Encara queden algunes cosetes per modificar en la web, ja anireu veient els canvis a mesura que avança l’estiu (espere no quedar-me a mitges, però no promet res perquè tinc més coses a fer i sempre em passa el mateix).

En fi, podeu comentar sobre el nou tema i així rebré un poc de feedback.

En primer lloc, vaig a posar-me a estudiar ara mateix com un capullo perquè els exàmens són d’ací dues setmanes (el 14 tinc el primer) i enguany, entre unes coses i altres, tinc la impressió que no he fet tanta feina durant tot el quadrimestre com anys anteriors. En segon lloc, espere poder escriure més a sovint, però no sé perquè crec que aquesta serà més difícil de complir i més encara durant el pròxim mes. I finalment, espere poder acabar de penjar al Flickr la meva selecció de fotos del Viatge a Herpt, que em vaig quedar per Luxemburg! Ja escriuré un altre apunt per ací sobre això.

Bé, ara hauria de desitjar-vos un feliç 2010 a tots vosaltres i que la vida us siga plena d’alegria i goig. Però això, ja ho sabeu.

Però com em sentia culpable per estar tant de temps sense escriure i com que avui es compleixen quatre anys de la meva vida com a blogger (quina trufa!), m’he dit que havia d’escriure alguna cosa per a donar-li activitat.

Doncs sí companys, quatre anys viatjant amb zeros i uns arreu del món. No està mal, altres han viscut menys. Encara que no escric tant com m’agradaria, jo de moment, no pense en tarcar la paradeta. M’agrada sentir la sensació de que tinc aquest espai per venir i escriure el que vulga quan vulga, i això en certa manera és com un Prozac.

Ja feia un mes que no publicava cap nota. Ho he intentat. S’han quedat diverses entrades en el tinter virtual, però per falta de temps mai acabava de publicar. I ara, crec que alguns d’ells ja estan desfasats… Siga com siga, un servidor està ací de nou i espere tornar a activar el bloc com en els seus bons temps.

Parlant d’això, l’any passat pel mes de juny vaig instal·lar al WordPress una extensió que feia estadístiques del bloc. Tenia curiositat per saber quanta gent visitava aquest bloc i no m’imaginava que seria tanta. En aquest any s’han passat per ací 3376 persones úniques fent un total de 8813 visites. Això sí, s’ha de dir que gran part d’aquests ha arribat de casualitat, perquè l’entrada més vista segueix sent la de “Fi, el nombre auri” i vosaltres, visitants, passeu una mitja d’un minut i vint-i-tres segons llegint-me (que no és molt, tenint en compte que les meves notes solen ser bastant llargues).

Tornant al tema d’estudis. Enguany a sigut un bon any. M’he divertit bastant més que el primer, he conegut més gent, he gaudit més d’algunes assignatures (altres m’han provocat mal a la panxa) i acadèmicament parlant ha sigut un any (a falta de saber el resultat de dues assignatures) inclús millor que l’any passat (pel que fa a la nota mitjana i aquestes coses) cosa que no està malament. I fins ací puc llegir, que parlar d’aquestes coses queda molt mal.

Una de les experiències més gratificants d’enguany ha sigut col·laborar en la Delegació d’Alumnes. I això que encara no he acabat la feina i estic discutint últimament dia sí, dia també amb el Delegat! Però la veritat és que hi ha molt bon ambient i és bastant gratificant el treball realitzat (per no parlar de que estàs al tanto de quasi tot el que passa per la Facultat). Però bé, ja hi ha prou de fer la pilota!

Quin és el projecte per aquest estiu? Ací va la To-Do list:

• Anar-me’n de viatge a Holanda amb quatre dels meus amics. Ja us contaré més de l’aventura, si és que no us ho he contat encara…
• Treure-li la pols a la càmera. Aprofitaré el viatge.
• Acabar de llegir un parell de llibres que tinc començats i llegir-ne dos més que em vaig comprar.
• Treballar amb algunes idees que m’han sorgit al llarg de tot el curs amb el Wodax.
• Començar a veure (i acabar en una setmana ) How I met your mother.

Mmm… Crec que no em deixe res. Bueno, va. Afegiré prendre el sol i fer exercici, per si mon pare llig l’apunt (que sé que llig el bloc). Ell i ma mare sempre que em veuen sense samarreta em diuen: “Pareixes un cadàver del color de pell que tens”… xD. No és la cosa més bonica que se li pot dir a un fill, però imagine que ho diuen de bon cor (?).

Sé que possiblement la meitat de coses de la llista no les faré, però coi, per això estan les To-Do lists…

Bon estiu!

1. Aneu a la Wikipedia i busqueu un article aleatori, el que us aparega serà el nom del grup.
2. En la pàgina web de The Quotations Page busqueu una cita aleatòria i les últimes paraules (amb sentit) de l’última cita seran el nom del disc.
3. La portada per al disc la trobareu en Flickr, fent clic a “Explorar > Interessants dels 7 últims dies” i seleccionant la primera imatge que permeta difondre’s sota llicència Creative Commons (o qualsevol altra que permeta la lliure distribució).
4. Amb una eina d’edició d’imatges (com el GIMP en el meu cas) feu un xicotet muntatge i el pengeu al vostre bloc.
5. Passa-li el meme a cinc persones. Jo li passaré el meme a Adrià, a Àlex, a l’altre Àlex (per veure si actualitza el bloc), a Toni i a DGil (que no sé el seu nom real, però imagine que serà Dani).

Aquest és el meu resultat a partir del nom de Raymond Speaker, un polític canadenc, una cita de Collin Powell (!) i aquesta imatge (molt graciosa, per cert!).

Raymond Speaker - Learning from failure

Doncs bé, així es troba la web. He translladat el bloc del directori /blog/ del meu domini al directori /. Tots els enllaços anteriors no funcionaran bé i per tant tampoc el feed. Els que estigueu subscrits us demane paciència, espere poder solucionar açò prompte.

ACTUALITZACIÓ: La redirecció desde /blog/ a / ha estat tot un èxit (després de diversos intents…)! I tot gràcies a l’ajuda d’Àlex! Moltíssimes gràcies, master! Així no haureu d’actualitzar l’adreça del feed ni els enllaços que tingueu apuntant a aquest lloc. Ara queda personalitzar el tema i deixar el WordPress tal i com m’agradaria que fos el bloc. Aniré fent canvis poc a poc, ja ho notareu…

Moltes coses han succeït des d’aleshores i molt s’ha transformat el bloc (el primer que podreu notar es que corre sobre WordPress, ara). El bloc ha conviscut amb nombrosos esdeveniments històrics en aquests tres anys, però el que més s’ha deixat veure per ací són els meus propis canvis: La meva etapa superfriki (Desembre 2005 – Setembre 2006), l’etapa sentimentalista acompanyada d’enconyaments i desenconyaments (que cursi, per l’amor de Déu!), la filosòfica (Gener 2007 – Novembre 2007, encara que m’agradaria que durés…), la dels estudis universitaris (Setembre 2007 – fins avui), els meus pocs viatges (esperem que augmente la llista amb el temps) i els diferents contratemps que han anat sorgint,etc.

235 articles publicats (més alguns que m’he callat i que algun dia publicaré i altres que s’han eliminat amb el canvi Blogger-WordPress o per errors meus) amb 714 comentaris (a dia d’avui), podríem dir que això és el bloc a dia d’avui a nivell d’estadístiques. Però hi ha una cosa que no surt a les estadístiques i és la satisfacció d’haver xerrat (temes que van generar una certa polèmica per ací i tot!) i haver conegut moltíssima gent i inclús haver establert una certa amistat, que d’una altra forma segurament mai hagués pogut ser.

Siga com siga i molt al vostre pesar, seguiré donant-vos la vara per ací. Vos deixe en les vostres mans (i mai millor dit) el dret de fer clic o passar al següent feed del Google Reader…

PS: Hi ha un parell de coses que em sorprenen del bloc. En Juny de 2008 vaig instal·lar per primera vegada un plug-in de WordPress per seguir les estadístiques del bloc, i no farà ni un mes que em vaig obrir un compte al Google Analytics.

• Resulta que, en aquest mes, el major percentatge de visites provenen de Barcelona! Imagine que això tindrà alguna cosa que veure amb els ISP (Internet Service Providers), perquè no m’ho explique.
• Sabeu quin ha estat el post més visitat des de Juny fins ací? Doncs aquest sobre el nombre auri! De fet, si busqueu en el Google “el nombre auri”, aquesta entrada apareix en quart lloc! LoL…Friki o què?

Abans que res vull expressar el meu agraïment a Blai per enrecordar-se de mi i a tots els que us passeu per ací, encara que no deixeu massa comentaris… Però com que quan pose a parir a algú en alguna entrada sol tenir més comentaris i això ve bé per a les estadístiques del bloc, doncs avui posaré a parir no a Blai en concret, que no s’ho mereix, sinó a tota la blocesfera catalanoparlant (en la qual m’incluïsc) per crear tots aquests premis sense trellat que acaben passant de conegunts a coneguts.

No diré molt més del que he dit en les línies anteriors, tampoc hi ha molt a dir. Simplement no hi veig trellat en aquests premis. A mi personalment, em resulta més agradable un comentari, encara que siga per criticar el que dic, que un premi que t’atorga algun conegut d’aquest món virtual perquè a algú li l’ha d’atorgar ell. I això, que jo també he participat en aquesta farsa.

També haig de dir que no em crec mereixedor del premi. M’explique. No crec que el meu bloc siga “un bloc de qualitat, pels seus continguts literaris, personals o d’entreteniment”. Qualitats literàries, el bloc evidentment no en té.

D’entreteniment? Entra per ací algú que no em conega personalment? Crec que no. I és normal, qualsevol que no em conega (i dels que em coneixen de segur que també) trobarà aquest bloc la mar d’avorrit, excepte en comptades ocasions, igual d’avorrit i irrellevant que les ocurrències de qualsevol altre anònim amb nules capacitats literàries (tot el contrari del que passa amb El sentido de la vida, un bloc d’un desconegut amb grans capacitats literàries).

I jutjar qualsevol cosa pels seus continguts personals és molt poc objectiu com per a estar en les bases d’un premi. I pense que ací és on fallen aquests premis, que tenen unes bases que fan mereixedor del premi a qualsevol bloc mínimament actualitzat.

En fi, de debò moltes gràcies a Blai per enrecordar-se’n de mi, però espere que ell i tots vosaltres sapigueu entendre que no continue amb aquesta mamada col·lectiva, que deixarem sense feina les prostitutes.

Ah sí! Vinga va, no em feu boicot i deixeu algun comentari. Us assegure que no us el moderaré com fan altres.

Nota personal: Ahir vaig fer l’examen d’Anglès Tècnic (INT per als pijos, com jo, del Politècnic). S’han acabat els exàmens i comença l’estiu amb la llista de tasques pendents “a tope”.

Sou lliures d’entrar i comentar, sou lliures de jutjar-me, sou lliures d’insultar-me. Això sí, permeteu-me que us ignore.

Aquesta conversa la publique per deixar ben claret que no m’importa el que es pense de mi. Tal vegada tot això és perquè m’ha importat durant molts anys i he reventat. Qui sap. Però a partir de ara és tot “porqué yo lo valgo“, així que, BENVINGUTS.

(21:32:18) Joan: hola
(21:32:21) Joan: no has penjat el post
(21:33:10) Josep Erades: més endavant
(21:36:05) Josep Erades: alguna novetat?¿
(21:47:19) Josep Erades: L’acte ha estat un d’aquests on està ple d’il·lustríssims, magnífics, molt honorables, etc. i la gent va amb un vestit elegant, un rellotge car, el monyo engominat i sobretot, que no falte, un pal de granera ben clavat pel cul per anar ben ert.
(21:47:20) Josep Erades: xD
(21:47:27) Josep Erades: yo nava en la camiseta bruta
(21:47:32) Joan: xD
(21:47:33) Josep Erades: i als vaqueros vells
(21:47:50) Joan: jo també
(21:47:58) Joan: però la gent seria anava aixina
(21:48:15) Josep Erades: q vols dir q yo no sóc serio?
(21:48:17) Josep Erades: xD
(21:48:42) Joan: tu ja m’entens
(21:49:09) Josep Erades: ami la conferència em va parèixer una autèntica merda i propaganda amanta
(21:49:23) Joan: doncs això és el que dic jo
(21:49:33) Josep Erades: amb tota la franquesa del món no conec a ningú de la meua fila q anara a vore als pallassos eixos
(21:49:41) Josep Erades: ( tots navem a pel crèdit )
(21:49:49) Joan: jo també anava pel crèdit
(21:50:53) Josep Erades: al de ibm no va ni concedir preguntes
(21:50:56) Josep Erades: xDD
(21:50:58) Josep Erades: mos tenia por
(21:51:05) Joan: xD
(21:51:37) Joan: a mi lo que més gràcia em va fer va ser que después de tot l’spam pro-colegis/atribucions van i mos porten un ingeniero industrial i li ix fallo al powerpoint
(21:51:43) Joan: això va ser lo millor de tot
(21:52:05) Josep Erades: yo es q no vea al projector estava super al costat
(21:52:17) Josep Erades: xò em pareix mol dur
(21:52:44) Josep Erades: al tio eixe no sap si als seu empleats posen hachis dins dels ratolins de ibm xD
(21:53:04) Joan: bueno
(21:53:06) Joan: pire a sopar
(21:53:11) Josep Erades: ok
(21:53:18) Joan: dw
(22:26:36) Joan: iep
(22:26:59) Joan: tu no tindràs per ahi les memòries de les pràctiques de FFI?
(22:36:03) Josep Erades: les vam cremar
(22:36:05) Josep Erades: xD

(22:36:16) Josep Erades: no pelli casa les tindré
(22:37:52) Joan: xd
(22:38:03) Joan: bueno
(22:38:10) Joan: pos vaig a veure si acabe la memòria
(22:38:11) Josep Erades: qt pensaves que les tenia enmarcaes al quarto aci?
(22:38:13) Josep Erades: xDDDDDDD
(22:38:31) Josep Erades: si havera sigut alguna sobre els forats de cuc
(22:38:35) Josep Erades: meua vera pensat
(23:01:27) Josep Erades: no via llegit larticle
(23:01:32) Josep Erades: del tot
(23:01:36) Josep Erades: no magradat això de les dones de la neteja
(23:01:37) Josep Erades: ..
(23:01:42) Joan: comor?
(23:02:06) Joan: quin article?
(23:02:20) Josep Erades: lultim
(23:02:26) Joan: del meu blog?
(23:02:36) Josep Erades: si
(23:02:44) Josep Erades: (Que no resultarà que el PowerPoint l’han programat les dones de la neteja de Microsoft?)
(23:02:47) Joan: que dic de les dones de la neteja?
(23:02:58) Joan: ah
(23:03:03) Joan: és que igual no s’ha entés
(23:03:16) Josep Erades: o igual tu no ho has fet entendre
(23:03:32) Joan: m’explique
(23:04:17) Joan: els del col·legi diuen quels problemes informàtics són a causa de que els projectes no els fan informàtics
(23:04:26) Joan: al powerpoint tenia un fallo
(23:04:53) Joan: com que els informàtics són la polla i no fan fallos -> el programa no l’han fet informàtics, o sinos no tindria fallos
(23:05:12) Joan: he dit les dones de la neteja com havera pogut dir la secretària del bill gates
(23:05:21) Josep Erades: ya xò jo em referia més a citar les dones de la neteja com a lescòria
(23:05:28) Josep Erades: lescòria esta al costat opost
(23:05:39) Josep Erades: dalt de tot la piramide
(23:05:49) Joan: jo no les he citades com a escòria
(23:06:37) Josep Erades: pos pareix que digues “les dones de la neteja” >> “les més imbècils de microsoft”
(23:06:54) Joan: no no
(23:06:57) Joan: xD
(23:07:01) Joan: ara ho edite
(23:07:02) Josep Erades: en compte de dones de la neteja hauries de posar alts directrius de microsoft
(23:07:12) Joan: és que no ho has entés
(23:07:13) Josep Erades: weno t’he posat un xicotet comentari
(23:07:18) Joan: ja l’he llegit
(23:07:20) Josep Erades: xq no tescric res mai
(23:07:30) Josep Erades: i als altres et tiren massa flors
(23:07:45) Joan: vore
(23:07:50) Joan: la frase està escrita amb ironia
(23:07:53) Joan: per escomençar
(23:08:15) Josep Erades: jo sé el q vols dir n/p
(23:08:32) Joan: posat al cap d’un capullo dels de l’altre dia:
(23:08:34) Josep Erades: xò ami em sembla que no t’has explicat correctament
(23:08:47) Josep Erades: xq pareix que estigues discriminant el treball de les dones de la neteja
(23:08:58) Josep Erades: que sigui pitjor als que treballen per microsoft
(23:10:11) Josep Erades: espere no donar mala imatge al blog
(23:10:13) Josep Erades: xD
(23:10:21) Josep Erades: pots borrar al post si vols
(23:11:39) Josep Erades: al comentari volia dir
(23:11:40) Josep Erades: xD
(23:11:42) Josep Erades: al meu
(23:11:46) Joan: 1. els informàtics som ingenieros
2. els ingenieros som gent superior
3. la gent superior no fa fallos
4. el programa tenia un fallo
5. algú que no és informàtic l’ha programat
6. un fallo tan tonto sols el pot fer una persona de la més baixa classe (un epsilon que diria Aldous Huxley)
7. ha sigut algú que no té ni puta idea d’informàtica (la dona de la neteja)
(23:11:53) Joan: el que volia dir en realitat
(23:11:54) Joan: és que
(23:13:04) Josep Erades: ja sé el q volies dir
(23:13:12) Joan: 1. t’assegure que Microsoft contracta enginyers informàtics i no precisament dels de 5-pelat-i-encara-gràcies
2. el powerpoint l’han fet informàtics
3. el powerpoint té fallos
4. un que fa fallos no és Déu
5. els enginyers informàtics no són Déus
(23:15:01) Josep Erades: tan sols que haguesis pogut citar la professió de gent com la que estava a la conferència en compte de les dones de la neteja no resultaria més irònic?
(23:15:34) Joan: no pq ells no es consideren inferiors a ells mateixa
(23:16:29) Josep Erades: yo si fora dona de la neteja no em sentiria tampoc inferior
(23:16:38) Joan: xD
(23:16:42) Joan: ni jo tampoc
(23:17:01) Joan: però això està escrit com el que pensen als imbècils eixos
(23:17:24) Joan: bueno, el que jo crec que pensen els imbècils eixos, que ja és molt especular
(23:18:20) Josep Erades: tu tens que escriure com tu creus que pensem la gent que penses que et llig i no escriure com creus que pensen als imbècils eixos xq sinos testàs rebaixant al seu nivell i el post perd la qualitat
(23:18:46) Joan: jo escriuré com em donarà la gana
(23:18:57) Joan: jo escric per a mi
(23:19:55) Josep Erades: jo el que testic diguent tambe ho escric per a mi
(23:20:17) Joan: no, ho escrius al meu blog
(23:21:32) Josep Erades: i xq no lleves la opció de permetre comentaris al blog?
(23:21:47) Joan: xq m’agrada que la gent opine
(23:22:07) Joan: jo no t’he dit res en contra del teu comentari
(23:22:16) Joan: jo sols dic que és al meu blog personal
(23:22:23) Joan: i escric com em dona la gana
(23:22:26) Josep Erades: no xò has dit una cosa curiosa arrel de tot açò
(23:22:32) Joan: quina?
(23:22:42) Joan: “jo escriuré com em done la gana”?
(23:28:02) Josep Erades: no que si de veritat escrius per a tu no deuries preocuparte gens per cap comentari xq els autors dels comentaris tambe poden escriure per a ells mateixa: quin sentit té el blog si no hi ha feed back? escriu a un bloc de notas i tal guardes quan acabes
(23:28:37) Joan: no.
(23:28:54) Josep Erades: desactiva els comentaris
(23:29:01) Joan: pq si ho guarde al bloc de notas no ho llig ningú
(23:29:08) Joan: no ho entens o no ho vols entendre
(23:29:19) Joan: a mi m’agrada coneixer la opinió dels altres
(23:29:27) Joan: i m’agrada dir la meva opinió de les meves coses
(23:29:34) Joan: però jo no busque que ningú m’escolte
(23:29:41) Joan: jo llance el meu missatge i xim pum
(23:29:49) Joan: si algú li interessa i s’anima a contestar
(23:29:50) Joan: uai
(23:29:53) Joan: de puta mare
(23:29:56) Joan: d’això es tracta
(23:30:02) Joan: si no, doncs m’és igual
(23:30:20) Joan: per això et dic que jo no busque “amoldar-me” als demés
(23:30:23) Josep Erades: xò i si algú no t’entés?
(23:30:42) Josep Erades: i si no t’has explicat correctament? xq tu massa bé saps el que vols dir
(23:30:47) Joan: doncs si algú no m’ha entés i està interessat en el tema escriurà un comentari
(23:30:47) Josep Erades: a tu mateixa
(23:31:37) Joan: no sé
(23:31:52) Joan: imagine que hi hauran diferents tècniques narratives d’eixes
(23:31:55) Joan: o com es diguen
(23:32:06) Joan: jo simplement escric el que pense i xim pum
(23:32:08) Joan: ojo
(23:32:20) Joan: però per escriure el que penses no has d’escriureu literàriament
(23:32:32) Josep Erades: xq wascrius per a tu
(23:32:32) Joan: o millor dit, no tot el que escric és el que pense exactament
(23:32:44) Joan: moltes vegades utilitze l’ironia
(23:32:54) Joan: pq sóc un poc cabronet
(23:33:00) Joan: i m’agrada tocar els ous
(23:33:30) Josep Erades: xD
(23:34:01) Josep Erades: segueixes la mateixa filosofia amb fdc?
(23:35:12) Josep Erades: ( nos una pregunta trampa )
(23:35:19) Joan: no
(23:35:24) Joan: fdc no és un blog personal
(23:35:54) Joan: per escomençar procure no clavar opinions personals als articles
(23:35:55) Josep Erades: es dos-personal
(23:36:07) Joan: als comentaris si, però al cos dels articles no
(23:37:04) Joan: llig el PD de l’últim comentari. Això és ironia/mala llet.
(23:37:31) Josep Erades: de lultim post?
(23:37:38) Joan: sí
(23:37:44) Josep Erades: ah ok
(23:40:15) Josep Erades: No es tracta de masclisme, és tracta del despreci que dones a una feina que consideres “inferior”
(23:40:39) Joan: he actualitzat la notícia
(23:42:18) Josep Erades: xDDDDDDDD
(23:42:19) Joan: ye verga. igual tinc un trauma infantil amb les dones de la neteja i les considere sers inferiors. crec que no, però igual tinc falta d’anar al psicòleg
(23:42:25) Joan: o algo
(23:42:35) Josep Erades: xq no has posat les violinistes?
(23:42:42) Josep Erades: que son dones tambe
(23:42:42) Joan: al final tot això ve pq em vull follar a ma mare
(23:42:53) Josep Erades: ?
(23:43:09) Josep Erades: a tamare?
(23:43:10) Joan: http://es.wikipedia.org/wiki/Freud
(23:43:11) Josep Erades: ahi ma perdut
(23:43:13) Josep Erades: xDDDDDDD
(23:43:15) Joan: coses de l’home eixe
(23:45:28) Joan: http://es.wikipedia.org/wiki/Complejo_de_Edipo
(23:45:43) Josep Erades: si se lo q vols dir
(23:48:07) Josep Erades: xD
(23:49:17) Joan: pues això que no et/em ralles, no ho deia en cap intenció en particular cap a les dones de la neteja
(23:51:10) Joan: http://www.elvoldelhomeocell.net/archives/249#comment-3277
(23:51:27) Josep Erades: trobe que es al dia q més xarraor estàs
(23:51:27) Josep Erades: xD
(23:51:45) Joan: és que no tinc ganes de fer la pràctica de FFI
(23:51:54) Josep Erades: entenc
(23:58:26) Josep Erades: vaig a deixarme la carrera i ferme dono de la neteja
(23:58:40) Joan: molt bé que ho trobe
(23:58:49) Joan: si és el que t’agrada i et sens realitzat amb això
(23:58:51) Joan: endavant
(23:59:04) Josep Erades: desprès d’haver llegit al post si
(28/04/08 00:00:05) Joan: xD
(00:00:07) Josep Erades: xD
(00:00:09) Joan: tu ara
(00:00:43) Joan: d’avui endavant vaig a dedicar-me a orientar a les persones al que “deuen” de fer
(00:00:45) Joan: ohhhh
(00:02:05) Josep Erades: trob q ya cumplit en los meus comentaris fins lany que ve
(00:02:05) Josep Erades: xD
(00:02:37) Josep Erades: soles et dic una cosa: ves ancuidao que una dona de la neteja et juanquege al pc
(00:02:42) Joan: verga verga, hi haurà un bony a les estadístiques del blog que deu
(00:02:57) Joan: juanquejar?
(00:03:03) Josep Erades: si
(00:03:11) Josep Erades: volia dir “netejar
(00:03:11) Joan: haquejar?
(00:03:12) Joan: xD
(00:03:15) Joan: ah
(00:03:30) Josep Erades: jaunquejar=netejar=jaquejar=etc
(00:04:05) Joan: pos not rigues que demà van les dones de la neteja a ma casa i tinc l’ordenador encés amb tot lo del repte allí
(00:04:10) Joan: ja puc anar despedint-me, no?
(00:04:52) Josep Erades: si els dic el teu ultim post si
(00:05:24) Joan: lo bé quem porte jo amb elles
(00:05:33) Josep Erades: = fins i tot as posen a estudiar 9 carreres seguides i at deixen a tu com al home de la neteja
(00:06:00) Josep Erades: ara mateixa jostic fent de home de la neteja al meu quarto
(00:06:19) Joan: per desgràcia que sigues netejador o que treballes a IBM no depén de les teues capacitats intel·lectuals
(00:06:36) Josep Erades: per això mateixa
(00:06:52) Josep Erades: posa violinistes
(00:06:56) Josep Erades: o professores
(00:07:00) Joan: ni tansiquiera tenir una carrera depén de les capacitats intel·lectuals
(00:07:02) Josep Erades: o dones astronauta
(00:08:19) Josep Erades: = les dones que van demà a netejarte han estudiat 29 llicenciatures
(00:08:30) Joan: una és mestra
(00:08:34) Josep Erades: i quan llisguen al post irònicament et trenquen les cames
(00:08:53) Josep Erades: sobretot irònicament
(00:10:14) Josep Erades: anserio q tens netejaores qt netegen al quarto?
(00:10:53) Joan: quin quarto?
(00:10:58) Joan: ma casa de Pedreguer
(00:11:02) Joan: no al piso
(00:11:03) Joan: xD
(00:11:13) Josep Erades: (3:23:33) Joan: pos not rigues que demà van les dones de la neteja a ma casa i tinc l’ordenador encés amb tot lo del repte allí
(00:11:22) Joan: i?
(00:11:33) Joan: a ma casa tinc un ordenador connectat a internet amb el repte
(00:11:39) Josep Erades: pos que van a tacasa i at netegen al quarto?
(00:11:41) Joan: no et vas connectar l’altre dia via ssh?
(00:11:56) Josep Erades: i semban?
(00:12:14) Joan: al cuarto no crec que s’aparen molt amb ell. com a molt el granaran i el fregaran pq jo no tocat res d’allí
(00:13:02) Josep Erades: que sort no?
(00:13:10) Joan: que sort de què?
(00:13:19) Josep Erades: de que vagen a tacasa a netejarte al quarto
(00:13:25) Josep Erades: a ma casa no venen a netejarme al quarto
(00:13:30) Joan: pos mira
(00:13:43) Joan: jo el cuarto me’l netege igual
(00:13:48) Joan: no venen a ma casa a netejar-me el cuarto
(00:13:54) Josep Erades: no fies delles?
(00:13:56) Joan: el cuarto me’l netegen de passà
(00:13:59) Josep Erades: o siga que not fies de les netejadores
(00:14:02) Joan: no.
(00:14:04) Josep Erades: tal reneteges
(00:14:05) Joan: efectivament
(00:14:11) Joan: tinc por de quem furten
(00:14:16) Joan: el tanque en cadao
(00:14:24) Josep Erades: que van a furtarte?
(00:14:25) Joan: com les netejaores són unes putes rumanes mortes de fam
(00:14:27) Josep Erades: al bacon?
(00:14:28) Joan: segur quem furten de tot
(00:14:41) Josep Erades: la clau del blog del voldelhome ocell?
(00:14:49) Josep Erades: xò
(00:14:57) Josep Erades: i xq no tal neteges tu directament?
(00:15:16) Joan: xD
(00:15:24) Joan: t’estàs rient de mi o què?
(00:15:44) Josep Erades: no ara justament estic parlant en serio
(00:15:48) Josep Erades: jo el quarto mel netege jo
(00:15:56) Josep Erades: xq no tel neteges tu?
(00:16:06) Joan: però no t’he dit que jo me’l netege
(00:16:07) Joan: ?
(00:16:17) Joan: les netejadores venen a netejar la cuina i els asseos
(00:16:20) Josep Erades: dic sense cridar netejadores
(00:16:20) Joan: bàsicament
(00:16:36) Josep Erades: no meu crec si les crides tau netejaràn tot
(00:16:42) Josep Erades: no ho netejaràn tot menos al teu quarto
(00:16:53) Joan: t’he dit que no ho netegen tot
(00:17:01) Joan: soles netegen la cuina i els banys
(00:17:16) Joan: i l’estudi ara que pense
(00:17:29) Josep Erades: pero ara parlant en serio
(00:17:45) Josep Erades: perque un cap de setmana no neteges la cuina tu
(00:17:49) Josep Erades: la pregunta no es trampa ni res
(00:17:54) Joan: no ho sé
(00:18:02) Joan: pq netegen les netejaores?
(00:18:11) Josep Erades: xq tu pagues
(00:18:20) Joan: paga ma mare pq no pot netejar ella
(00:18:39) Joan: o sinós no pagaríem
(00:18:57) Joan: jo tinc netejaora des de que ma mare treballa fora de casa
(00:19:05) Josep Erades: pero i xq tamare no et paga a tu i ho neteges o millor dit, xq no et paga no res i neteges la cuina?
(00:19:15) Joan: no ho sé
(00:19:34) Joan: jo l’ajude a netejar quan fem neteja a fons
(00:19:50) Joan: netege els taulells, les làmpares i això
(00:19:58) Joan: granar, granen les netejadores
(00:20:19) Joan: que vols que diga. no ho faig pq mai m’ho han manat. no tinc eixa costum
(00:20:23) Joan: no és per res especial
(00:20:28) Joan: no tinc fòbia a les graneres
(00:20:30) Josep Erades: i xq no toferixes tu?
(00:20:32) Joan: ací al pis netege jo
(00:21:14) Joan: no ho sé. pq preferisc fer altres coses?
(00:23:12) Joan: no sé
(00:23:16) Joan: mmm
(00:23:24) Joan: tu fas el dinar a ta casa?
(00:23:29) Joan: de normal
(00:23:36) Joan: no en ocasions especials ni res
(00:23:47) Joan: ni si ta mare sen te que anar al metge o a on siga
(00:23:48) Josep Erades: jo a macasa no dine amb els meus pares
(00:24:02) Joan: doncs jo sí
(00:24:10) Josep Erades: i que vols dir en això?
(00:24:30) Joan: doncs que hi ha certes coses que es fan aixina pq tens eixe costum
(00:24:33) Joan: per cap raó en especial
(00:24:36) Joan: per exemple
(00:24:47) Joan: jo tots els dies quan isc de ma casa tire recte cap avall
(00:24:55) Joan: i després gire a l’esquerre
(00:24:59) Joan: per anar a la universitat
(00:25:08) Joan: però podria girar a l’esquerre i després anar cap avall
(00:25:10) Josep Erades: nos costum joan
(00:25:13) Joan: faria el mateix troç
(00:25:19) Joan: però pq faig una cosa i no l’altra?
(00:25:24) Joan: no ho sé
(00:25:30) Joan: pq deguera arribar per ahi al primer dia
(00:25:32) Josep Erades: xo nos costum joan
(00:25:36) Joan: i seguisc la mateixa ruta sempre
(00:26:35) Josep Erades: xq per fer eixe tipus de cosa es tenen que donar certes condicions: tenir dines amb que pagar, sen poden tindre i netejaro tu xgust, no tindren xo no tindre temps i deixar la casa bruta etc
(00:26:37) Josep Erades: no es una questio de costum
(00:26:56) Josep Erades: xq hi han factors a tenir en compte
(00:27:05) Josep Erades: els factors condicionen que faces una cosa o una altra
(00:27:55) Joan: xD
(00:28:00) Joan: t’avorreixes molt no?
(00:28:18) Josep Erades: no mavorrisc fea temps q no parlava amb tu dun tema destos
(00:28:44) Joan: de quin tema?
(00:28:48) Josep Erades: i m’has despertat la curiositat
(00:28:52) Joan: de si a ma casa venen netejaores?
(00:28:55) Josep Erades: en tot
(00:29:21) Josep Erades: no desde que has penjat al post
(00:29:21) Josep Erades: millor dir: desde que l’he llegit
(00:29:32) Joan: de per què és ma mare la que fa el dinar, mon pare el que cava i jo el que netege la piscina?
(00:29:57) Josep Erades: no desde la teua opinió de la conferència
(00:30:08) Joan: tot això ve per les netejadores?
(00:31:20) Josep Erades: millor dit vé de tu com intentes reflexar-te a tu mateixa (si el blog escrius per a tu tal com dius) sobre les feines
(00:31:31) Josep Erades: totes
(00:32:14) Joan: ?
(00:32:15) Joan: xDDD
(00:32:17) Joan: ye tio
(00:32:26) Joan: fes-te psicòleg o algo
(00:32:36) Joan: i fes-me una psicoteràpia
(00:32:36) Josep Erades: no xò ara enserio
(00:32:42) Joan: pq tu estàs treguen coses d’on no hi han
(00:33:26) Joan: això és com els pirats estos que veuen al número Pi hasta per la sopa
(00:33:37) Joan: no és que estiga allí, és que ells el volen veure allí
(00:33:42) Joan: tu veus el que vols veure
(00:33:46) Joan: i creus el que vols creure
(00:34:20) Joan: aixina que comença a preguntar-te si no serà que et veus reflexat en el meu blog i que en realitat em tens odi pq t’he descrit i no t’ha agradat la imatge que has vist de tu
(00:34:30) Joan: pq t’has sentit molest?
(00:34:36) Josep Erades: com com?
(00:34:39) Josep Erades: aspera
(00:34:56) Joan: no seràs tu qui no pot veure les netejadores i t’ha donat fàstic que et descriguera com un imbècil?
(00:34:56) Josep Erades: nono avore
(00:35:01) Josep Erades: ami al post ma paregut b
(00:35:26) Josep Erades: no he entés això de les netejadores i t’he escrit algun argument i teu he comentat i això per a saber que pensaves i tal
(00:35:38) Josep Erades: tota la conversa restant ha ixit arrel daixò
(00:35:49) Joan: no serà que estàs fins els collons de netejar la cuina a ta casa i tens enveja pq jo tinc dos netejadores que ho fan?
(00:36:07) Joan: deuries anar a veure la marisol
(00:36:10) Joan: estàs molt malament eh
(00:36:26) Joan: d’ací dos dies et fas un amic imaginari
(00:37:26) Josep Erades: es q has dit coses
(00:37:33) Josep Erades: que man inspirat idees
(00:38:38) Josep Erades: no enveja no xq ami desde xicotet man inculcat la neteja com una de les obligacions a macasa i això
(00:38:47) Josep Erades: lo q si q tinc és munto gosera de ferla avoltes
(00:38:54) Josep Erades: xò no per això tinc enveja
(00:39:11) Josep Erades: simplement ma paregut curiòs que un company no hagi de netejar
(00:39:18) Josep Erades: ( de veritat que eres el primer que m’ho diu )
(00:39:24) Joan: però per què t’ha paregut curiós?
(00:39:25) Josep Erades: jo tampoc he preguntat per ahi
(00:39:36) Josep Erades: alomillor soc lunic qsneteja al quarto
(00:39:41) Joan: eixa és la qüestió
(00:39:44) Josep Erades: man paregut curioses moltes coses
(00:39:46) Joan: i perquè t’has fixat en això
(00:39:53) Joan: i no t’has fixat en que tinc els ulls marrons?
(00:40:04) Joan: jo t’ho diré: de menut vas caure dins del poal de la fregona
(00:40:13) Joan: com l’obelix, però amb lleixiu
(00:40:16) Josep Erades: xD
(00:40:48) Joan: contesta, contesta
(00:40:50) Josep Erades: i lo del odi nose a que vingut
(00:40:59) Josep Erades: es que estic llegint coses que has escrit per ahi dalt
(00:41:02) Josep Erades: que no acabe dentendre
(00:41:13) Josep Erades: odi xq?
(00:41:18) Josep Erades: joder odi?
(00:41:23) Josep Erades: creus que jo et tinc odi?
(00:42:21) Josep Erades: és a dir tu creus que jo em vec a mi en tu?
(00:43:21) Joan: tu dius que no, perquè parla el teu superego… però en realitat el teu “ello” em te odi perquè t’has vist reflexat amb el que he dit
(00:43:34) Joan: i és un odi tan irracional q vols matar al missatger
(00:43:40) Joan: jo sols sóc el missatger, erades.
(00:43:41) Josep Erades: meu superego?
(00:43:43) Joan: no em culpes a mi
(00:43:47) Josep Erades: que dius tio
(00:43:47) Joan: ja t’ho he dit
(00:43:54) Josep Erades: i dius q jo tinc falta dun psicoleg?
(00:44:02) Joan: jo transmitisc el missatge i tu l’interpretes com forme vols
(00:44:24) Joan: pq tu no llegim el que l’escritor vol dir, sinó el que nosaltres volem que ens diga
(00:44:39) Joan: a sigut un atac de l’”ello”
(00:44:43) Josep Erades: ufff mos estem anant brutalment del tema
(00:44:47) Joan: t’entenc erades, t’entenc
(00:44:57) Joan: hi ha a qui li pega per fer orgies sadomasoquistes
(00:45:06) Josep Erades: que mentens?
(00:45:10) Joan: i als altres els pega per agarrar odi a qui descriu els seus defectes
(00:45:16) Joan: però la pregunta és? qui està més sa?
(00:45:23) Josep Erades: espera para
(00:45:24) Joan: qui causa menys dolor?
(00:45:37) Joan: jo et diré qui: qui es pega un tir i deixa els altres en pau.
(00:45:56) Joan: aixina que si no vols viure penja’t dels cordons de la sabata però no generes odi i sofriment
(00:46:00) Joan: pau, germà!
(00:46:02) Joan: amor lliure!
(00:46:04) Joan: free tibet!
(00:46:23) Josep Erades: tinc que dir que has dit coses realment dures
(00:46:41) Josep Erades: que ni mavien passat pel cap mai
(00:47:21) Josep Erades: altres que les has dit per enmascarar el que penses encara que tampoc puc saber certament res pero
(00:47:23) Josep Erades: avore
(00:47:23) Josep Erades: xD
(00:47:51) Josep Erades: es que mira começare xq no tinc un superego i soc conscient dell
(00:48:06) Josep Erades: i tu saps que jo se que no el tinc
(00:48:11) Joan: erades. hi ha que alliberar-se. no tingues por de dir el que penses. sigues valent. viu la vida i deixa-la viure.
(00:48:19) Joan: no t’empresones
(00:48:22) Joan: tu eres una bona persona
(00:48:26) Joan: ningú et té maniaa
(00:48:40) Josep Erades: hi ha gent que em te mania si
(00:49:01) Joan: no faces cas als qui et diuen: “no pots fer això, no pots fer allò”
(00:49:05) Joan: impossible is nothing
(00:49:10) Joan: que li ho diguen al Quixot
(00:49:19) Joan: eixe és l’esperit que hi ha que tenir
(00:49:21) Josep Erades: de que estàs parlant?
(00:49:24) Joan: el Quixot no era un boig
(00:49:26) Josep Erades: ami ningú ma dit això
(00:49:28) Joan: era un home lliure
(00:50:02) Joan: boig és l’adjectiu despectiu que utilitzen els qui estan empresonats per referir-se a la gent lliure
(00:50:20) Josep Erades: xq dius animalaes?
(00:51:48) Joan: Con la misma intensidad como la atmósfera bíblica se advierten aires orientales. El legendario profeta Zaratustra -Zoroastro de los persas- no es elegido por casualidad. Sustentador de la moral del “bien” y del “mal” ha de venir ahora a destruirla, a hacerla entrar en el ocaso y la caducidad definitiva.
(00:51:57) Joan: El profeta legendario peregrina entre las páginas en medio de extrañas prédicas, acompañado de dos animales simbólicos: el águila y la serpiente. Extraños también son los personajes que se presentan desde el principio y deambulan con sus mensajes.
(00:52:00) Josep Erades: saps que vaig a guardarme esta conversació
(00:52:05) Joan: Nada más lejos de la sarcástica claridad de los restantes textos nietzscheanos. Pero es en esta forma evangélica y antievangélica, a un tiempo, como se presentan los asuntos fundamentales de su filosofía.
(00:52:13) Joan: Zaratustra fue históricamente el ordenador primario de los valores del bien y del mal. Ahora ha de ser el transmutador de esos valores, en una nueva escala inédita en la historia de occidente. No será el hombre el ejecutante. El hombre es algo que debe ser superado, porque es un ocaso y un puente que debe conducir al “superhombre“(Übermensch).
(00:52:19) Joan: El superhombre encarnará un nuevo tipo de hombre, del cual en la historia ha habido, en determinadas épocas brillantes y excepcionales, sólo atisbos que lo bosquejaban. El superhombre ha de ser un hombre desgajado de toda forma de trasmundo, de todo paradisíaco más allá, de todo mundo celestial. Será fiel a la “tierra”, lo que quiere decir, a su destino y a la realidad. La mediocridad de la moral occidental, vigente desde el triunfo del cristianismo, entrará en su definitivo ocaso.
(00:52:24) Joan: Dios deviene en una figura en extinción. Ya no sustentará falsos valores, errónes escalas de valores. No uno, sino todos los dioses se extinguirán y esa ausencia permitirá al hombre que tenga su plenitud.
(00:52:30) Joan: Sólo vivirá la vida, y la vida es siempre, cuando no es acallada por la mentira y por la falsa moral, “voluntad de poder“. Voluntad de más vida, que ama los hechos tal como son y busca la superación.
(00:52:37) Joan: Voluntat de poder, el que t’estava dient
(00:52:41) Josep Erades: no estic llegint res del que pegues aixi que no et molestes
(00:52:47) Joan: Be Superhome, my friend!
(00:53:00) Joan: http://es.wikipedia.org/wiki/As%C3%AD_habl%C3%B3_Zaratustra
(00:53:03) Joan: és el que et dia
(00:53:08) Joan: hi ha que enfrontar-se a la vida
(00:53:14) Joan: no deixes que ningú et marque
(00:53:23) Josep Erades: val hi ha que enfrontarse a la vida això a que ve resumint?
(00:53:55) Joan: ahh… pequeño saltamontes
(00:53:59) Joan: això no resumix res
(00:54:04) Joan: tot és el resum d’això
(00:54:14) Joan: tots els problemes de la humanitat són derivats de la por a morir
(00:54:17) Joan: de la por a la vida
(00:54:20) Joan: pensa-ho bé
(00:54:27) Joan: és el pitjor que va poder fer l’home
(00:54:31) Joan: : inventar el temps
(00:54:39) Josep Erades: si intentes enredrarme no ho estàs aconseguint
(00:54:45) Josep Erades: si vols dirme algo diso o calla per sempre
(00:55:06) Joan: veus, para siempre
(00:55:10) Joan: res és etern
(00:55:23) Joan: per què ha de ser “para siempre” quan et cases
(00:55:29) Joan: l’amor és un servir
(00:55:36) Josep Erades: ?
(00:55:36) Joan: naix, creix, es reprodueix i mor al final
(00:55:48) Joan: quan mor ja no té sentit estar junt amb una persona a la qui no estimes
(00:55:50) Josep Erades: xq dius el que dius joan?
(00:56:05) Josep Erades: xq dius el que dius joan?
(00:56:07) Joan: però tu saps pq diuen això els catòlics
(00:56:15) Joan: “hasta que la muerte os separe”?
(00:56:18) Joan: pel que et deia
(00:56:26) Joan: juguen amb la por de les persones a la mort
(00:56:27) Josep Erades: no mas dit res
(00:56:36) Joan: juguen amb la por de les persones al temps
(00:56:43) Joan: juguen amb la por de les persones a la vida
(00:56:53) Joan: per això necessitem un Zaratustra que ens allibere
(00:57:09) Josep Erades: saps que havia ansomiat aso?
(00:57:18) Joan: jo llance el meu missatge, intente ser un superhome. i tu encara estàs dins del ramat d’ovelles
(00:57:20) Josep Erades: q parlava en tu un dia per aci i diries animalaes?
(00:57:23) Joan: i tens por a la llibertat
(00:57:27) Joan: per això em tens odi
(00:57:41) Joan: no ho has ensomiat
(00:57:46) Joan: això és un fallo de matrix
(00:58:00) Joan: clar, matrix no el va programar un informàtic
(00:58:18) Josep Erades: xq dius animalaes?
(00:58:24) Josep Erades: xq no et gites?
(00:58:26) Joan: era una dona de la neteja executiva de microsoft
(00:58:53) Josep Erades: es la 1 i estàs perdent al temps amb mi
(00:59:22) Josep Erades: el que has dit no té cap sentit per mi però té molt més sentit del que et penses
(01:00:09) Joan: —————————————————————–
(01:00:18) Josep Erades: no ralletes la polla
(01:00:29) Josep Erades: la conversacio la tinc guardà
(01:00:41) Josep Erades: i has dit coses dures
(01:00:45) Joan: Què t’ha paregut aquesta entretinguda xerrada?
(01:00:58) Josep Erades: pos si et soc sincer
(01:01:04) Josep Erades: es la millor xerrada que he tingut amb tu
(01:01:26) Joan: t’has rallat un rato o què?
(01:01:37) Josep Erades: no ma rallat en absolut
(01:01:45) Josep Erades: tu si que t’has rallat
(01:01:48) Josep Erades: xò realment sabies el que dies
(01:01:52) Joan: xD
(01:02:04) Joan: tu de veritat li has tret sentit al que he dit?
(01:02:20) Josep Erades: al que has dit no
(01:02:25) Josep Erades: xò al que intentaves dir
(01:02:29) Joan: si és així estàs pitjor del que em pensava.
(01:02:29) Josep Erades: si
(01:02:42) Joan: tota la parrafà de basura que t’he soltat
(01:02:49) Josep Erades: no, tu estàs pitjor del que em pensava jo de bon tros
(01:02:56) Joan: era per fer que et sentires com m’he sentit jo durant la primera part de la conversa
(01:02:56) Josep Erades: basura la polla
(01:03:07) Josep Erades: no meu crec
(01:03:12) Joan: és a dir: “What the fuck!”
(01:03:18) Josep Erades: no meu crec
(01:03:22) Joan: “què collons diu al pirat este?!?!?”
(01:03:39) Joan: doncs així em sentia jo quan m’has començat a rallar amb les dones de la neteja
(01:03:44) Joan: “què collons diu este!?!?”
(01:03:56) Josep Erades: no joan
(01:04:00) Josep Erades: no sigut aixina
(01:04:02) Josep Erades: no manipules
(01:04:08) Joan: eixa sensació de: “m’està parlant a mi o s’ha enganyat de convensa?”
(01:04:11) Joan: no ha sigut com?
(01:04:18) Josep Erades: no meu crec
(01:04:23) Joan: no et creus què?
(01:04:40) Josep Erades: res del que estàs dient desprès de les ralletes
(01:04:47) Joan: xD
(01:05:05) Joan: doncs no has entès el principal:
(01:05:16) Josep Erades: si massa que lentes
(01:05:28) Joan: si, quin és?
(01:06:25) Josep Erades: n’hi ha molts però el que volies dir ara era: que tot el que jo et dic et pareix bazofia, que no et torne a rallar, que et deixe estar, i que no perguem el temps
(01:06:39) Joan: no
(01:06:46) Joan: eixe no era l’argument
(01:06:50) Josep Erades: xò baix daixò nià un munt de coses
(01:06:51) Joan: vull dir
(01:07:04) Joan: si algo pots treure en clar d’aquesta conversa és que:
(01:07:19) Josep Erades: he tret massa coses clares
(01:07:19) Joan: el que tu o qualsevol altre pense de mi/diga de mi me la porta fluixa
(01:07:20) Josep Erades: teu asegure
(01:07:24) Joan: si t’has guardat la conversa
(01:07:28) Joan: com si la vols publicar a internet
(01:07:38) Josep Erades: xa q?
(01:07:52) Josep Erades: ah que creus que volia posarte en evidència?
(01:07:52) Joan: per a dir: mireu al joan que pirat questà que parla asoles i té mania a les netejadores
(01:08:05) Joan: jo no crec res
(01:08:11) Joan: no necessite creure res
(01:08:15) Josep Erades: ahi tanganxat
(01:08:25) Joan: m’has enganxat?
(01:08:37) Josep Erades: ah si? pensaves que anava a penjar això a fdc o algo?
(01:09:05) Josep Erades: que dur
(01:09:14) Josep Erades: QUE D-U-R em pareix tot
(01:10:37) Joan: a fdc?
(01:10:43) Joan: xD
(01:10:45) Joan: m’alegre
(01:10:56) Joan: si em veus demà al semàfor em trencaràs les cames?
(01:11:09) Josep Erades: xq anava a trencarte les cames?
(01:12:23) Josep Erades: no tens ni idea de les coses que m’has fet pensar
(01:15:08) Josep Erades: joan
(01:15:11) Josep Erades: joanet
(01:15:30) Josep Erades: joder
(01:15:33) Joan: dime
(01:16:10) Joan: que sabies que fins ACÍ va tot al meu bloc, si vols denunciam i taxaré el teu nom.

Des de que van acabar els exàmens de Febrer (ja fa més de 2 mesos!) que he estat treballant en una activitat extra per a l’assignatura de Programació (reptes, els anomenem) i ja l’he acabada. Em falta comentar el codi font del programa i enviar-la. Però això no serà fins ací dues setmanes perquè el dijous que ve tinc un mini-examen de Tecnologia de Computadors (aka TCO) i haig d’estudiar perquè aquest segon quadrimestre l’he dedicat bàsicament al repte (i no me’n penedisc, perquè he aprés un fum), així que no duc molt fresquetes la resta d’assignatures… Per suposat, quan envie el programa per a la seva correcció escriure un document explicatiu, a nivell “teòric” (per dir-ho d’alguna manera) de com funciona el programa: estructures de dades i algorismes utilitzats, bàsicament.

D’altra banda, fa dues setmanes vaig tenir el plaer d’assistir a un concert de Lilit i Dionís a Pego. Doncs bé, aquella nit vaig ser present, també, d’una interessant discussió pseudofilosòfica (que és com anomene als diàlegs on es discuteix alguna cosa més enllà de si el València C.F. ha de fer fora a Koeman després de guanyar la copa del Rei, tema de primeríssisma actualitat per La ciutat del Túria). L’entrada es titula “Filosofia oriental contra l’escandinava i altres divagacions d’una nit de festa“, no l’he acabada perquè és llarga i amb prou mala bava. Ja vaig parlar amb una de les persones implicades i la vaig advertir de que no es mosquegés. Si creieu amb el Feng shui i aquestes coses, us recomane una sessió intensiva de ioga abans de començar la lectura.

Ei, però no ens avancem! Això serà dintre de dues setmanes més o manco (que deia un professor meu…), ara toca estudiar com un capullo.