En el butlletí de pràctiques se’ns guiava a construir un Shell ben senzill que permetés treballar amb redireccions, “tuberies” i processos en segon pla, bàsicament. I a banda d’aquestes característiques bàsiques, es demanava com a ampliació la construcció de l’ordre interna cd (change directory), exit i una opció per executar l’interpret d’ordres de manera no interactiva (per exemple: $ ush -c “ls -l”).

Jo a banda, com que sóc un poc friki i sempre trobe alguna cosa en la que perdre el temps li he afegit:

• Un prompt que et mostra el nom d’usuari, el nom de la màquina i el directori actual.
• Colors al prompt (configurables)  i dels errors (en roig).
• Opció –foreground per establir el color del prompt.
• I el més destacable, útil i, per tant, importat: l’ordre interna alias, que permet crear una abreviatura per a una ordre amb una sintaxi més o menys complexa. Per exemple: alias ll=”ls -l”.
• Fitxer de configuració .ushrc en el que es descriu el color del foreground i uns alies per defecte.

I bé, ací us deixe una captura que he fet de la seva execució en la terminal xterm.

Captura del Ush corrent en la terminal xterm.

Com sempre, podeu trobar el codi font del programa en el “repositori” Subversion que tinc dedicat als meus estudis.

Però abans de dir el que és l’OpenBox haurem de presentar alguns conceptes que ens servisquen per entendre què és i què fa l’OpenBox. De moment, us puc dir que l’OpenBox és un programa per al sistema operatiu GNU/Linux que està relacionat amb l’entorn gràfic, és a dir, amb les “finestretes”. De res us serviria saber que l’OpenBox és un gestor de finestres sense saber que és això. Si ho sabeu i no voleu saber més detalls, perfecte, podeu parar de llegir ací mateixa.

Sistema de finestres, gestor de finestres i entorn d’escriptori.

Tots tres programes estan destinats a una mateixa tasca: que l’usuari compte amb una interfície gràfica d’usuari còmoda (les finestretes que veiem per la pantalla). Ara bé, cadascun se n’ocupa a diferents nivells. A continuació podeu veure la proximitat que té cadascun d’ells amb el maquinari (he menyspreat la tasca del nucli del sistema operatiu, que de cap manera ho és, però que ara no interessa).

El sistema de finestres (windowing system) és l’encarregat de proporcionar la comunicació entre les finestres i el sistema operatiu i maquinari (s’encarrega de dibuixar per pantalla, proporcionar el ratolí, que cada programa s’execute en una finestra, els estils de lletres o fonts, …).

En els sistemes *nix (derivats o inspirats en l’Unix), el sistema de finestres per excel·lència és el X Window System, és l’estàndard de-facto.

En els sistemes Windows, va inclòs en el propi sistema operatiu i no es pot modificar (almenys que jo sàpiga). Això no significa, evidentment, que no pugueu canviar el tema d’escriptori o el fons de pantalla, d’això s’encarrega el gestor de finestres i l’entorn d’escriptori.

El gestor de finestres (window manager) s’encarrega, bàsicament, de l’aparença visual del sistema de finestres que proporciona el sistema de finestres. El gestor de finestres, entre altres, li assigna un tema a les finestres i d’aquesta forma s’aconsegueix, per exemple, que aquestes siguen blaves, verdes, ataronjades, de color verd nuclear o transparents.

Entre els gestors de finestres en els sistemes *nix hi ha el Metacity (utilitzat pel GNOME), el KWin (emprat pel KDE), el Xfwm (emprat pel XFCE) o el protagonista d’aquest article, l’OpenBox.

Finalment arribem al nivell més abstracte: L’entorn d’escriptori (desktop environment). Aquest és una col·lecció d’utilitats que es proporcionen a l’usuari per gestionar el seu computador. Típicament proporcionen un gestor de finestres, un gestor d’arxius (el Nautilus de GNOME, el Dolphin del KDE o el Thunar del XFCE), widgets, etc…

KISS

Keep it simple, stupid.

Aquesta és la regla d’or. La Navalla d’Occam aplicada a la informàtica. La regla s’aplica a tota hora, bàsicament perquè disseny simple, acostuma a significar eficiència. I aquesta és un poc la filosofia que segueix l’OpenBox. Mantenir el més simple i lleuger possible l’escriptori.

Per què necessitem un entorn d’escriptori tan complet com el GNOME o el KDE si no utilitzem la majoria de les possibilitats que ens brinda? Possiblement no us haureu aturat mai a mirar la quantitat de biblioteques i programes que s’instal·len al vostre ordinador i que no utilitzareu mai, o molt poc; però us ho dic jo per experiència, que en són moltes.

Quan instal·les per primera vegada l’OpenBox sols disposes d’un escriptori buit i un menú que s’executa al fer clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú et permet navegar per les distintes aplicacions que tens instal·lades i elegir-ne una per executar-la. Per no disposar, no disposeu ni de “barra d’inici”, ni de gestor d’arxius, ni d’escriptori pròpiament dit (eixe espai del nostre ordinador que fem servir per posar els accessos directes dels programes que més utilitzem i omplir-lo d’arxius temporals que en principi borarem quan acabem d’usar-los, però que mai ho fem). Més o menys, seria una cosa així (però sense la imatge de fons).

Però com he dit, gràcies a que l’OpenBox és altament configurable, podeu afegir-li una “barra d’inici”, un gestor d’arxius, un escriptori amb icones, un DockBar a l’estil MacOS X, un monitor del sistema, widgets i moltes utilitats més. Podeu veure nombrosos exemples ben cridaners.

A més, els menús de l’OpenBox són dinàmics (anomenats Pipe menus). Què significa això? Que es generen cada vegada que l’usuari els obri. Amb aquesta característica i la creativitat d’alguns programadors es poden aconseguir utilitats com un lector de notícies RSS, un lector de correus, controlador per al XMMS i molts més (veieu aquest document per més informació).

Per què?

Jo l’utilitze senzillament per gossera a instal·lar el GNOME o el KDE que son programes que ocupen molta memòria, molt d’espai en disc i venen amb tota una sèrie d’eines que no utilitze.

A més, des de fa uns mesos (finals de Juliol) utilitze una distribució anomenada Gentoo, en la qual l’usuari elegeix personalment que vol i que no vol que s’instal·le en la màquina i a sobre ho ha de compilar en la màquina (encara que també es poden descarregar versions binàries dels programes). I compilar paquets com el GNOME o el KDE suposa molt de temps. I el temps és or!

Bé, ara ja sabeu que és l’OpenBox (i algunes coses més). Dir-vos que si ja teniu instalat el GNOME i no us voleu desfer d’algunes aplicacions que utilitzeu a sovint, podeu instalar l’OpenBox sota el GNOME o el KDE per usar-lo en lloc del Metacity o del KWin, que són gestors de finestres més pesats.

Actualització: Ací podeu veure una captura del meu actual escriptori. Com podeu veure, una cosa ben senzilla i arreglada. Ideal per centrar-se amb el que s’està fent i no distraure’s (cosa que és fàcil que em passe )…

En el document, Richard Stallman intenta contestar a les preguntes més habituals sobre el tema GNU/Linux vs Linux a seques. Em vaig posar a traduir-lo perquè pense que és un document fonamental ja que molta gent està confosa amb el terme.

Així docs, ja tenim un poc més catalanizada la web del Projecte GNU. Ara comença a ser època de posar-se a estudiar de debò (no he fet res en aquest semestre!), així que no traduiré res més fins que no acaben els exàmens.

PD: Molt prompte hi haurà notícies sobre el Número de Bacon…

Actualització: Se m’havia oblidat dir-vos que podeu trobar la traducció també en PDF, DVI i el codi font en TeX fent clic en els respectius enllaços.

Ara, quant tinc un poc de temps lliure (que no en tinc molt), estic traduint l’article “Preguntes freqüents sobre el GNU/Linux”, quan el tinga enllestit l’enviaré i quan tinga alguna notícia el penjaré ací en PDF també.

A part de a la web del GNU, ací us el deixe en PDF (i el seu codi en LaTeX, clar) per si el voleu imprimir.

El manifest GNU (PDF) (DVI) (LaTeX).

rm -rf arxiu*

rm és l’ordre que elimina un arxiu, l’opció r (de l’anglès recursive) és per a que elimine carpetes i l’opció f (de l’anglès force) és una (mala) costum que tinc, simplement no et mostra cap avís. L’asterisc és el que es diu un comodí. En aquest cas, l’ordre elimina tots els arxius o carpetes, sense cap avís, que comencen per les lletres “arxiu”.

Doncs bé, l’error va estar amb aquest asterisc. Vaig escriure:

rm -rf arxiu *

Aquest espai entre mig va suposar que l’ordre eliminés TOT el que tenia al meu directori personal, entre altres coses correus amb contrasenyes, arxius personals, fotografies i un article per a Forat de cuc que feia tres dies que treballava amb ell.

Vaig pensar en el suïcidi durant uns segons, però de seguida vaig optar per intentar recuperar les dades perdudes. Com?

En realitat l’ordre rm no elimina físicament els arxius del disc dur, sinó que indica al sistema que l’espai que utilitzaven els arxius pot ser reescrit. Així, si ens afanyem i encara no s’ha reescrit res podem recuperar les nostres dades.

Això és el que vaig fer gràcies a una utilitat anomenada reiserfsck (utilitze el sistema ReiserFS) i vaig aconseguir recuperar moltes coses, malauradament i seguint la llei de Murphy, no les que més m’interessaven. Però aquest desastre m’ha fet considerar vàries coses:

1. No treballar fent coses serioses amb l’ordinador a les 01:00h.
2. Fer còpies de seguretat.
3. Organitzar bé la informació en el disc dur, per si passen coses d’aquestes no perdre tota la informació.

El que més greu em sap és haver perdut l’article en el que estava treballant per a Forat de cuc. Era un article escrit en LaTeX i he pogut recuperar l’arxiu DVI generat, però reescriure’l em costarà uns dies més (esperava poder publicar-lo demà, però…).

Ja sabeu, aneu amb compte amb l’ordre rm i feu backups!

PD: M’agradaria saber com funciona realment el sistema d’arxius en Unix perquè vaig poder recuperar una imatge del Kernel de Gentoo, que tindrà cosa de sis mesos… i això que li he donat format al disc mil vegades d’enllà cap ací.

Per cert, si alguna vegada no voleu que sàpiguen que heu fet amb el vostre ordinador, no hi ha prou amb donar-li format al disc, com heu pogut observar. És millor que el destruïu. Pel que he pogut comprovar, això que surt per les pel·lícules que fa la policia de recuperar la informació d’un disc dur formatat és cert…

La idea inicial era fer una espècie de daemon que estigués sempre executant-se i que cada cert temps canviés automàticament el fons d’escriptori. Però com que els meus coneixements sobre Python (que és el llenguatge que he utilitzat per programar la utilitat) no són massa extensos, de moment em conforme amb aquesta versió 0.1 del Canvpan.

Com funciona per dins?
Canvpan es connecta a socwall.com i fa una recerca en busca de fonts d’escriptori que complisquen un requisits (especificats en l’arxiu config, bàsicament grandària i categoria). Com que la gent de socwall.com no té disponible cap API per connectar-se a la seva base de dades, com si tenen els de Flickr, el meu programeta ha de filtrar TOT el contingut de l’arxiu HTML generat en el servidor de socwall.com (cosa que el fa lent). Per això utilitze una llibreria que em presenta l’arxiu HTML en un DOM, cosa que facilita enormement la recerca d’enllaços a les imatges que m’interessen.

Les imatges que es troben en la recerca es guarden en una llista i es fa un random entre els elements d’aquesta. L’element elegit es descarregat (amb la funció urlretrieve de la llibreria urllib) i es col·locat com a fons d’escriptori fent ús d’una fantàstica llibreria que incorpora Python per entendre’s amb el GNOME (la llibreria gconf).

I cara a l’usuari?

• Per canviar de fons d’escriptori:

$python canvpan.py change

• Per canviar el directori de descàrrega:

$python canvpan.py dir /nou/directori

• Per canviar la grandària del fons:

$python canvpan.py size [Standard, Widescreen, Dual%20Monitor, All]

• Per canviar la categoria del fons:

$python canvpan.py cat [Everything, Abstract, Anime, Art, Buildings, Computer%20Related, Creatures, Fantasy, Games, Music, Nature, People, Products, Sci-Fi, Seasonal, Space, Sports, Transportation, TV%20and%20Movies]

La configuració per defecte
Arxiu conf:

/home/usuari
Default
Everything

Evidentment hauràs de canviar el directori al teu home o a qualsevol altre lloc on tingues permisos d’escriptura. Allí es crearà l’arxiu .temp_wallpaper.jpg (recordeu que el punt de davant significa que és un arxiu ocult) que contindrà la imatge descarregada de socwall.com.

Per configurar el programeta, utilitzeu els comandaments que he mencionat abans. El programa és molt sensible als salts de línia, espais en blanc i demés, així que si no us voleu arriscar a fer malbé quelcom, utilitzeu els comandaments dir, size i cat. I apunteu a un directori, a una grandària i a una categoria vàlides. Confie en vosaltres .

Pròximes millores
El pròxim que faré (i ja estic fent alguna cosa), quant tinga més temps, és fer-lo més ràpid. Com? Doncs he pensat en guardar en un arxiu la llista amb els enllaços a les imatges de socwall.com i fer un random dels elements d’aquesta llista i eliminar el seleccionat, fins que la llista quede buida i aleshores es torne a carregar de la mateixa forma. Així no hauríem de descarregar la llista d’imatges cada vegada.

Se vos n’acudeix alguna més?

Pegueu-li una miradeta al codi font i perfeccioneu-lo, això si… compartiu-lo amb nosaltres!

Arxius
limxml2dom-0.4.4.tar.gz (Llibreria necessària per llegir l’HTML en DOM).
canvpan.tgz (El meu programeta).