Ara mateixa acabe de veure aquesta interessant pel·lícula (“Sleeping dogs lie” o “La mentida de dormir amb gossos”), protagonitzada per Melinda Page Hamilton i Bryce Johnson, i dirigida per Bob Goldthwait.
He de dir que quan he posat el DVD al reproductor (sí, la majoria de les pel·lícules que mire són alquilades del videoclub i no, no estic en contra de la “pirateria”) i ha aparegut el menú he pensat: “Ja tenim ací la típica comèdia romàntica”. Una dona i un home semi-nuets gitats en un llit, ella guapa i ell guapo, és al que indueix a pensar. L’únic element estrany en la fotografia és un gos que jeu entre els dos.
A Amy la vida li va sobre rodes amb la seva parella Tom, fins que aquest li demana casar-se amb ell i es proposen contar-se els més obscurs secrets. La pel·lícula ho deixa ben clar en els primers minuts de pel·lícula (en el tràiler s’intueix alguna cosa). Tots els personatges amb una peculiaritat que els fan únics a la vegada que divertits, al igual que el fil conductor de la pel·lícula, que ralla l’absurde (cosa que la fa més divertida encara). Hi ha que destacar que forma part de la selecció oficial del “Sundance Film Festival” i del “Toronto International Film Festival”.
Sleeping Dogs Lie
On estan les límits de la sinceritat en les relacions d’afecte? Aquesta és la pregunta que ens planteja la pel·lícula. Devem sincerar-nos amb la gent que estimem al cent per cent, inclús sabent que aquesta sinceritat els farà mal a ells i a nosaltres i per tant no aportarà res positiu a ningú. O si per el contrari, hem de mantenir algun que altre secret per protegir aquestes relacions d’afecte.
El problema és que potser aquest secret faça que canvie la visió de l’altra gent que tenia de tu, ja que potser no et podran tornar a mirar de la mateixa forma, per més que s’esforcen (és allò de que “quan saps una cosa, ja no pots ignorar-la”).
El que sí que està clar és que feu el que feu, el record us acompanyarà la resta de la vostra vida i no podreu desprendre-vos d’ell, siga bo o dolent. Així que vigileu el que potser s’haja de convertir en secret.
Per cert, espere que us agrade el nou tema. Ja el personalitzaré quan tinga més temps lliure…
A mi no m’ha molat el canvi, preferisc l’antic… a més, la capçalera en les gaviotes em recorda al PP…. i preferisc que l’informació del post estiga baix del post…..
La peli me l’apunte…
Jajajaja! A mi que la informació del post estiga al principi tampoc m’agrada. Ho hauré de canviar això. Pel que fa a les gavines: paciència. Ja he dit que quan tinga un poc de temps me’l personalitzaré (posaré alguna foto feta per mi, per exemple), però a mi les gavines em recorden a la portada del llibre “Juan Salvador Gaviota” que em va agradar molt i en certa manera és el que li dóna el nom al bloc.
A mi també m’agradava més l’altre…
Prenc nota, però no garantisc que vaja a fer-vos cas… A mi no m’agradeu vosaltres i mira, m’aguante xDDDD
PS: És conya, clar! :*
Acostumat a llegir el bloc al reader, no havia vist encara el canvi d’estil!
De moment és molt (MOLT) senzill. Esperaré a que canvies més coses per comentar, però si penses deixar-lo així, per mi, millor posa l’altre…
De moment, però dedica-li temps a SO2, que és prou més urgent…
Mmm… Pel que veig ací tenim un conflicte de gustos… A mi m’agraden les coses senzilles i a vosaltres, companys, pareix que no us agraden tant senzilles. Jejejeje…