El vol de l’home ocell

Ara ja puc dir que sóc universitari. Avui he formalitzat la matrícula a la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de València.

La veritat és que sempre he estat “enganxat” a aquest món dels ordinadors. Des de què, allà l’any 1996, mon pare comprà el meu primer ordinador (que es suposava que era per al seu treball), sempre he estat divertint-me amb aquestes maquinetes.

Vaig començar, com no, amb els videojocs. El primer que vaig tindre va ser una aventura gràfica anomenada La Pesadilla Turca, però degut a la dificultat d’aquest no vaig poder acabar-lo fins els deu anys. Així, gràcies al meu cosí em vaig introduir al món amb Commandos: Behind Enemy Lines, Age of Empires, Tomb Raider i més clàssics dels anys noranta.

Més tard, cap als dotze o tretze anys, ja em vaig introduir més al món de la informàtica (també gràcies al meu cosí), i més concretament a la programació. Aquesta va ser la primera toma de contacte, clar. Per aquells temps somiàvem en convertir-nos en creadors de videojocs (com els que havíem jugat), així que desenvolupàvem els nostres “matamarcianos” amb un programa que es deia DIV2. El programa comptava amb diverses eines per crear videojocs de tot tipus, però el que donava de sí el programa deixava molt que desitjar (si ho analitze ara). Altres llenguatges que vaig provar van ser el Fénix (una millora del DIV2), Basic i Visual Basic.

Després, durant l’etapa coneguda com adolescència, les meves activitats davant l’ordinador van disminuir considerablement, en especial les de més “trellat” (però vaig conèixer jocs com el mític Half-Life als cibercafés), i em vaig dedicar a altres assumptes que no venen al cas (tots tenim un passat…). Per aquesta època, també em vaig introduir al món d’Internet i els xats com l’IRC i com no, el Messenger.

Però finalment, als quinze, ja amb un bon domini d’Internet vaig conèixer el llenguatge Delphi (Object Pascal) i em vaig enganxar a la seva senzillesa. A més em vaig introduir més al món de la informàtica. Començava a interessar-me ja no sols l’aspecte domèstic (videojocs, programetes, etc) sinó que m’interessava conèixer més sobre els ordinadors, el seu funcionament intern.

Així programa, que programaràs i “furga, que furgaràs” (trencant molt d’ordinador) em vaig fer un autèntic aficionat a la informàtica (possiblement més d’un em consideraria addicte a aquesta…). I ací estem, esperant (ansiosos) a que comence el curs per conèixer més (i més) d’aquests “aparatets” que han canviat la concepció del món de dalt a baix.

He intentat resumir-vos en aquest post la història de la meva relació amb la informàtica. Ara haig de dormir (són les 00:20), però demà (o quan siga) us contaré perquè em vaig matricular a aquesta titulació i que espere d’ella; i també em manifestaré sobre la controvèrsia que hi ha amb tot l’assumpte de Ingenieros de Primera.