Avui no he anat a l’institut. Ahir per la vesprada em va entrar mal al cap i em vaig gitar i no m’he despertat fins les deu d’aquest matí. He aprofitat per llegir tot el dia fins fa una estona, quan m’he portat el portàtil al llit i he començat a furgar per Internet i m’he trobat amb aquesta curiosa notícia. Avui és el dia de pi. I per què? Doncs perquè avui, segons la notació anglesa, és 3-14 (les tres primeres xifres d’aquesta constant matemàtica).
Bé, en un dia com avui, la part geek del meu allò freudià s’apodera de les meves mans i escriu trava (content? 
) aquest poema per recordar els vint primers decimals de pi.
Soy y seré a todos definible,
mi nombre tengo que daros.
Cociente diametral siempre inmedible,
soy de los redondos aros.
Mol interesan lo de contar les lletres de les paraules per crear les xifres de Pi. Que millores pronte!!!
Jejeje. Sí, aquest poema és famosíssim. Hi ha un altre per recordar els primers 28 decimals, però a mi m’agrada més aquest.
Gràcies (intentaré millorar-me…) pel comentari i salut!
Acaves de dir que has escrit este poema. Però jo ja l’havia sentit. Per tant he de suposar que quan dius que l’has escrit no estàs dient que sigues l’autor.
Interesant… com els meus apunts.
L’escriptor original no sóc jo, però si el pose en la meva web, l’escric jo. Ara bé, he mentit, perquè no l’escrit, el vaig pegar :S.