El passat divendres 1 vaig tenir el gust d’assistir al concert de Lilit i Dionís a Sagra. Els qui em coneixeu ja sabreu que sóc un fan d’aquest grup, així que no m’ho vaig pensar dues vegades d’anar i li ho vaig comunicar a Blai a qui també li agraden molt i tenia ganes d’anar, encara que estava constipat. Hi havia un motiu especial: Posaven el disc a la venda.

Així que el divendres ens n’anàrem tots dos amb dos companys més cap al poblet de la Rectoria i arribarem al concert. I allí ens identificà un curiós personatge abillat amb bosses que li rodejaven el pit i la cintura i una càmera de fotos (una Canon EOS 350D segons vaig poder saber després). Em reconegué per les meves fotos en el Flickr (jo també anava amb la càmera) i ell s’identificà com a Rebombori (veges tu, encara no sé el seu nom).

Començàrem a xerrar i ens contà que formava part d’una associació (digues-li associació, digues-li unió, digues-li grup, etc) anomenada Músics Sense Fotògraf que es dedica a fotografiar concerts arreu del País Valencià. La seva autodescripció en el perfil de Flickr diu:

La fotografia i la música pateixen un mal en comú, no tenim espais ni ajudes en aquesta societat comercial, i encara menys si t’interessa alguna cosa “fora del normal” com pot ser la música en Valencià o la crítica social. Per això em decidit reunir i formar aquest grup fotogràfic per gaudir del que ens agrada i a més documentar la realitat del nostre poble.

Rebombori ens animà a col·laborar amb el projecte i ens informà de que el pròxim cap de setmana surt un autobús cap a Vilanova d’Alcolea (Castelló) on els disbauxers de Lilit i Dionís ens alegraran la nit amb un concert. Així que el pròxim dia 9 d’Agost, abans d’anar-me’n una setmana per Itàlia, marxe amb autobús de festa amb bona gent, amb la càmera de fotos i amb un nou objectiu que em vaig comprar el divendres passat i estic esperant rebre’l a la tenda Fotoprix de Dénia. Serà genial!

Parlant de l’objectiu. És un objectiu de focal fixa (50mm) i el motiu pel qual me l’he comprat és pel seu baix cost: 109€ i la seva increïble apertura del diafragma: fins a 1,8. Me’l vaig comprar pensant en els concerts, on hi ha poca llum per fer fotos i aquestes apertures s’agraeixen per no estirar massa la sensibilitat (que es comporta de puta mare la Canon a 1600I). L’objectiu és el Canon EF 50mm f/1.8 II.

En fi, ja us contaré. Mentrestant podeu pegar-li un cop d’ull a les fotografies del concert.

Blai va penjar la cançó dels Cérvols. Jo en penjaré una altra, per no repetir-nos: Lilit i Dionís – L’olor de l’amor.

El dimarts passat Toni em comentà que hi havien rumors de que s’estava cuinant un viatge a Itàlia per al mes d’Agost. Jo el vaig descartar de seguida. Faltaven dos dies per a Agost i no em digué res clar, així que vaig pensar que seria una d’eixes típiques xerrades de “Vols que ens n’anem a l’Antàrtida?”. Innocent de mi. L’any passat amb la mateixa pregunta de caxondeo a l’Institut es cogué un viatge amb Interrail (per cert, el dijous 31 vaig complir el meu primer aniversari com a diabètic i el meu primer ingrés en un hospital).

L’endemà em cridà un altre company i em digué: “Aquesta vesprada em quedat per aclarir això del viatge”. I vaig començar a plantejar-me més seriosament això del viatge. Tenia problemes.

1. Estic treballant.
2. M’acabe de gastar un Potossí en la càmera i volia estalviar per anar-me’n l’any que ve a Holanda amb un company.
3. Tinc el DNI i el Passaport caducats.

Vaig tornar a descartar el viatge i a fer-me la idea de que per segon any consecutiu em perdia un altre viatge. Sí… sóc un home afortunat!

Però mentre pintava l’ordinador portàtil i pensava tranquil·lament en les meves coses pareix ser que sofrí un xicotet atac de bogeria (o lucidesa) i em digué: “Tu te’n vas a Itàlia”. Ja sabeu, és un d’aquells moments en els que estàs tranquil. Estàs sol al món i penses sobre la vida. Potser quan et gites al llit i tanques la llum (és on acostume a pensar més estona) o mentre pintes un ordinador portàtil (això no m’havia passat mai). Algun dia parlaré d’aquests canvis d’humor.

Bé. Siga com siga. Amb atac o sense, vaig trucar als companys i els vaig dir: “Compreu un billet més, ens veiem aquest vespre”. Volia anar-me’n de viatge. Ja pensaríem després com solucionar els problemes. I els solucioní (m’encanta aquesta forma del pretèrit):

1. Que el jefe siga amic de la família ajuda a explicar certes coses. Així que cap problema en faltar una setmana al treball.
2. Que no cundisca l’alarma. La càmera la tinc quasi pagada (vaig ajornar el pagament en tres mesos per a que feu menys mal). Tinc diners, per sort sóc un petit burgés i entre pares i avis em pagaran part del viatge. L’any que ve, “Déu proveirà” que diuen els beatos o “Carpe diem” que deien els del gran Imperi (així els anà). En definitiva, qui sap si seguirem vius!
3. Açò suposà el major problema. Demaní cita per renovar els dos documents a una comisaria de València perquè per Internet sortia que a Dénia no hi havia cita disponible fins setembre i per telèfon em deien que havia de trucar el Divendres per agafar cita. Per renovar el Passaport havia de tenir el DNI en vigor i pensava que aquest tardaven un munt en expedir-lo. Per sort, el divendres vaig trucar a Dénia i em donaren hora (a les 12.30) per al proper dijous 7 per renovar el DNI i “si no hay mucha gente te renovamos el pasaporte también”. I el millor de tot és que el DNI l’expedeixen en 15 minuts segons m’informà el telefonista! És l’únic document que necessite per agafar l’avió.

Així que el dia 15 d’Agost agafem un avió des de València a Milà i d’allí farem un recorregut amb tren (al final no hem pogut aconseguir cotxe) cap a Mòdena i Florència. Blai dóna més detalls del viatge.

Demà us contaré la segona part d’aquest Agost “a tope”, perquè ací no acaba la cosa.