Ha sigut un Nadal relaxat. Això de no tenir (pràcticament) exàmens després de les vacances és una passada! Ara bé, no he fet quasi res del que volia fer durant les vacances.

Abans de venir cap a Espanya us vaig dir des de Suècia que acabaria de contar-vos les últimes idees sobre correcció automàtica en l’Oracle. Zero. Res.

Esperava rebre part dels papelorios de Google i cridar a l’ambaixada dels EUA per preguntar algunes coses, però no els he rebut encara i tampoc he pogut avançar en aquest tema.

El que sí que he fet aquests Nadals ha sigut enganxar-me a una sèrie més (Modern Family) i jugar a un videojoc (Half-Life 2). Feia un parell d’anys que no jugava a cap joc!

En fi, que dilluns comencem les classes del tercer període a la KTH amb Artificial Neural Networks and Other Learning Systems, Search Engines and Information Retrieval i Distributed Systems: Advanced Course. Ja tinc ganes!

Vaig participar un any més a la SWERC, una de les fases del Campionat Internacional de Programació organitzat per la ACM i que enguany es cel·lebrava de nou en la Complutense de Madrid (vaig poder viure sobre el terreny la victòria del PP, quina “alegria”). Ja que estava allí, vaig aprofitar per passar uns quants dies en Egpaña, que feia temps que no la xafava.

En tornar a Suècia vam fer un viatget, Fernando, Adrià i jo, a Kiruna: una ciutat situada al nord de Suècia, en la regió de Lapònia i ben al nord que està! Literalment, al pol nord.

Vam veure la neu que encara no havíem vist en Suècia (mira que trobar-nos amb l’any més càlid des de fa molt de temps ací, per un any que venim!) i vam passejar amb trineu guiat per huskies (una pasta que ens va costar, per cert). El que no vam poder veure van ser les aurores boreals. En fi, hi haurà que tornar per allà dalt per veure-les.

I les últimes setmanes han sigut per a acabar un projecte de la “meravellosa” assignatura que estic fent ara: Distributed Artificial Intelligence and Intelligent Agents. Un nom molt bonico i res més: decepció absoluta que m’he endut amb eixa assignatura.

Tot això, mesclat amb una bona dosi de frikisme per la meva part programant una nova forma de fer la correcció automàtica en l’oracle utilitzant HMMs. Però això ja tindrà el seu post més endavant. Ara toca una setmana d’estudi per a l’esmentada assignatura i preparar-se per a la tornada a casa, el dia 22 de desembre. Promet que en tornar a casa us escriuré més detalladament les últimes novetats.

El proper dilluns tindré la meva primera classe de Distributed Systems: Basic Course. Una de les dues assignatures que cursaré durant el primer període del primer quadrimestre. L’oració anterior inclou dos fets que potser us sorprendran o desconegueu: el primer i més cridaner és: “Sols vas a fer dos assignatures!?” i el segon és això dels “períodes”.

Ací a Suècia, o almenys a la KTH, cada quadrimestre s’organitza en dos períodes on es fan unes poques assignatures de manera intensiva en cada un. Habitualment la gent té unes dues o tres assignatures per període, que fa unes cinc o sis al quadrimestre, igual que a Espanya (bé, jo en tenia 7 l’any passat a cada quadrimestre…). La diferència és que en lloc de dur, per exemple, sis assignatures en paral·lel, primer en fas tres, t’examines en octubre i després fas les altres tres i els exàmens just abans de Nadal. Quan haja sofrit aquest sistema, ja us donaré la meva opinió. Però de moment m’agrada la idea de passar unes vacances de Nadal sense tindre que pensar amb els exàmens, cosa que no sent des de que vaig deixar l’institut.

Bé, doncs com anava dient, Distributed Systems: Basic Course és una de les dues assignatures que tindré en el primer període, l’altra és Machine Learning. Dos assignatures que vaig a començar amb ganes perquè a priori em resulten interessants. També les hauré de compaginar amb Optimització Automàtica de Programes que faré a distància en la UPV (ja sabeu, problemes amb les convalidacions i ganes de no perdre massa el temps), però crec que me les arreglaré.

El segon període serà encara més divertit, perquè sols tindré una assignatura! L’afortunada serà Distributed Artificial Intelligence and Intelligent Agents, una assignatura que a priori no veig amb tant d’interès però que espere que em servisca per aprendre alguna cosa interessant.

Com que tindré prou temps lliure en el segon període, he decidit intentar seguir uns cursos a distància i gratuïts organitzats, ni més ni menys, que per la Universitat de Stanford. Els cursos són el de Machine Learning i Introduction to Artificial Intelligence. Tos temes que ja tindré prou matxacats, però em resulta interessant veure com aborden temes que jo ja he estudiat des d’una de les millors (i més cares) universitats del món i a més, classes impartides per la gent que escriu els llibres de referència que estudiem arreu del món. A banda de que “it’s free!“, si aproves el curs et donen un certificat i sempre pots fer-te el guai amb un diploma de Stanford baix del braç…

Seguiré transmetent a través de la mateixa freqüència en el teu aparell receptor habitual.

Per a que ens fem una idea, l’assignatura que més temps d’estudi li he dedicat han segut 3 dies i a la que menys un dia. Sí, un dia. No feia això des de Batxillerat (exceptuant una assignatura de segon, que era un conyaso) i així han anat les coses.

Siga com siga, el curs ja ha acabat i l’any que ve us escriuré des de Estocolm. Ahir va haver una reunió informativa per a tots els estudiants del meu centre que gaudirem d’una beca de mobilitat on ens informaren dels procediments i de les ajudes que rebríem. I després d’haver escoltat la quantia aproximada de les ajudes cal donar-li la raó a aquell grup del Facebook que diu: “El Erasmus son los padres“. I és que l’ajuda base serà enguany d’uns 250€, tot un capital! Si tot va bé, els que tenim un poc de sort amb els estudis, rebrem un plus de 150€ de Bancaixa i uns 60€ de la Generalitat. En total uns 460€ al més per a viure en un país amb un cost de vida d’entre 700 i 900 euros al més.

Poc em queda ja per estar per terres valencianes. Aquests darrers dies de Juny són els últims que passaré a la que ha sigut ma casa a València durant aquests quatre anys i el mes de Juliol serà l’últim que passaré al País Valencià per una llarga temporada. El proper dissabte 30 de Juliol, menda lerenda agafa l’avió cap a Suècia.

El primer que hauré de fer en arribar a la capital sueca serà buscar un lloc on viure durant l’any. Bé, això i aprendre un poc de suec. En teoria la universitat havia d’acollir-nos a tots els estudiants estrangers en les residències de que disposa. El problema és que pareix ser que enguany ens hem decidit tots per anar a terres fresquetes i la capacitat d’allotjament ha sigut desbordada. Van fer un sorteig per veure qui es quedava amb les habitacions i als no afortunats ens han dit, amb més o menys bones paraules: busqueu-vos la vida.

En fi, que amb això estem: a gaudir un poc dels últims dies ací i preparant paperassa per al curs vinent allà dalt. Imagine que hauré d’obrir una nova categoria “Erasmus” o “Estocolm” per a contar-vos les batalletes d’allà, això serà més avant.

Així que si la universitat de destí no posa pegues, el pròxim curs el passaré al país de Nobel, ABBA, Pippi Långstrump, Stieg Larsson i de les rosses de portada Playboy.

Els comentaris de la família i coneguts són els que cabien esperar: “Ai! Allí fa molt de fred!”, “Vas a gelar-te com un poll!”, “Tan lluny te’n tenies d’anar!?” i “I estarem un any sense veure’t!?” (això últim especialment les àvies). En part tenen raó, perquè la mitjana anual a Estocolm és de 6,8ºC, amb temperatures mitjanes de -1 a -5ºC a hivern i entre 13 i 22ºC a l’estiu, que són temperatures molt més baixes a les que estem acostumats ací, però tampoc és que siga Lapònia allò (almenys Estocolm).

Si tot va com espere i ja que no he tingut més notícies de la gent de Google, me n’aniré aproximadament un mes abans de que comence el curs acadèmic per fer un curs “d’immersió lingüística i cultural”, falta per veure quan s’obrin aquests cursos promocionats per la UE. Això vol dir que aproximadament a Juliol deixaré el País Valencià per marxar cap a Escandinàvia i no tornaré fins a Juny de 2012 (evidentment, exceptuant les escapades i vacances que faja).

Què faré allí encara està per veure. Jo tinc una idea ben clara del que vull fer, ara falta veure que la KTH no em pose problemes per a matricular-me d’eixes assignatures. Queden moltes coses per decidir encara com la que us he dit: allotjament, quantia de la beca, altres fonts d’ingrés (i no em referisc a la droga), com aconseguisc medicines per a la diabetis allí, etc.

Siga com siga, ja tinc ganes de mollar cap allà i perdre-vos de vista a alguns. No, és conya! La veritat siga dita, us trobaré a faltar als que esteu més a prop de mi i espere que se’n vingueu a fer una visita. Hi ha vols amb Ryanair molt barats!

Per començar, a veure si als senyors de Google els ve a bé de donar-me una resposta definitiva, i positiva a ser possible, a la meva estància (al final vaig passar totes les entrevistes per a la posició de Software Engineer Intern a Europa). Seria un bon regal de reis, ho hauré de posar a la carta.

Després està l’Erasmus. Volia sol·licitar la beca per a estudiar a la Universitat de Manchester, però pareix ser que aquesta universitat no vol rebre alumnes europeus per a rebre classes (diuen les males llengües que els indis i pakistanesos paguen el triple de taxes que els europeus, és a dir, no els eixim rentables), així que he hagut de buscar alguna altra alternativa on poder estudiar el que a mi m’interessa: segurament a Finlàndia (TKK) o Suècia (KTH).

Acabar quart, l’últim any “en serio” de la carrera, també serà un puntàs! I fa adonar-te’n de que això ja s’acaba. Quatre anys farà que vaig començar a fer el friki a nivells extrems.

I tot això acompanyat d’algun que altre viatge (que no es note la crisi!) i de bona companyia.

Que s’ho passeu fenomenal i ens llegim l’any que ve!

Vaig començar-lo, amb ressaca per l’entrevista amb Google, amb una activitat que organitzàrem des de la Delegació d’Alumnes per a aconseguir nova gent interessada en col·laborar amb nosaltres. Ens reunírem tots els interessats un cap de setmana a un alberg d’un poblet a l’interior de València (Alborache) i allí transcorregueren eixes jornades. Bon ambient i útils, ja que ha servit per acostar sang nova a Delegació, que no diguen que allí estem els quatre de sempre.

Dues setmanes després, XXXIII Assemblea RITSI en Oviedo. Allà que ens n’anàrem tres personetes de la UPV a veure com estava la situació dels nostres estudis a la resta d’universitats, quin era l’estat de la professió i bé, això últim pareix que s’està calmant perquè comencem a adonar-nos que part del que demanàvem(potser el més demandat) és un privilegi injustificat, que qui ara el tenen, molt prompte perdran.

I la setmana passada, en tren cap la capital de l’Estat a “competir” en la fase regional del International Collegiate Programming Contest organitzat per la ACM, què és l’Associació d’informàtica més important i prestigiosa del món, junt amb l’IEEE que ho és de totes les enginyeries. En aquesta fase regional participaven equips enviats per universitats de França, Suïssa, Portugal i Israel (i com no, Espanya). Encara que en principi també entren dins de la SWERC (Southwestern Europe Regional Contest), Itàlia i mitja Àustria. No hi havia cap universitat d’aquests països present.

El resultat final va ser prou desastrós. 25 equips (nosaltres inclosos) sols aconseguiren resoldre 1 problema dels 10 plantejats en cinc hores! Això sí, nosaltres quedarem primers en la sessió d’entrenament i amb això ja en tinguérem prou… Però l’experiència va ser bastant gratificant, a banda de poder trobar-me amb alguns coneguts per allí (dos de la UPC i un de la UM).

I el dimecres, nova entrevista amb Google. La primera entrevista va ser prou desastrosa per a la oferta en qüestió, però com que la part de programari es veu que la vaig fer prou bé, en lloc de pegar-me una patada al cul i tirar-me al carrer, m’oferiren una altra oferta: Software Engineer Intern.

Total, que el dimecres a les 14.00h em cridà un tal Markus (alemany o suís per l’accent) des de Zuric i estiguérem 58 minuts parlant. La meva valoració? Positiva. Vaig saber contestar totes les preguntes i tots els “però” que em posava l’entrevistador (un paio bastant simpàtic, per cert). Així que espere que dintre d’una setmana es posen en contacte amb mi per dir-me si seguisc endavant (més entrevistes) o si “Bye, bye. Hasta otro ratito…”

I el dijous es van celebrar eleccions a delegat de centre en l’ETSINF i des d’ahir que ja no sóc vicedelegat. Després de dos anys intensos, deixe la “cúpula” per dedicar-me a afers més mundans, aliè a tots els embolics de la jet-set i a les mandangues d’alguns que els agrada jugar a ser “importants”.

Això sí, no deixe la representació d’alumnes ni la Delegació. Faltaria menys. Seguiré estant en l’Àrea d’Estudis i en diversos òrgans de govern. Però espere poder anar deixant-m’ho i introduir a nova gent que sàpiga donar-li un poc d’aire fresc a la representació, que ja comença a fer pudor.

En fi, no sé quan, però ja us posaré al corrent de totes les novetats.

Diuen que quart és el més xungo de tota la carrera. Per a no ser imprudent, no ho negaré, però també diré que el mateix deien de primer quan vaig entrar. El que sí és ben cert, és que en aquest quart curs, a diferència d’en el primer, totes les assignatures són relacionades directament amb la Informàtica, cosa que sempre motiva.

A diferència de tercer, quart torna a ser un curs d’assignatures anuals. De fet, són 4 assignatures anuals de les 6 assignatures de cada quadrimestre: Enginyeria del Programari (IDP), Arquitectura i Enginyeria de Computadors (AIC), Processadors de Llenguatges (PDL) i Xarxes (RDS). Aquestes quatre assignatures són el gros del curs i semblen, a priori de les més interessants. Els noms són bastant descriptius, però per si no us ha quedat clar fan referència al disseny de programari, a l’estudi del maquinari dels computadors, al disseny de processadors de llenguatges formals (bàsicament, compiladors) i a l’estudi de les xarxes d’intercomunicació entre computadors a tots els seus nivells (encara que amb físic pareix que no aprofundirem gaire, al cap i a la fi, això és cosa dels Telecos).

A banda de les quatre grosses, tenim al primer quadrimestre Enginyeria de Requisits (IDR) i Intel·ligència Artificial (IA). La primera fa referència al procés de recollida d’especificacions dels sistemes de programari i en la segona s’estudien algunes tècniques bàsiques d’Intel·ligència Artificial. La segona sembla a priori interessant, la primera crec que serà de les avorrides d’aquest any.

I al segon quadrimestre entraran en joc Enginyeria de Sistemes i Automàtica (ISA) i Aprenentatge i Percepció (APP). La primera tracta d’aplicar la informàtica als processos d’automatització industrial. D’aquest segon quadrimestre crec que m’agradarà més APP perquè està molt relacionada amb la meva beca de col·laboració.

En el segon quadrimestre també tindré una assignatura de cinqué curs que m’he agafat, de la branca de Llenguatges i Intel·ligència Artificial: Codificació de la Informació. Una assignatura on s’explicaran alguns conceptes bàsics de la Teoria de la Informació i Codificació i les seves aplicacions en algorismes de compressió i detecció i correcció d’errors.

Un total de 66 crèdits matriculats, molt per baix de la meva càrrega habitual (de 75 per amunt).

Sé que molts dels que lligen aquest blog ja han passat per aquestes assignatures i sé que molts d’ells se’n riuran al llegir que gaudiré d’assignatures com IDP, PDL o AIC. “Pobre il·lús”, pensaran. Deixeu-me que arribe a odiar-les per mi mateixa, pense jo.

Què espere d’aquest curs? Espere acabar de fer ferms els meus coneixements “bàsics” sobre això que li diem Informàtica en tots els seus àmbits, ja que aquest és l’últim any abans de “l’especialització” que ens obliguen a cursar en l’ETS d’Enginyeria Informàtica de València. Però sobretot, espere gaudir del meu últim any com a estudiant en la UPV i la ETSINF. Dic l’últim perquè tinc intenció de passar un any (o dos) en l’estranger, per acabar els meus estudis. Però en fi, d’això ja en parlarem.

Aquests darrers dies he estat documentant el codi font, corregint algunes coses, preparant els fitxers de l’Automake, etc. És a dir, feina que no mola però que s’ha de fer si vols que algú més a part de tu siga capaç de llegir i entendre el que fas.

Doncs bé, fruit d’aquest treball he obert un projecte al Google Code que a partir d’ara serà la pàgina oficial del projecte, d’aquesta manera acabe de trencar completament amb l’antic “Número de Bacon“. En aquesta pàgina web podreu trobar les últimes novetats pel que fa al desenvolupament del projecte.

També he penjat a Internet la documentació HTML de l’Oracle i també una versió en PDF.

He intentat escriure-ho tot en anglès el menys macarroni possible, però si en valencià ja se me’n passen de burrades, en anglès de segur que també. Els suggeriments i correccions són benvinguts/des.

I ara el que us havia d’explicar al principi. Per què no està en funcionament l’Oracle tot el dia? Resposta ràpida: No tinc un ordinador amb prou memòria RAM disponible per a tenir-lo connectat 24h.

En casa tinc un ordinador (clarke) que està connectat les 24h realitzant càlcul científic en la xarxa BOINC, l’utilitze de servidor web i servidor ftp, etc. Però aquest ordinador té 2GB de memòria RAM i el client BOINC i els càlculs científics ocupen entre 500 i 600MB.

Com que la base de dades de l’Oracle es carrega en memòria i es prou gran (el programa ocupa 1,4GB) no en cap tot en la memòria de clarke (peu de nota, els meus ordinadors tenen noms de científics i escriptors de ciència ficció). Quan us connectàreu a l’Oracle, aquest s’estava executant en un altre ordinador que tinc amb 4GB de RAM.

Què pense fer? En primer lloc, he començat a mirar-me la documentació d’un gestor de bases de dades anomenat EyeDB. Aquest gestor no utilitza el típic paradigma relacional, sinó que utilitza el paradigma Orientat a Objectes. En poques paraules i per al cas, això significa que és molt més ràpid que MySQL, per exemple. Possiblement adapte l’Oracle per a treballar amb aquesta base de dades. El funcionament serà un poc més lent, però consumirà menys memòria RAM.

En segon lloc, si algú té una placa base amb Socket 775 per a un Pentium 4 de 64 bits i que suporte almenys 4GB de memòria RAM, estic interessat en adquirir-la. Si no, una placa base nova d’aquestes característiques costa uns 50 euros. S’accepten donacions.

I així ha passat amb l’Oracle. Ja us vaig parlar sobre el Número de Bacon i l’Oracle que havia fet quan feia Programació en primer. Us vaig comentar que havia reescrit el codi que havia fet en Programació per fer-lo més ràpid, que consumís menys memòria i amb més funcionalitats. Volia construir un servidor que rebés peticions i les atenguera, a l’estil de la web The Oracle of Bacon.

Doncs bé, aquest estiu (les dues últimes setmanes) m’he posat de nou a la feina i li he afegit algunes millores i he rematat la part del servidor, que no estava acabada. Ahir, aprofitant l’estrena a Espanya de l’última pel·lícula de Woody Allen (Coneixeràs a l’home dels teus somnis) vaig llançar la pàgina web titulada, en un moment de màxima inspiració, The Oracle of Woody Allen.

El llançament ha estat un poc precipitat per fer-lo coincidir amb l’estrena de la pel·lícula (que encara no he vist), però ha estat una estratègia de “màrqueting”. Durant els propers dies estaré fent proves al servidor i a la pàgina web, així que és molt probable que quan la proveu el servidor no estiga funcionant (jo diria que es troba en fase pre-pre-Alpha).

Haig de solucionar encara un parell de Segmentation Faults que apareixen en certes peticions i dels quals no he pogut descobrir el perquè i implementar en la web dues funcionalitats més a banda de la que apareix ara mateixa. Una vegada acabada la web, les funcionalitats seran:

• Calcular la distància entre dues persones en la base de dades.
• Obtenir totes les persones a una distància N d’una determinada persona.
• Calcular la distància mitjana d’una persona

Les dues primeres funcionalitats també es troben disponibles en www.oracleofbacon.org però no la tercera (degut al seu cost computacional, imagine) i en aquesta web tampoc hi ha la possibilitat d’explorar directors, productors i guionistes, sols actors. Jo, per diferenciar-me un poc de la pàgina web original, he decidit que les cerques es facen entre directors, productors i guionistes per defecte (ja que a Woody Allen se’l coneix principalment com a director i guionista).

En una altra ocasió (quan estiga 100% funcional) ja us contaré més detalls sobre el funcionament. Els més geeks podeu trobar el codi font en el servidor Subversion (llicència GPL v3).

En fi, stay tunned i com diu en la pàgina web: molt prompte estarà completament funcional (o no tan prompte).