El vol de l’home ocell

Avui estava organitzant tot el material docent virtual que tenia de les assignatures que he cursat i per casualitat m’he trobat en el Poliforma’t (una espècie d’aula virtual on els professors col·loquen les transparències, apunts, exercicis, notes, etc.) amb un enllaç a una cançó una mica geek (o friqui, directament).

La lletra de la cançó la podeu trobar en aquest enllaç, però ja us avise que està en anglès i necessites saber alguna coseta del llenguatge de programació C (i ser un poc friqui) per entendre-la. L’heu de cantar amb la melodia de “Let it be” dels (The) Beatles [Kit-Kat: Per què mai ningú posa el The al nom d'aquest grup?]. Buscant pel Youtube algun altre paio que s’atrevís a cantar-la m’he trobat amb aquest vídeo on la podeu escoltar amb algun que altre refilet.

El que m’ha fet gràcia del vídeo ha sigut el fons: una imatge fixa amb la fotografia de Denis Ritchie (un dels creadors del C) i el següent text a l’aire Bruce Lee i el seu Be water my friend.

Empty your memory, // Buida la teva memòria,
with a free()… // amb un free()…
like a pointer! //com un punter!

If you cast a pointer to an integer, // Si moldeges un punter a un enter,
it becomes the integer. // es convertirà en l’enter.
If you cast a pointer to a struct,  // Si moldeges un punter a una estructura,
it becomes the struct… // es convertirà en l’estructura…

The pointer can crash… // El punter pot fallar…
and can overflow… //i pot desbordar-se…

Be a pointer my friend… // Sigues un punter amic meu…

M’ha fet gràcia, què voleu que us diga? Vaig a escoltar-la de nou…