que entrem ací ho fem per a passar l’estona, és a dir, per a entretenir-nos. A més, no t’has plantejat mai que la teua vida puga interessar a algú altre encara que no et conega… hi ha gent (pràcticament tots els que ho fan) que mira els programes del cor i no “coneix” als que hi surten.
I personal també és perquè és el teu blog on tu contes el que et passa pel cap o per on siga.
Bé, deixant de baixa tot això, i per no enrotllar-me més, estic d’acord amb tu que aquests premis són un poc xorres (més que premis són compromisos en què et posen), però de totes maneres crec que és una bona forma de posar-nos en contacte i de veure com d’ampla és la catosfera. Què potser hi hauria formes millors, és clar! Però ens faltarà trobar-les.
Au!!
Home, hi hauria que discutir això de que tots els blocs són literaris perquè hi hauria que definir que és la literatura (http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0081810), cosa que ens portaria a la definició d’art i si l’Home no ha solucionat aquesta qüestió en milers d’anys no anem a arreglar-la nosaltres ara…
Joan, jo no et conec i seguisc el teu blog, per com totes les afirmacions que parteixen d’una premisa falsa són falses… … no pots demostrar que no et mereixes el premi
(Has fet lògica enguany, no?
)
Home, Xavi, gràcies per seguir el bloc. Però això no justifica que meresca un premi. Un premi és una cosa massa “seriosa” per donar-ho a qualsevol, almenys si el premi té algun valor. I si no en té cap, tampoc paga la pena donar-lo…
Sí, he fet lògica. No m’ha anat mal i la trobe prou entretinguda. Fins i tot em ralle la bola i tot ara que estic de vacances… http://foratdecuc.sourceforge.net/?p=139
Salut!
A veure, qui ha de dir si et mereixes el premi o no no eres tu, sinó que sóc jo que sóc el jurat i que te l’he atorgat. Qui diu que Doris Lessing és mereixia el Nobel de Literatura de l’any passat? Ho diu el jurat del premi Nobel. Potser per a tu o per a mi (o per a ella), no se’l meresca, però per als del Nobel sí i per això li donen el premi i en el moment que li’l donen és perquè se’l mereix segons el seu criteri (encara que potser se’l meresca per haver-los subornat, però això és un altre tipus de mèrit). I no hi ha més volta de fulla. Dic jo…
Doncs tens raó. Si em vols donar un premi, me’l dones i xim-pum.