Fa uns dies, després d’haver fet l’examen d’Història, per desemboirar-me un poc em vaig descarregar vaig veure El sentido de la vida, una comèdia-musical dels genials humoristes britànics Monty Python. Pel·lícula de la qual m’havien parlat i havia llegit molt i que no em va decebre.
El film, construït a partir de diferents sketches amb diferents personatges, recorre diferents etapes de la vida per riure’s d’elles, algunes vegades fins i tot cruelment. Però aquesta mescla de crueltat i humor (es podria substituir per ironia?) no és més que la forma amb la que se’ns mostra la vertadera intenció dels autors de la pel·lícula, que és fer-nos reflexionar un poc sobre la vida mateixa (a part d’entretindre’ns i fer-nos riure bona cosa).
Les etapes vitals que recorre la vida són: El naixement, l’educació, l’edat adulta, la malatia i la mort. Totes genials, però jo destacaria ací la primera part i la de la malaltia. No perquè el seu contingut reflexiu siga millor que els altres, sinó pel seu contingut musical. Les cançons d’aquestes dues parts, junt amb la del principi de pel·lícula són boníssimes, almenys des del meu punt de vista.
En la primera part trobem la cançó de Every sperm is sacred (Tot esperma és sagrat), una cançó molt crítica front al comportament de l’Esglèsia Catòlica davant dels temes de reproducció humana. És curiós, que en una cançó estrenada l’any 1983 contra algunes postures del catolicisme tinga encara sentit. Us la deixe ací per que la disfruteu.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
La segona cançó és la que apareix en la part de la malaltia, com ja havia dit, i és la que s’usa per acompanyar els crèdits finals de la pel·lícula. La Gallaxy song fa una explicació de tot el funcionament i estructura de l’Univers, des d’un punt de vista molt bàsic, és clar. Però la mescla d’aquest caràcter divulgatiu i la seva música em va enamorar d’ella només la vaig sentir.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Les dues cançons estan interpretades per Eric Idle, per a mi un dels millors dels Monty Python, i que segur que el coneixereu per la seva interpretació en la cançó més famosa, de la pel·lícula més famosa del grup: Always look on the bright side of life (Mira sempre el costat brillant de la vida), última cançó de la pel·lícula.
Mireu aquestes pel·lícules sense falta!
PD: Dues cançons en un sol post, l’SGAE vindrà a per mi…
Qui era el “Rojo”? ja veig que t’has passat al costat català de la força.
Jajajajajaja. Doncs sí! Hauria d’haver posat l’etiqueta [ironic_mode][/ironic_mode]