Demà serà 1 de Setembre, cosa que significa mals de cap per a molta gent. Els estudiants comencen a suar perquè durant les pròximes dues o tres setmanes aniran de cap amb els exàmens de setembre, qui no ha començat a treballar avui segur que ho fa demà i a més, els que tenen fills, hauran de suportar a la canalla, que no comença l’escola fins d’ací uns dies, després de tenir que aguantar als companys de treball contant el divertides que han estat les seves vacances i observar que tenen la pell més blanca que ningú en la oficina. I a sobre, aguantar la paranoia de la grip A.
Jo, digueu-me despreocupat, mai he tingut síndrome post-vacacional. No sé ni definir-lo. Perdoneu-me els qui patiu d’aquest mal, però com segur que diria el meu avi en els seus bons temps: això són mariconaes (ell ha sigut llaurador i obrer tota la vida, així que vacances poquetes).
També serà perquè per a mi les vacances no són sinònim de passar-me el dia estirat a la platja torrant-me com les serps (de fet sols he anat una vegada a la platja aquest estiu). Si foren així, segur que seria més difícil. A mi m’agrada fer coses. Ja us vaig fer al principi de l’estiu una llista de totes les coses que volia fer. Quantes n’he fet? Si excloem a les referents al viatge, cap ni una.
El viatge ha segut la cosa més pareguda a unes vacances normals que he tingut, això si acceptem que cinc imbècils (un parlant amb les vaques traient el cap de la finestra mentre condueix per l’autopista francesa, l’altre invocant al dimoni mentre imita a un cantant de rock satànic, un altre passejant una bandera de la URSS per terres holandeses, i la parella restant a punt de cremar una casa després de fer-se els matxots i intentar beure’s un xupito de Sambuca encès) poden fer alguna cosa normal.
Volia escriure-vos un resum de tot el trajecte, de fet tenia ja bona part escrita quan Blai publica la seva bitàcola del viatge. No m’agrada massa aquesta forma de contar les nostres aventures, però vaja, no anava a contar una altra vegada el mateix, tenint en compte que compartim gran quantitat de visitants, així que ho vaig deixar estar.
Pel que fa a la resta de coses de la llista, o no he tingut temps, o no he tingut ganes. Però n’he fet d’altres.
El primer que vaig fer en tornar del viatge va ser posar-me a pintar el portàtil. Aquesta vegada l’he pintat de negre i ha quedat bastant bé (almenys queda més net que pintat de blanc…). Després de quasi carregar-me’l a l’hora de tornar-lo a muntar (no s’encenia per culpa de no estar ben posada la memòria RAM i m’he carregat una de les dues antenes WiFi), ja està operatiu de nou. Ara amb Debian instal·lat (abans utilitzava ArchLinux que em va agradar molt, però tenia ganes de provar Debian) i sense el problemes de sobreescalfament que tenia abans (vaig netejar el ventilador conscienciosament). D’entorn d’escriptori utilitze el XFCE, que es molt lleuger (no tant com l’OpenBox) i és quasi tan complet com el GNOME.
Després m’he dedicat a fer frikades vàries: he fet alguns problemes de Google Code Jam de l’any passat. El dia 2 de setembre comença la fase de classificació. L’any passat la vaig superar (sols havies de fer un problema), però no em vaig ni presentar a la primera ronda. Enguany ja veurem; he intentat seguir on havia deixat el Wodax, però m’he adonat que tenia algunes errades, així que he tingut que replantejar-me algunes coses; i m’he posat a refer el programa que vaig presentar per al Concurs d’Algorísmica de l’assignatura d’Estructures de Dades i Algorismes. El guanyador em va passar el seu codi i la seva memòria, vaig llegir la memòria i m’he posat a desenvolupar l’algorisme que utilitzava. I deixant les frikades, aquests dies he estat recollint ametles dels arbres que envolten ma casa.
Total, que ja ha passat un estiu mes i d’ací no res comença el nou curs. Jo demà ja me n’aniré cap a València per començar a arreglar-me l’habitació, fer el papeleo corresponent a la facultat, començar amb reunions i prepara-me per al començament del nou curs: tercer (collons tu, això ja és l’equador de la titulació!). Ja tinc ganes de començar el curs. Ho admet, m’il·lusione com un xiquet. Però de les expectatives d’aquest nou curs ja parlarem un altre dia, que avui el post ja se m’ha quedat prou llarg.
Síndrome post-vacacional sólo tuve el año pasado dos veces: al volver de México, y al volver de mi Nordic Trip por Suecia y Finlandia. La verdad, no soy de los que se deprime cuando terminan las vacaciones, todo lo contrario, estoy deseando que llegue de nuevo la rutina, porque si no me aburro mucho xD.
Y xé Joan, ya veo que este verano no has perdido el tiempo, ahí ahí. Que vaya bien el inicio del nuevo curso
.
Pos la veritat es que això del sindrome postvacacional aquest, tot es plantejar-se-ho. Jo crec que tampoc mai tingut eixe síndrome tant patent en les noticies de la televisió..
Tampoc entenc això de .. “es que es dilluns!!” ei pos cony millor!! més fresquets!. Després d’un descans de cap de setmana aplegue en energia. pijor es en mitat setmana xDDD
Sort amb aquest nou curs!
Jo la veritat és que mai el n’he tingut. No obstant això, este matí, quan tornava alegre a l’institut i pensava amb tendresa en els meus alumnes he tingut una mica no de síndrome posvacacional però sí una cosa pareguda, ja que una alumna ja venia amenaçant amb la denuncia perquè segons ella jo havia dit a que no feia falta que es presentase a l’examen de matemàtiques de setembre, i això que jo sóc d’ètica. I clar, sa mare li ha dit que a l’estiu millor que fora a la plaja en comte d’estudiar. A vore, un professor d’una altra assignatura diu que no cal fer l’examen de setembre, i la mare va i s’ho creu. HOSSSSSSTIA. O siga, que no és que tinga el síndrome amariconat eixe, però la questió és que ja se m’han llevat les ganes de tornar a la feina. Llástima, enguany no més han durat els 15 segons que he tardat en baixar del cotxe i entrar a l’escola.
Ja vorem l’any que bé. BON INICI DE CURS A TOTS
Jajajajaja. Jesús no et calfes, hi ha mares i pares que són imbècils i xavals amb molta mala llet. Però tu tranquil: tenen cap prova que demostre que tu li vas dir res? I encara que en tingueren, això no arribarà molt lluny.
Molt de gust de tornar-te a llegir (justament havia acabat de deixar un comentari al teu blog amb un enllaç a una notícia que he llegit avui i ja que estavem per replicar-li a la tal Mònica, amb proves, el seu primer comentari a l’últim article que publicares).
Ara que comença el curs i no tenim molta feina, hem de quedar per fer el sopar que tenim pendent. Comence a parlar amb Blai…
Síndrome en valencià és femení
Premi! http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=s%EDndrome&operEntrada=0
No tenia ni idea, però he vist per l’article que l’haja articulat ni que l’haja utilitzat en masculí (de pura casualitat):
Títol: “(La) Síndrome postvacacional”
Cos: “Jo, digueu-me despreocupat, mai he tingut (la) síndrome post-vacacional.”
Meh, desde que has protegit les actualitzacions del Twitter ja no estic mai a la última en les “últimes mogudes” del Sr. Puigcerver.
De qualsevol manera, ja veig que l’estiu ha acabat sent profitós. Saluts cordials, ja ens veiem en València.
PS: Lo teu amb el concurs de EDA és masoquisme. Jo estic per lobotomizar-me la part del cervell on encara recorde com extraure les putes components… I tu vols tornar a fer l’algorisme? ^^
@Sr. Jota últimament estava descuidant la meua privacitat (que si Twitter, que si Facebook…). Ens veiem d’ací un parell de setmanes.
PS reply: Jajaja. M’avorrisc bastant i jo no vull tornar a fer l’algorisme (el meu), sinó l’algorisme que tu gastaves. He llegit el paper i és senzill… El que haguera ajudat buscar pel Google en lloc de tirar-se de cap a picar tecles!
PS2: Què tal la segona experiència en el Summer of Code? Has participat al Code Jam?
Iep! M’havia perdut la teva resposta. El Summer of Code ha anat dubidubi. Aixo es positiu. Treballar amb la fundació Python ha sigut divertit, i ara quan comence el curs tornaré a l’atac amb el projecte. El Code Jam no he participat aquest any, ni cap any anterior, ni participaré mai. Els concursos de programació no són lo meu. ;d
Per cert, com ha anat la matrícula d’aquest any? Has pillat cap assignatura en anglés?
Uii… No m’ho crec. Si fora així no t’hagueres agafat l’assignatura de LE de “Concurs d’Algorismes de l’ACM”…
Anem als mateixos grups excepte en les optatives: tu fas ESO (que la fan Adrià i Fernando) i no sé quina del segon (imagine que CRP, jo la vaig fer l’any passat). Jo faig ALN i CSI al primer quadrimestre i al segon faig SSD. M’he pillat més optatives perquè em quedaven un porró de crèdits de LE per omplir i les de LE són una puta merda d’assignatures…
Ens veiem!