Però abans de dir el que és l’OpenBox haurem de presentar alguns conceptes que ens servisquen per entendre què és i què fa l’OpenBox. De moment, us puc dir que l’OpenBox és un programa per al sistema operatiu GNU/Linux que està relacionat amb l’entorn gràfic, és a dir, amb les “finestretes”. De res us serviria saber que l’OpenBox és un gestor de finestres sense saber que és això. Si ho sabeu i no voleu saber més detalls, perfecte, podeu parar de llegir ací mateixa.

Sistema de finestres, gestor de finestres i entorn d’escriptori.

Tots tres programes estan destinats a una mateixa tasca: que l’usuari compte amb una interfície gràfica d’usuari còmoda (les finestretes que veiem per la pantalla). Ara bé, cadascun se n’ocupa a diferents nivells. A continuació podeu veure la proximitat que té cadascun d’ells amb el maquinari (he menyspreat la tasca del nucli del sistema operatiu, que de cap manera ho és, però que ara no interessa).

El sistema de finestres (windowing system) és l’encarregat de proporcionar la comunicació entre les finestres i el sistema operatiu i maquinari (s’encarrega de dibuixar per pantalla, proporcionar el ratolí, que cada programa s’execute en una finestra, els estils de lletres o fonts, …).

En els sistemes *nix (derivats o inspirats en l’Unix), el sistema de finestres per excel·lència és el X Window System, és l’estàndard de-facto.

En els sistemes Windows, va inclòs en el propi sistema operatiu i no es pot modificar (almenys que jo sàpiga). Això no significa, evidentment, que no pugueu canviar el tema d’escriptori o el fons de pantalla, d’això s’encarrega el gestor de finestres i l’entorn d’escriptori.

El gestor de finestres (window manager) s’encarrega, bàsicament, de l’aparença visual del sistema de finestres que proporciona el sistema de finestres. El gestor de finestres, entre altres, li assigna un tema a les finestres i d’aquesta forma s’aconsegueix, per exemple, que aquestes siguen blaves, verdes, ataronjades, de color verd nuclear o transparents.

Entre els gestors de finestres en els sistemes *nix hi ha el Metacity (utilitzat pel GNOME), el KWin (emprat pel KDE), el Xfwm (emprat pel XFCE) o el protagonista d’aquest article, l’OpenBox.

Finalment arribem al nivell més abstracte: L’entorn d’escriptori (desktop environment). Aquest és una col·lecció d’utilitats que es proporcionen a l’usuari per gestionar el seu computador. Típicament proporcionen un gestor de finestres, un gestor d’arxius (el Nautilus de GNOME, el Dolphin del KDE o el Thunar del XFCE), widgets, etc…

KISS

Keep it simple, stupid.

Aquesta és la regla d’or. La Navalla d’Occam aplicada a la informàtica. La regla s’aplica a tota hora, bàsicament perquè disseny simple, acostuma a significar eficiència. I aquesta és un poc la filosofia que segueix l’OpenBox. Mantenir el més simple i lleuger possible l’escriptori.

Per què necessitem un entorn d’escriptori tan complet com el GNOME o el KDE si no utilitzem la majoria de les possibilitats que ens brinda? Possiblement no us haureu aturat mai a mirar la quantitat de biblioteques i programes que s’instal·len al vostre ordinador i que no utilitzareu mai, o molt poc; però us ho dic jo per experiència, que en són moltes.

Quan instal·les per primera vegada l’OpenBox sols disposes d’un escriptori buit i un menú que s’executa al fer clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú et permet navegar per les distintes aplicacions que tens instal·lades i elegir-ne una per executar-la. Per no disposar, no disposeu ni de “barra d’inici”, ni de gestor d’arxius, ni d’escriptori pròpiament dit (eixe espai del nostre ordinador que fem servir per posar els accessos directes dels programes que més utilitzem i omplir-lo d’arxius temporals que en principi borarem quan acabem d’usar-los, però que mai ho fem). Més o menys, seria una cosa així (però sense la imatge de fons).

Però com he dit, gràcies a que l’OpenBox és altament configurable, podeu afegir-li una “barra d’inici”, un gestor d’arxius, un escriptori amb icones, un DockBar a l’estil MacOS X, un monitor del sistema, widgets i moltes utilitats més. Podeu veure nombrosos exemples ben cridaners.

A més, els menús de l’OpenBox són dinàmics (anomenats Pipe menus). Què significa això? Que es generen cada vegada que l’usuari els obri. Amb aquesta característica i la creativitat d’alguns programadors es poden aconseguir utilitats com un lector de notícies RSS, un lector de correus, controlador per al XMMS i molts més (veieu aquest document per més informació).

Per què?

Jo l’utilitze senzillament per gossera a instal·lar el GNOME o el KDE que son programes que ocupen molta memòria, molt d’espai en disc i venen amb tota una sèrie d’eines que no utilitze.

A més, des de fa uns mesos (finals de Juliol) utilitze una distribució anomenada Gentoo, en la qual l’usuari elegeix personalment que vol i que no vol que s’instal·le en la màquina i a sobre ho ha de compilar en la màquina (encara que també es poden descarregar versions binàries dels programes). I compilar paquets com el GNOME o el KDE suposa molt de temps. I el temps és or!

Bé, ara ja sabeu que és l’OpenBox (i algunes coses més). Dir-vos que si ja teniu instalat el GNOME i no us voleu desfer d’algunes aplicacions que utilitzeu a sovint, podeu instalar l’OpenBox sota el GNOME o el KDE per usar-lo en lloc del Metacity o del KWin, que són gestors de finestres més pesats.

Actualització: Ací podeu veure una captura del meu actual escriptori. Com podeu veure, una cosa ben senzilla i arreglada. Ideal per centrar-se amb el que s’està fent i no distraure’s (cosa que és fàcil que em passe )…

Per què dic això de les punyalades? Les punyalades, evidentment, no van cap a la Free Software Foundation (o si? Després m’extendré més en aquest punt) sinó cap a una altra fundació, la Mozilla Foundation.

El dia 28 d’Agost es feia públic que Google extendria el seu finançament a la Mozilla Foundation durant tres anys més i avui ens trobem que el gegant llençarà inminentment un nou navegador per a la web. Un nou navegador que s’haurà de fer lloc (i se’l farà) en aquesta nova guerra dels navegadors (Microsfot Internet Explorer vs. Mozilla Firefox vs. Apple Safari vs. Opera i ara vs. Google Chrome). I dic que se’l farà perquè Google juga amb una posició molt ventajosa: el 60% de les búsquedes web als EUA passen per ell i crec que a Europa major percentatge encara i tota la resta dels seus serveis no se’n queden arrere (YouTube, GMail, Google Map i Google Reader són quatre dels que use habitualment).

I què diu la Mozilla Foundation? Doncs que ella no té por a Google i que seguiran sent tan amics com sempre. I què ha de dir? Si el 85% dels fons de la fundació depenen dels xicots de Mountain View!

Des del meu punt de vista, els de Google li han clavat una punyalada “trapera“ drapaire a la gent de Mozilla. Han fet que la Mozilla Foundation depenga d’ells per a que ara no puguen defendre’s en igualtat de condicions.

Pareix ser que el nou navegador utilitzarà el motor WebKit, i no el Gecko que utilitza el Firefox, però n’estic segur que veurem moltes característiques que ens recordaran al Firefox.

Era el Firefox l’explorador ideal? Ni de lluny, però en comptes de desviar-se i crear un nou navegador i dividir a la comunitat, podrien haver col·laborat activament en el desenvolupament del Firefox, que ja té un 20% de la cota d’ús en Europa i la seva tercera versió fou el programari més descarregat en un sol dia en tota la història de la informàtica (8,002,530 descàrregues el dia del rècord i 28,340,281).

I per què clave a la FSF per ací? El Firefox no és un exemple de programari lliure al 100%, la MPL és incompatible amb la GPL i de fet hi ha parts del Firefox (els temes per defecte si no recorde mal) no són programari lliure, però de Google em fie menys. Han dit que el seu navegador serà “Open Source”, però quina llicència utilitzaran? Esperem que no en siga una d’aquestes descafeinada…

Què és el que faré jo? Doncs veure com mou fitxa Google i ja em decidiré. Evidentment, en quant publiquen una versió per a GNU/Linux del Google Chrome la provaré (de moment sols es publicarà la versió per a Windows).

En el document, Richard Stallman intenta contestar a les preguntes més habituals sobre el tema GNU/Linux vs Linux a seques. Em vaig posar a traduir-lo perquè pense que és un document fonamental ja que molta gent està confosa amb el terme.

Així docs, ja tenim un poc més catalanizada la web del Projecte GNU. Ara comença a ser època de posar-se a estudiar de debò (no he fet res en aquest semestre!), així que no traduiré res més fins que no acaben els exàmens.

PD: Molt prompte hi haurà notícies sobre el Número de Bacon…

Actualització: Se m’havia oblidat dir-vos que podeu trobar la traducció també en PDF, DVI i el codi font en TeX fent clic en els respectius enllaços.

Ara, quant tinc un poc de temps lliure (que no en tinc molt), estic traduint l’article “Preguntes freqüents sobre el GNU/Linux”, quan el tinga enllestit l’enviaré i quan tinga alguna notícia el penjaré ací en PDF també.

A part de a la web del GNU, ací us el deixe en PDF (i el seu codi en LaTeX, clar) per si el voleu imprimir.

El manifest GNU (PDF) (DVI) (LaTeX).

Stallman dóna una sèrie d’arguments molt convincents, almenys des del meu punt de vista, pels qual el programari d’ordinador deuria ser lliure, però deixa ben clar, que el principal motiu i per al qual no deuria haver cap excusa és la llibertat.

A banda s’encarrega de desmuntar tota una sèrie d’arguments a favor del programari privatiu, del copyright o d’aquells que diuen que el programari lliure fracassarà perquè no incentiva el desenvolupament de programari. Com si l’únic incentiu vàlid fos enriquir-se!

Mentre llegia el llibre em costava d’acceptar moltes de les coses que deia. Sí, veia clar el que deia, però pensava que l’Stallman pecava en excés d’idealisme. Però després em vaig dir: “Què collons! Precisament el que fa falta al món avui en dia és idealisme!”.

Hi ha molta gent que diu que el software lliure vol que els desenvolupadors no cobren per la seva feina. Fals, completament fals. El que el software lliure no vol és que els usuaris venguen la seva llibertat, ni que les empreses posen com a condició per usar els seus productes la llibertat dels usuaris. Hi ha altres formes de fer diners (potser no de convertir-se amb l’home més ric del món, però sí de guanyar-se la vida) amb el programari sense haver d’esclavitzar als usuaris.

A més, si tots els programadors que hi han no són més que una mena de putes del codi font, que venen les seves habilitat únicament per diners, malament anem. Però crec que això no és així. Al cap i a la fi, quan tenia dotze anys aprenia a programar jugava sense veure un duro. I ara gaudisc programant jugant sense veure ni un duro tampoc, simplement per “amor al arte” (encara que s’hi pot viure dignament publicant els programes sota llicència GPL, com ha demostrat el mateix Stallman i centenars de desenvolupadors més).

Mentre llegia el llibre me n’adonava de què el moviment del programari lliure no era res més que el moviment per la llibertat de l’home, però reduït a l’àmbit de la informàtica com a producte de l’home. Igual que hi ha organitzacions que lluiten per la llibertat de l’home en altres cercles, la Free Software Foundation ho fa en l’àmbit del programari.

És trist que en els temps que corren hagem encara de preocupar-nos per la nostra llibertat, però no val lamentar-se. Val actuar. Cadascú allà on més li afecta, cadascú allà on més pot fer. I sens dubte, el meu cap és la informàtica. Per això m’he unit a la Free Software Foundation com a Student Associate Member, amb aquesta nota d’ingrés (traduïda).

Sóc un estudiant d’Informàtica [Ciències de la Computació per als angloparlants] i he estat llegint el llibre “Programari lliure, societat lliure”. El llibre m’ha fet pensar…

Sempre he pensat que el coneixement ha de ser lliure i no deu tenir amo, perquè no és producte d’una sola ment (qui diu això menteix), és el producte del ser humà. El coneixement, com la humanitat, deu ser lliure també. I crec que la FSF [Free Software Foundation] representa l’esperit de la llibertat en el món de la computació, l’esperit per millorar aquest món.

Si volem canviar el món, deguem començar canviant allò que és pròxim a nosaltres. Un no pot canviar el món sencer, però pot ajudar a canviar el món que l’envolta, el més pròxim. Si cadascú aporta el seu granet d’arena ho aconseguirem.

Per això, m’unisc a la FSF. Per millorar, en la meva mesura, el món.

Salutacions.

Com que no volia basar la meva col·laboració únicament amb una aportació econòmica (60 USD) cada any m’he decidit per unir-me també al grup de traducció al català de la web del sistema GNU. Així ajude a difondre el moviment pel software lliure i el meu idioma matern, que també en necessita d’ajuda. Això val més que totes les donacions que puga fer.

Acabarem amb un to friki l’article pregant-vos que us passeu per la secció de música de la web de GNU i escolteu “l’himne” del software lliure cantat pel bo d’Stallman (esta com una cabra l’home aquest, xD). Encara que jo preferisc aquesta versió interpretada per els GNU/Stallmans per a la pel·lícula-documental RevolutionOS (encara que aquesta no està mal tampoc). La lletra en anglès:

Join us now and share the software;
You’ll be free, hackers, you’ll be free.
x2

Hoarders may get piles of money,
That is true, hackers, that is true.
But they cannot help their neighbors;
That’s not good, hackers, that’s not good.

When we have enough free software
At our call, hackers, at our call,
We’ll throw out those dirty licenses
Ever more, hackers, ever more.

Join us now and share the software;
You’ll be free, hackers, you’ll be free.
x2

I en català (s’accepten correccions):

Uniu-vos ara a nosaltres i compartiu el programari;
Sereu lliures, hackers, sereu lliures.
x2

Els acaparadors podran guanyar piles de diners,
això és veritat, hackers, això és veritat.
Però no poden ajudar els seus veins;
Això no és bo, hackers, això no és bo.

Quan tinguem prou programari lliure,
a la nostra crida, hackers, a la nostra crida,
llançarem totes eixes brutes llicències
per sempre, hackers, per sempre.

Uniu-vos ara a nosaltres i compartiu el programari;
Sereu lliures, hackers, sereu lliures.
x2

Açò deuria ensenyar-se a les escoles, perquè com ja he dit vàries vegades, el moviment pel software lliure no és un moviment restringit al món de la informàtica, és sols una xicoteta part d’un moviment més gran, més antic i més nombrós: el moviment per la llibertat.

Richard Stallman és el fundador de GNU Project, que va ser creada l’any 1984 per tal de desenvolupar un sistema operatiu lliure basat amb la idea del programari lliure (free software). La idea del programari lliure és senzilla. Tothom té dret a copiar, redistribuïr i modificar un programa (però això no significa fer-ho gratuïtament). Stallman sol fer l’analogia entre els programes informàtics i una recepta de cuina. Si un company et passa una recepta de cuina tu eres lliure de modificar-la al teu gust, utilitzar-la quan et vinga en ganes i recomanar-la a altres companys. En el cas del programari, la recepta és el codi font (source code o source).

Doncs RMS, a part de defendre la llibertat en l’aspecte informàtic, la defén en tots els altres aspectes de la vida. I així ho demostra en aquesta versió modificada de la popular cançó cubana “Guantanamera”, el títol: Guantanamero. En ella RMS canta a la memòria dels presos del camp de concentració nordamericà de Guantànamo. La tornada diu així:

Guantanamero, soy preso guantanamero.
Guantanamero, soy preso guantanamero.

En la pàgina web podeu trobar un arxiu OGG (un format d’audio lliure, al qual dona suport GNU) que no podreu escoltar amb el Windows Media Player, però sí amb qualsevol altre reproductor de música seriós; i ací un video del YouTube.

PD: Hi ha que dir que per ser nordamericà no canta gens mal en espanyol (està clar que se li nota un accent fortíssim, però l’entonació no està mal).