…pasqua de les mones. Quines pantorrilles tenen les xicones.
Doncs d’ací unes hores comencen les meves vacances de pasqua. Són les 00.53 i ja porte una bona estona fent el friqui amb el concurs d’algorísmica d’EDA. La cosa no pinta bé.
I dic que no pinta bé perquè de les set persones que han resolt el problema per ara, jo sóc la qui ho ha fet amb el major temps (és a dir, pitjor solució). Però el que em té amb la mosca d’arrere l’orella és el fet de que la millor solució és 3,2 vegades més ràpida que la meva i jo ja no sé que més fer! En fi, hi haurà que replantejar-se el problema aquestes vacances per a rebaixar el temps, ha d’haver alguna altra solució, o sinó no s’entén aquest 320% de diferència…
Però a banda d’enfricar-me amb el concurs, abans faré una xicoteta escapada aquest cap de setmana a Barcelona, gentilesa dels meus pares que m’ho paguen i de la Penya Barcelonista de Pedreguer que organitza el viatge i ho deixa a un preu tirat. Estaré en la ciutat comtal dissabte, diumenge i dilluns i aprofitaré per anar a veure actuar a Marina, que ja s’ha convertit en una actriu po’fessional. Procuraré fer bona cosa de fotos i provar algunes idees que m’han sorgit i penjar-les a Flickr, com és habitual.
En tornar del viatge, com he dit, tornaré al pla dels estudis. Perquè a banda de concentrar-me amb el concurs, que és prioritari ja que el dia 30 d’Abril acaba el plaç per presentar solucions, també haig d’avançar (i a ser possible, acabar) el cas d’estudi de l’assignatura Metodologia i Tecnologia de la Programació (a.k.a. MTP), que aquest any consisteix en implementar l’original xarxa social “Féisbuc” (l’any passat el cas d’estudi era implementar el joc “Heroi guitarrer”, per a que us feu una idea del perfil del professorat).
En fi, d’ací unes horetes hauré d’alçar-me per acabar de recollir els trastos, anar a la sessió de pràctiques de SO2 i marxar cap a Pedreguer; així que me’n vaig a dormir abans que les lents de contacte destrocen les meves retines.
Com sou es d’informàtica. Sempre de viatge i estudiant coses interesantíssimes….
Bones pasques.
Per cert, Andra està escandalizà. Pobreta meua
Hola Jesús! Ja feia temps que no et passaves per ací.
Els d’informàtica com som?
Haig de llegir aquest comentari amb cert to d’ironia? xD
En fi, dir-te que hem d’aclarir eixe soparet per quan passe pasqua! I dir-te que no parles tant bé de mi a les teves alumnes, que s’enduran una decepció!
Salut!
PS: Per cert, a la resta de la gent que llegiu el comentari. Passeu-vos pel bloc de Jesús i llegiu-vos el fantàstic (i trist) relat de Mònica Richart: http://plesiologos.blogspot.com/2009/04/punt-i-principi-una-antiutopia.html
No sé quina solució has fet per al concurs de EDA, però que jo sàbiga totes les solucions que hi han a l’oracle, incloent la teua, gasten la mateixa “idea algorísmica” (*cough*mfsets*cough), perquè és la més òbvia i la única. Si et va tant lent probablement siga qüestió de la implementació, no del algorisme. Mira quines parts del codi estan gastant més temps i optimitza. Et sorprendries de lo fàcil que és reduir el temps a la meitat canviant unes poques línies de codi.
Besadetes cata.
Hola Sr. Jota (quin nom més misteriós). Ja tinc una idea de per on atacar el problema i crec que és on es notarà la diferència: En la construcció de les caixes d’inclusió perquè ara mateixa el temps de carregar la imatge + construir les caixes d’inclusió suposa quasi un 88% del temps d’execució del programa. I carregar la imatge, més ràpid del que ho faig dubte que es puga fer. La diferència rau llavors, en processar la imatge per construir les caixes d’inclussió. És ací on està aquest 320% de diferència i una línea en aquesta part és fonamental, com bé assenyales.
La primera solució que vaig enviar em va tardar uns 470 segons o per ahí. I pel simple fet de canviar de lloc unes línes de codi em va baixar a 359… En fi, hi haurà que treballar amb això aquests dies.
Moltes gràcies per comentar. Salut!