Ilegalizator, per Vergara.

Per siles mosques diré que aquest bloc i el seu autor condemnen tot tipus de violència i també tot tipus de censura. En fi, viure per veure…

Hippies històrics...

Me l’he trobada en un comentari a una notícia en Barrapunto.

Si la teoría de cuerdas es correcta, en alguna de las dimensiones paralelas que cabalgan invisibles con nosotros, la Guerra Civil española nunca tuvo lugar. En esa dimensión imperceptible, la República siguió siendo republicana, con sus conflictos y sus errores, para evolucionar, quizá, hasta una democracia parlamentaria.

Cada 14 d’Abril es celebra el naixement de la II República. I avui, 78 anys després, m’agradaria recomanar-vos aquesta xicoteta columna de J.A. Pérez que aparegué en el periòdic Público el passat dia 2. Una columna que, almenys a mi, m’ompli d’esperança i optimisme.

Salut i República.

Així doncs, la qualitat de la interpretació i la caracterització dels protagonistes és la mateixa en les dues parts: excel·lent. Benicio del Toro pareix el Che de debò i el mateix es pot dir de Demián Bichir, que caracteritza a un Fidel Castro de jove.

Aquesta segona part transcorre en Bolívia, on el Che anà a comandar l’Exèrcit d’Alliberament Nacional de Bolívia que es proposava enderrocar el dictador René Barrientos (Joaquim de Almeida en la pel·lícula).

En la Viquipèdia podeu trobar tota la informació històrica que es reflexa en la pel·lícula. No us contaré cap detall ací, però ja sabeu com acaba tot. Guevara fou capturat el 8 d’Octubre de 1967 per l’exèrcit bolivià amb col·laboració de la CIA i l’endemà, el 9 d’Octubre de 1977 fou afusellat.

Una cosa queda ben clara: No es pot fer una revolució sense el suport del Poble. I el poble bolivià no donava suport a la causa del Che, almenys això dóna a entendre la pel·lícula. Molts es pregunten que se li havia perdut al Che en Bolívia, doncs caldria fer-se la mateixa pregunta per veure que se li perdé a Cuba i el Congo (recordem que ell era argentí!).

Què és el que se li pot passar pel cap a una persona per deixar la seva terra i anar a lluitar per la gent d’un altre país, d’un altre continent? La resposta la dóna ell mateix en una de les frases de la pel·lícula: “Yo creo en el hombre“. Fou una d’aquestes persones que no veuen als ciutadans d’altres països com estranys, sinó com homes com ell. I a més, fou una d’aquestes persones que al veure els problemes d’altra gent no pogué quedar-se a casa com si res passarà sinó que ho deixà tot i anà a fer el que podia per ells (podríem discutir si va fer el correcte o no, però crec que no es pot discutir que no ho va fer per egoisme).

Anava a penjar la famosa fotografia del Che i la cançó “Hasta siempre” de Carlos Puebla, però després de recordar aquesta cançó que tenia perduda per la meva col·lecció musical, he canviat d’opinió.

Seria interessant parlar-ne del tema del bipartidisme, però ara no és el moment oportú: vinc del poble, estic cansat i tinc bastant feina a fer. Simplement dir-vos als que no heu anat a votar que no feu cas d’allò del vot útil. És un simple excusa dels grans partits per aconseguir més poder. Voteu a aquells que representen les vostres idees i si no us n’agrada cap voteu en blanc (sempre queda allò de què és millor si vot en blanc o vot nul, seria un altre tema de discussió pendent. L’abstenció està clara: no m’agrada el sistema).

PD: Enquesta: A qui hauré votat? A veure quin perfil teniu de mi…

Jo, vinc de votar ara mateixa. Independentment de quin grup polític voteu, és important votar. Hi ha qui diu: “per què votar si els polítics passen de nosaltres?” O quan els proposes el vot en blanc et contesten: “per a què? Si no van a deixar-se els seients buis!”.

Doncs bé, us donaré un parell de raons per les quals votar:

1. Els percentatges i tots els càlculs de la Llei d’Hont es fan sobre els vots escrutats, si no votem, beneficiem a les majories, al bipartidisme i en definitiva a una democràcia mediocre.
2. L’abstenció no significa que no dones suport a cap grup polític, significa que no dones suport al sistema. És a dir, no dones suport a la democràcia. Us heu aturat mai a pensar com seria la vida sense la democràcia (encara que siga molt pobra, qualitativament parlant)?

Jo, personalment, opine que si no esteu decidits a qui votar, voteu en blanc. I direu: “per a què? si és tirar el vot!”. Entre quedar-se a casa i anar a votar en blanc, voteu en blanc. Més que res com un acte simbòlic de confiança cap a la veu del poble, però amb desconfiança cap als seus representants.

PD: No té a veure amb les eleccions, però si amb política. Interessant reflexió-entrevista a Julio Anguita sobre la Transició.

La manifestació va començar amb una concentració en la plaça de Sant Agustí. Després d’una hora d’espera, la multitut va començar a moure’s pels carrers de Sant Vicent, Periodista Azzati, Plaça de l’Ajuntament, les Barques, Pintor Sorolla, Plaça del Parterre, Navarro Reverter, Colom i finalment arribarem a la Plaça de Bous de València.

La manifestació va ocòrrer amb apenes uns quants incidents. Algú va pintar un gran graffitti en una sucursal del BBVA i alguns van tirar ous contra el Tribunal de Justícia. Però l’incident més significatiu fou al passar per davant de la seu de Coalición Valenciana. Es llançaren ous i pintura contra una pancarta que deia: “Falten 23 dies per a que expropiem l’edifici “el Siglo” i tanquem els repetidors de TV3, una provocació a la ràbia dels manifestants en tota regla. Allí mateix, enfront de la seu, la representació d’Els Traginers (un grup de dolçainers i tabaleters de Pedreguer) ens posarem a tocar La Muixeranga. Va ser realment emotiu, moltíssima gent ens rodejava amb el puny en alt.

L’organització calcula unes 70.000 persones. Jo no tinc ni idea de quantes hi havia, però moltíssimes, els carrers anaven de gom a gom i el concert de després igual.

En acabar la manifestació anarem al pàrquing del Campus de Tarongers de la UV on actuaren més de quinze grups valencians. Al Tall, La Gossa Sorda, Obrint Pas, Pep Gimeno “El Botifarra”, Sva-Ters, el magnífic Feliu Ventura, Gàtaca, Verdcel, Voltor, Soul atac (de recent formació) i moltíssims més.

El concert magnífic, va començar a les 21.00h i va acabar sobre les 03.00h. Desgraciadament, l’autobús que havia d’estar esperant-nos havia tornat a Pedreguer i va haver de tornar a per nosaltres. El resultat, a les 05.45 a casa i hui a estudiar valencià!

Ara fa una estona, en Pedreguer, davant de l’ajuntament hem acudit una vintena de persones i un representant de Maulets ha llegit un manifest en conmemoració de la derrota que significà la submissió a Castella del Regne de València i el pitjor de tot, el deteriorament cultural propi de la nostra zona. [Després de llegir el manifest he tocat una xicoteta adaptació de la Muixeranga, que la veritat no m'ha eixit com jo esperava: estava massa nerviós. Però açò ja són coses meves.]

A més, m’he asabentat de que una jutge ha sentenciat que el repetidor de Mondúver, que és el que proveeix Pedreguer de la senyal de TV3, no és tanca (de moment). Els altres repetidors, de moment, estan en perill de desaparició.

Si no per la independència, per la dignitat humana i la dignitat de la història, per la llibertat i per aquells que van lluitar per ella, per la terra i sobretot per la cultura, per la llengua, per poder parlar valencià arreu d’on vages sense que et miren com un bitxo raro i inclús que t’agredisquen verbal o físicament, i per un llarg etcétera: recorda el 25 d’Abril i no abaixes mai la veu.

Recordem que la molt “honrosa” Generalitat Valenciana té la intenció d’acabar amb les emisions de TV3 el proper 25 d’abril, una data molt significativa, especialment aquest any, quan es compleixen 300 anys de la derrota d’Almasa i l’annexió del Regne de Valènica a la Corona de Castella.

No comment…

PD: Li fique l’etiqueta d’Humor perquè és absurd, però no fa gràcia…