Sis coses que em fan un poc feliç

Seguint amb el mem (nom amb el qual pareix ser que la blocosfera catalana s’ha decidit a anomenar als memes) que em passa Blai, ací va una xicoteta llista de sis xicotetes coses que em fan un poc més feliç.

• Jugar amb els meus gossos (Kin i Waki). Els divendres, quan arribe a Pedreguer i ixen al carrer a rebrem, són meravellosos.
• Barallar-me Jugar amb la meva germana. M’encanta tocar-li els nassos i que ella me’ls toque a mi. Acabar de dinar, gitar-me al sofà ocupant les dues places i que ella es tire damunt de mi per fer-me fora. Això passa tots els caps de setmana.
• Fer una fotografia que realment m’agrada. Agafar la càmera, buscar un motiu, disparar i dir: “Aquesta fotografia sí que mola!”. Tenir la sensació de que, en certa forma, pots transmetre quelcom.
• Conèixer algun lloc o algú interessant. Viatjar a algun lloc curiós, que et desperte certes sensacions o conèixer a alguna persona que et faça sentir el mateix.
• Veure a algun desconegut somrient fora de context. Per exemple, quan vas pel carrer i et trobes a gent que camina amb ulleres de sol, mirant a terra i amb cara seriosa (com jo mateix) i de sobte et trobes a algun desconegut amb un somriure dibuixat al rostre i amb eixa brillantor característica als ulls.
• Resoldre un problema. Un passatemps al periòdic, un exercici relacionat amb els estudis o qualsevol problema que puga tenir algú.La satisfacció que se sent al superar-se (ja siga gran o petit el problema) és genial.

Jo li passe el mem a Xavi, Adrià, Rafa, Toni i Marina.