Havia dit que no escriuria res fins després d’examen, però com demà tinc un examen d’una assignatura avorrida i ara acabe de renovar per dos anys el compte Premium a Flickr, us comente.

M’han “regalat” un àlbum de fotos. Flickr té un servei que et permet elegir un grapat de les teves fotos i imprimir-les en un àlbum de fotos, dels de tota la vida (en paper fotogràfica, amb tapa, etc). Però el problema que tinc és que no sé quines fotos triar!

Sé d’algunes fotos que NO posaria a l’àlbum (velles sobretot), però entre les que si que posaria hi han moltes i em costa de decidir-me, així que us propose el següent: doneu-li un cop d’ull a la meva galeria i aquells que tingueu un compte a Flickr, punxeu en el botó “Preferit” del Flickr. Els qui no tingueu compte, no passa res! Deixeu un comentari en aquesta entrada o envieu-me un correu electrònic amb la vostra selecció (hi ha prou amb que m’indiqueu l’enllaç a la foto). Tindré en compte comentaris i correus anònims.

Sigueu lliures de votar!

“I fins quan ha de durar la broma?” El dia 1 de Març les fotos més votades i d’altres que m’agraden a mi especialment, passaran a formar part de l’àlbum en paper.

[Actualització: Adrià m'informa de que NO "Podeu guiar-vos amb les fotos més "populars" que tinc"]

Els Amics de les Arts

Gran concert el d’avui d’Els Amics de les Arts a la Sala Mirror, presentant la reedició del Bed&Breakfast + Castafiore Cabaret. Molta gent coneguda entre el públic. I el més curiós: trobar-se a una professora de la universitat al concert i que una lectora del blog t’identifique (“Tu eres el d’El vol de l’home ocell?”, m’ha dit). M’he quedat parat i encantat al saber que algú, fora del meu cercle, llegia el blog (ha sigut un plaer, Anna!)

I demà, cap a Madrid! Ja us contaré la setmana que ve tot el que ha passat aquest mes!

Encara queden algunes cosetes per modificar en la web, ja anireu veient els canvis a mesura que avança l’estiu (espere no quedar-me a mitges, però no promet res perquè tinc més coses a fer i sempre em passa el mateix).

En fi, podeu comentar sobre el nou tema i així rebré un poc de feedback.

En primer lloc, vaig a posar-me a estudiar ara mateix com un capullo perquè els exàmens són d’ací dues setmanes (el 14 tinc el primer) i enguany, entre unes coses i altres, tinc la impressió que no he fet tanta feina durant tot el quadrimestre com anys anteriors. En segon lloc, espere poder escriure més a sovint, però no sé perquè crec que aquesta serà més difícil de complir i més encara durant el pròxim mes. I finalment, espere poder acabar de penjar al Flickr la meva selecció de fotos del Viatge a Herpt, que em vaig quedar per Luxemburg! Ja escriuré un altre apunt per ací sobre això.

Bé, ara hauria de desitjar-vos un feliç 2010 a tots vosaltres i que la vida us siga plena d’alegria i goig. Però això, ja ho sabeu.

Però com em sentia culpable per estar tant de temps sense escriure i com que avui es compleixen quatre anys de la meva vida com a blogger (quina trufa!), m’he dit que havia d’escriure alguna cosa per a donar-li activitat.

Doncs sí companys, quatre anys viatjant amb zeros i uns arreu del món. No està mal, altres han viscut menys. Encara que no escric tant com m’agradaria, jo de moment, no pense en tarcar la paradeta. M’agrada sentir la sensació de que tinc aquest espai per venir i escriure el que vulga quan vulga, i això en certa manera és com un Prozac.

Ja feia un mes que no publicava cap nota. Ho he intentat. S’han quedat diverses entrades en el tinter virtual, però per falta de temps mai acabava de publicar. I ara, crec que alguns d’ells ja estan desfasats… Siga com siga, un servidor està ací de nou i espere tornar a activar el bloc com en els seus bons temps.

Parlant d’això, l’any passat pel mes de juny vaig instal·lar al WordPress una extensió que feia estadístiques del bloc. Tenia curiositat per saber quanta gent visitava aquest bloc i no m’imaginava que seria tanta. En aquest any s’han passat per ací 3376 persones úniques fent un total de 8813 visites. Això sí, s’ha de dir que gran part d’aquests ha arribat de casualitat, perquè l’entrada més vista segueix sent la de “Fi, el nombre auri” i vosaltres, visitants, passeu una mitja d’un minut i vint-i-tres segons llegint-me (que no és molt, tenint en compte que les meves notes solen ser bastant llargues).

Tornant al tema d’estudis. Enguany a sigut un bon any. M’he divertit bastant més que el primer, he conegut més gent, he gaudit més d’algunes assignatures (altres m’han provocat mal a la panxa) i acadèmicament parlant ha sigut un any (a falta de saber el resultat de dues assignatures) inclús millor que l’any passat (pel que fa a la nota mitjana i aquestes coses) cosa que no està malament. I fins ací puc llegir, que parlar d’aquestes coses queda molt mal.

Una de les experiències més gratificants d’enguany ha sigut col·laborar en la Delegació d’Alumnes. I això que encara no he acabat la feina i estic discutint últimament dia sí, dia també amb el Delegat! Però la veritat és que hi ha molt bon ambient i és bastant gratificant el treball realitzat (per no parlar de que estàs al tanto de quasi tot el que passa per la Facultat). Però bé, ja hi ha prou de fer la pilota!

Quin és el projecte per aquest estiu? Ací va la To-Do list:

• Anar-me’n de viatge a Holanda amb quatre dels meus amics. Ja us contaré més de l’aventura, si és que no us ho he contat encara…
• Treure-li la pols a la càmera. Aprofitaré el viatge.
• Acabar de llegir un parell de llibres que tinc començats i llegir-ne dos més que em vaig comprar.
• Treballar amb algunes idees que m’han sorgit al llarg de tot el curs amb el Wodax.
• Començar a veure (i acabar en una setmana ) How I met your mother.

Mmm… Crec que no em deixe res. Bueno, va. Afegiré prendre el sol i fer exercici, per si mon pare llig l’apunt (que sé que llig el bloc). Ell i ma mare sempre que em veuen sense samarreta em diuen: “Pareixes un cadàver del color de pell que tens”… xD. No és la cosa més bonica que se li pot dir a un fill, però imagine que ho diuen de bon cor (?).

Sé que possiblement la meitat de coses de la llista no les faré, però coi, per això estan les To-Do lists…

Bon estiu!

1. Aneu a la Wikipedia i busqueu un article aleatori, el que us aparega serà el nom del grup.
2. En la pàgina web de The Quotations Page busqueu una cita aleatòria i les últimes paraules (amb sentit) de l’última cita seran el nom del disc.
3. La portada per al disc la trobareu en Flickr, fent clic a “Explorar > Interessants dels 7 últims dies” i seleccionant la primera imatge que permeta difondre’s sota llicència Creative Commons (o qualsevol altra que permeta la lliure distribució).
4. Amb una eina d’edició d’imatges (com el GIMP en el meu cas) feu un xicotet muntatge i el pengeu al vostre bloc.
5. Passa-li el meme a cinc persones. Jo li passaré el meme a Adrià, a Àlex, a l’altre Àlex (per veure si actualitza el bloc), a Toni i a DGil (que no sé el seu nom real, però imagine que serà Dani).

Aquest és el meu resultat a partir del nom de Raymond Speaker, un polític canadenc, una cita de Collin Powell (!) i aquesta imatge (molt graciosa, per cert!).

Raymond Speaker - Learning from failure

Doncs bé, així es troba la web. He translladat el bloc del directori /blog/ del meu domini al directori /. Tots els enllaços anteriors no funcionaran bé i per tant tampoc el feed. Els que estigueu subscrits us demane paciència, espere poder solucionar açò prompte.

ACTUALITZACIÓ: La redirecció desde /blog/ a / ha estat tot un èxit (després de diversos intents…)! I tot gràcies a l’ajuda d’Àlex! Moltíssimes gràcies, master! Així no haureu d’actualitzar l’adreça del feed ni els enllaços que tingueu apuntant a aquest lloc. Ara queda personalitzar el tema i deixar el WordPress tal i com m’agradaria que fos el bloc. Aniré fent canvis poc a poc, ja ho notareu…

Moltes coses han succeït des d’aleshores i molt s’ha transformat el bloc (el primer que podreu notar es que corre sobre WordPress, ara). El bloc ha conviscut amb nombrosos esdeveniments històrics en aquests tres anys, però el que més s’ha deixat veure per ací són els meus propis canvis: La meva etapa superfriki (Desembre 2005 – Setembre 2006), l’etapa sentimentalista acompanyada d’enconyaments i desenconyaments (que cursi, per l’amor de Déu!), la filosòfica (Gener 2007 – Novembre 2007, encara que m’agradaria que durés…), la dels estudis universitaris (Setembre 2007 – fins avui), els meus pocs viatges (esperem que augmente la llista amb el temps) i els diferents contratemps que han anat sorgint,etc.

235 articles publicats (més alguns que m’he callat i que algun dia publicaré i altres que s’han eliminat amb el canvi Blogger-Wordpress o per errors meus) amb 714 comentaris (a dia d’avui), podríem dir que això és el bloc a dia d’avui a nivell d’estadístiques. Però hi ha una cosa que no surt a les estadístiques i és la satisfacció d’haver xerrat (temes que van generar una certa polèmica per ací i tot!) i haver conegut moltíssima gent i inclús haver establert una certa amistat, que d’una altra forma segurament mai hagués pogut ser.

Siga com siga i molt al vostre pesar, seguiré donant-vos la vara per ací. Vos deixe en les vostres mans (i mai millor dit) el dret de fer clic o passar al següent feed del Google Reader…

PS: Hi ha un parell de coses que em sorprenen del bloc. En Juny de 2008 vaig instal·lar per primera vegada un plug-in de WordPress per seguir les estadístiques del bloc, i no farà ni un mes que em vaig obrir un compte al Google Analytics.

• Resulta que, en aquest mes, el major percentatge de visites provenen de Barcelona! Imagine que això tindrà alguna cosa que veure amb els ISP (Internet Service Providers), perquè no m’ho explique.
• Sabeu quin ha estat el post més visitat des de Juny fins ací? Doncs aquest sobre el nombre auri! De fet, si busqueu en el Google “el nombre auri”, aquesta entrada apareix en quart lloc! LoL…Friki o què?

Abans que res vull expressar el meu agraïment a Blai per enrecordar-se de mi i a tots els que us passeu per ací, encara que no deixeu massa comentaris… Però com que quan pose a parir a algú en alguna entrada sol tenir més comentaris i això ve bé per a les estadístiques del bloc, doncs avui posaré a parir no a Blai en concret, que no s’ho mereix, sinó a tota la blocesfera catalanoparlant (en la qual m’incluïsc) per crear tots aquests premis sense trellat que acaben passant de conegunts a coneguts.

No diré molt més del que he dit en les línies anteriors, tampoc hi ha molt a dir. Simplement no hi veig trellat en aquests premis. A mi personalment, em resulta més agradable un comentari, encara que siga per criticar el que dic, que un premi que t’atorga algun conegut d’aquest món virtual perquè a algú li l’ha d’atorgar ell. I això, que jo també he participat en aquesta farsa.

També haig de dir que no em crec mereixedor del premi. M’explique. No crec que el meu bloc siga “un bloc de qualitat, pels seus continguts literaris, personals o d’entreteniment”. Qualitats literàries, el bloc evidentment no en té.

D’entreteniment? Entra per ací algú que no em conega personalment? Crec que no. I és normal, qualsevol que no em conega (i dels que em coneixen de segur que també) trobarà aquest bloc la mar d’avorrit, excepte en comptades ocasions, igual d’avorrit i irrellevant que les ocurrències de qualsevol altre anònim amb nules capacitats literàries (tot el contrari del que passa amb El sentido de la vida, un bloc d’un desconegut amb grans capacitats literàries).

I jutjar qualsevol cosa pels seus continguts personals és molt poc objectiu com per a estar en les bases d’un premi. I pense que ací és on fallen aquests premis, que tenen unes bases que fan mereixedor del premi a qualsevol bloc mínimament actualitzat.

En fi, de debò moltes gràcies a Blai per enrecordar-se’n de mi, però espere que ell i tots vosaltres sapigueu entendre que no continue amb aquesta mamada col·lectiva, que deixarem sense feina les prostitutes.

Ah sí! Vinga va, no em feu boicot i deixeu algun comentari. Us assegure que no us el moderaré com fan altres.

Nota personal: Ahir vaig fer l’examen d’Anglès Tècnic (INT per als pijos, com jo, del Politècnic). S’han acabat els exàmens i comença l’estiu amb la llista de tasques pendents “a tope”.