Jo ara deuria estar estudiant DLO o ADO, demà tinc examen de la primera i el dimecres de la segona, però com estic amb la puta grip o alguna cosa semblant i tinc un poc de mal al cap, m’he parat a llegir aquesta novel·la en construcció d’Alfredo de Hoces: Tren a la estación perdida. Deixe aquest xicotet fragment.
Mientras esperaba a que apareciera mi equipaje reía de medio lado. Una frase se me vino a la mente: “como aquí no se vive en ninguna parte”. No pude evitar visualizar un cerdo retozando en un barrizal. Un barrizal de Úbeda, para ser más exactos. ¡No te vayas, como aquí no se vive en ninguna parte!, dijo el cerdo revolcándose en la mierda. Apareció mi maleta. La cogí y me encaminé hacia la salida. No, el barrizal no era para mí. Yo no era un cerdo; yo era una criatura alada e iba a volar alto, muy alto. A mí me esperaban grandes cosas.
Actualització: Examen de DLO fet i assignatura superada (esperem).
Actualització 2: Examen d’ADO fet també, aquest amb més dubtes de superar-lo, però… Yes, we can!
Encara tens dubtes de si aprovaràs o no? Vinga home, que ja ens has demostrat que ets un empolló. A vore si acaven els examens i ens fen un soparet, i així em conteu, que ja sé que hi ha més gent de Pedreguer estudiant a València. (Ho dic perquè ahir estava per la biblioteca d’humanitats i em vaig trobar a uns quans que feien com si estudiaven a la porta de xarreta).
Hola Jesús! Sempre és agradable sentir notícies teves. A veure si quan acaben els exàmens fem un soparet al super Kebab Diana o com es diguera.