Fa quasi un any, els estudiants d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Tècnica Informàtica es van manifestar arreu d’Espanya per demanar, entre altres, la regulació de la professió d’Enginyer i Enginyer Tècnic en Informàtica. Sobre aquestes manifestacions ja vaig parlar i si reviseu l’hemeroteca de qualsevol periòdic podreu trobar molta més informació.

En quina situació ens trobem un any després? S’ha publicat en el BOE una sèrie de  recomanacions a l’hora de dissenyar els plans d’estudi per a les titulacions d’Enginyeria i Enginyeria Tècnica en Informàtica i Enginyeria Química:

Resolución de 8 de junio de 2009, de la Secretaría General de Universidades, por la que se da publicidad al Acuerdo del Consejo de Universidades, por el que se establecen recomendaciones para la propuesta por las universidades de memorias de solicitud de títulos oficiales en los ámbitos de la Ingeniería Informática, Ingeniería Técnica Informática e Ingeniería Química.

I vull remarcar la paraula recomanacions, perquè aquestes anomenades pseudofitxes no són més que això, recomanacions (a diferència de les fitxes de veritat que són d’obligat compliment per part de les universitats). Al final sembla que tindrem uns plans d’estudi més o menys homogenis en Enginyeria Informàtica. Bé, ja tenim mig “solucionada” la part acadèmica.

Però què passa amb la part professional? Què passa amb la Transposició de la Directiva Europea de Serveis? I la tan anhelada regulació de la professió? Ja m’agradaria saber-ho.

Si una cosa m’ha quedat clara en la RITSI és que el futur en aquests punts no és gens clar. El que sí pareix clar és que no hi haurà regulació (almenys pel que deien els polítics, representants d’algunes associacions i fins i tot el representant de la Comissió per a la Creació del Consell de Col·legis d’Enginyers en Informàtica).

Jo no era partidari d’aquesta regulació i seguisc sense ser-ho, crec que no aportarà ningun benefici notable al conjunt de la societat, que és el motiu pel qual es regula una professió (evidentment, com qualsevol monopoli, aportaria un gran benefici als Enginyers Informàtics). No s’entendria tampoc la regulació d’una professió quan la resta d’Europa opina justament el contrari (i així ho especifica la Transposició de la Directiva Europea de Serveis que farà replantejar la funció de tots els Col·legis d’Enginyers i inclús certes atribucions que tenen aquests professionals).

Però el que no es pot negar és que, hi ha un gran descontent per part dels Enginyers Informàtics pel tracte que reben de la societat i de la resta d’Enginyeries, que se’l miren per damunt de muscle. Però, ajudaria la regulació a solucionar això? La meva humil opinió: no.

Quina és la causa d’aquesta infravaloració que sofreixen els Enginyers Informàtics? Personalment crec que no existeixen Enginyers Informàtics en Espanya.

I no existeixen Enginyers Informàtics en Espanya perquè no hi ha indústria informàtica en aquest Estat. Espanya és un país de serveis i la informàtica no s’escapa d’aquesta situació. Quasi tota la demanda de titulats és per a ocupar llocs en empreses d’auditoria o consultoria, però no n’hi ha demanda d’enginyers. En Espanya no tenim empreses com Google, Microsoft, Sun, IBM, Intel, Motorola, Sony, etc. Tenim oficines d’aquestes empreses, evidentment, però no són centres de desenvolupament i recerca com els que existeixen en Anglaterra, Irlanda, Suïssa, França, Finlàndia o Estats Units i per tant no es requereixen enginyers.

A una empresa, al cap i a la fi, li importa ben poc si eres enginyer o llaurador, el que vol és que sigues bo en el que et necessita. I en Espanya es necessiten picatecles amb coneixements no massa avançats (al cap i a la fi la majoria de programari que es desenvolupa ací són paquets de gestió empresarial bastant cutrillos) i directius en informàtica. Per als primers, no es necessita ni de lluny ser enginyer i per als segons, es necessiten altres competències a banda de les que s’ensenyen en les titulacions d’Enginyeria Informàtica (economia, dret, direcció d’empreses, màrqueting i tota la pesca) i possiblement en sobren moltes que sí s’ensenyen.

Als països citats anteriorment la cosa canvia radicalment perquè sí existeix demanda d’enginyers i a més tenen diferents estudis per a cobrir tant el sector de serveis com en el d’indústria:  existeixen els estudis en Information Technology i en Computer Science. En els primers es mesclen coneixements d’informàtica i gestió d’empreses i els segons formen el que ací anomenem Enginyers en Informàtica.

Per als que estudiem Enginyeria Informàtica a Espanya i volem treballar d’enginyers ens queden dues opcions: la Universitat o l’emigració.

Quin és el motiu d’aquestes mobilitzacions? Doncs cite textualment des del pamflet redactat per la RITSI.

Les reivindicacions dels estudiants són:

1. Obtenir del Ministeri de Ciència i Innovació el compromís d’elaborar una fitxa de directrius específiques per a les titulacions d’Enginyeria Informàtica, en les mateixes condicions que la resta d’enginyeries.
2. Obtenir del govern el compromís d’incloure en la transposició de la directiva europea de serveis les professions d’Enginyer Tècnic i Enginyer en Informàtica.
3. Obtenir del Ministeri de Indústria el compromís d’elaborar i dur al parlament una llei que regule les atribucions professionals del sector.

I a què venen aquestes preocupacions ara? Doncs fa dues setmanes el Col·legi d’Enginyers Informàtics d’Andalusia va treure un comunicat força preocupant per als estudiants i professionals de la Informàtica. Aquest comunicat era extremadament exagerat i inclús, en alguns punts fals, però aconseguí el que pretenia el Col·legi: moure a la gent. I de quina forma! El divendres estàvem en la Delegació d’Alumnes en la facultat i vingueren tots els alumnes de 1r curs (acompanyats pel seu professor de Fonaments Físics de la Informàtica) a informar-se. Una grata sorpresa, ja que de normal allí no s’acosta ningú.

Foren o no, bones les intencions del Col·legi, no justifiquen els mitjans que han emprat: engany, tergiversació i manipulació. Han clavat por als estudiants i sobretot als futurs estudiants (que si anava a desapareixer la titulació, que si els títols actuals perdrien la seva validesa, i més xorrades com aquesta), que podrien replantejar-se la seva carrera. Ells mateixos reconeixen que se’ls escapà de les mans la situació.

Però no ens desviem del motiu pel qual escric aquest apunt: els dilemes ètics que em sorgeixen cara a les mobilitzacions del 19N. Quin és el problema? No són reivindicacions positives per als estudiants d’aquestes titulacions? Sí, totes elles.

Amb els punts 1 i 2 es garanteixen uns estudis homogenis a nivell estatal i a nivell europeu. Això és positiu, clar que sí. No volem que ser titulat en la universitat X signifique una cosa diferent que ser-ho en la universitat Y ja que podria dur a una situació discriminatòria. Tot i això, en teoria no deuria donar-se aquesta situació ja que hi ha un compromís per part de la CODDI d’oferir uns títols homogenis (el famós Llibre Blanc de l’Enginyeria Informàtica). Però no estarien de més aquestes fitxes, que assegurarien la homogeneïtzació i evitarien que algun dels centres subscrits a la CODDI, o els que no ho estan, tirés pel seu compte.

El que a mi no em fa tanta gràcia és el tercer punt: la “regulació de les atribucions professionals del sector”. Què signifiquen les atribucions? Doncs en Espanya hi ha una sèrie de professions que es troben regulades (medicina, farmàcia, dret, arquitectura, la majoria de les enginyeries) i se li han assignat una sèrie d’atribucions. Les atribucions són aquelles tasques que únicament les pot realitzar un professional titulat en una determinada carrera i col·legiat al Col·legi Oficial de la determinada professió.

Així, per exemple, sols una persona que siga posseïdora del títol de Medicina i estiga col·legiada al Col·legi Oficial de Metges de València podrà treballar com a metge. De igual forma, únicament un arquitecte col·legiat podrà dissenyar la construcció d’una casa.

Quan es donen atribucions a una determinada professió se li cedeixen uns privilegis als professionals a canvi d’una responsabilitat (civil i inclús penal) per part d’aquests. Si una casa se’n va a terra per errors en el disseny, l’arquitecte que ha signat el projecte es pot veure en greus problemes.

Les professions d’Enginyer i Enginyer Tècnic en Informàtica no tenen atribucions, això significa que no es necessita que cap titulat signe algun determinat projecte informàtic. I això pot ser un problema.

Però ens mereixem els informàtics aquestes atribucions? Fins a quin punt podem assegurar la fiabilitat d’un sistema de programari o de maquinari? Cite textualment un comunicat de l’ACM (Association for Computing Machinery) llegit en la web de Ricardo Galli, un dels crítics més coneguts a la regulació (professor en l’Escola Politècnica Superior de la UIB i co-fundador de Menéame):

En els EUA, la regulació [llicència obligatòria] ha sigut emprada com un mitjà per protegir al públic de les males pràctiques de aquells que ofereixen serveis públics directament com metges, advocats, enginyers civils, constructors, cuidadors de dia, perruquers i agrimensors. Diversos defensors de la regulació argumenten que ajudaria a promocionar la enginyeria del programari com una professió i que seria un resguard a la societat dels enginyers incompetents. Aquells en contra de la regulació argumenten que no serà pràctica ni efectiva per aconseguir aquests objectius. A més, afirmen que no existeix un cos de coneixement reconegut i generalment acceptat en el qual es podrien basar els examinadors. [Nota: en els EUA hi ha que passar un examen per obtenir la llicència]

L’ACM s’oposa a la regulació [llicència en l'original] de l’enginyeria del programari perquè considera que es prematura i no serà efectiva per atacar els problemes de qualitat i fiabilitat del programari.

En el cas de l’enginyeria del programari, la regulació [llicència en l'original] seria interpretat com una afirmació d’autoritat de que l’enginyer seria capaç de produir sistema de programari de predictibilitat, de confiança i usabilitat consistent. El Consell de l’ACM va concloure que el nostre estat de coneixement i pràctica és massa immadur per brindar aquestes seguretats.

Però no millorarien els dissenys de programari si s’hi dedicaren professionals qualificats? És que realment té els mateixos coneixements de disseny un Enginyer que un Matemàtic o Físic (un dels principals motius pel que es demanen atribucions: “l’intrusisme”)?

En primer lloc deixar clar que tenir un títol i estar col·legiat no garanteix res (hi ha enginyers molt patates i altres no-enginyers excel·lents). Però com a norma general podem dir que… I tant que millorarien els dissenys! La meva pregunta és: millorarien el suficient com per a justificar els privilegis que ens cedeix la societat?

Anem a posar per exemple el cas del Microsoft Windows (elegiu la versió que vulgueu). No es rigueu… Jo estic convençut de que Microsoft (o Google, o Apple, o IBM) té contractats els millors enginyers (de programari i de maquinari) del món, no ho dubte (i estaria molt alagat de rebre una oferta per part d’algun d’aquests gegants ). Però com podem veure cada vegada que ens surt la pantalla blava (BSOD, Blue Screen Of Death) : ni inclús els millors poden garantir moltes coses.

De fet, els sistemes més estables a dia d’avui són els basats en programari lliure (com per exemple el GNU/Linux, encara que sempre et pots trobar amb un Kernel Panic) i precisament aquests no estan subjectes a cap garantia (veieu el punt 16 de la llicència GNU GPL).

A què és el que duu a la pràctica la regulació de les atribucions? Des del meu punt de vista (i de molts altres), les atribucions acaben duent a un ambient quasi mafiós on qualsevol projecte ha de passar per l’enginyer i el Col·legi de torn que l’únic que fan és signar i cobrar. De fet amb unes paraules semblants ho va definir el Director de l’Escola Tècnica d’Informàtica Aplicada (ETSIAp) de la UPV en una xarrada informativa cel·lebrada el passat dijous i va afegir que des del seu punt de vista “el millor panorama es trobaria en l’absència d’atribucions”. I de fet, pareix que aquestes són les intencions de la Unió Europea: anar llevant atribucions més que qüestionables de moltes professions regulades.

Significa això que l’Enginyeria Informàtica siga inferior a altres Enginyeries amb atribucions? Clar que no! I ha moltíssimes altres professions que no estan regulades, són una minoria les que si es troben regulades, i això no significa que siguen de segona categoria. Són tan importants (o més) que altres que sí es troben regulades.

Des del meu punt de vista, són inclús més complexos els sistemes de programari o de maquinari que qualsevol altre projecte físic (cases, ponts, cotxes, etc). Per què dic això? Quants enginyers tindrà Ford, per exemple, treballant en un únic model de cotxe? No tinc ni idea. Quants enginyers té Microsoft dedicats al Windows Vista? N’estic segur que moltíssims més. I això pot ser per dues coses: o que els informàtics són més estúpids que la resta (creieu això seriosament?) o que els projectes que desenvolupen són més complexos.

Aquest és l’altre gran motiu de la reclamació d’atribucions: “l’enveja” que senten alguns companys cap altres enginyeries que sí tenen atribucions i la baixa acceptació social que té la Informàtica.

Dit tot això. Què faré el pròxim dimecres? Doncs durant una setmana he estat dubtant entre anar o no anar. Perquè si un va a una manifestació s’entén que subscriu tot el manifest que convoca, però si no va, pot interpretar-se com a que està en contra d’aquest. Això és un argument que no es sostén lògicament, però es dóna a sovint. Per això deia que em trobava front un dilema ètic. Per quina de les dos vies optaré. Doncs al final aniré a la manifestació pels següents motius.

1. Estic d’acord amb un 66,67% del manifest.
2. Sóc membre d’una Delegació i d’uns Òrgans de Govern de la Facultat representant als alumnes. Alumnes que en la majoria subscriuen el 100% del manifest, així que com al seu representant hauré de defensar les seves postures encara que no siguen exactament les meves (si en algun moment entraren en fort conflicte contra les meves, el correcte seria dimitir).
3. Crec que és important que els informàtics donem una imatge de cohesió i fem veure a la gent que som alguna cosa més que una colla de frikis que passen el dia davant d’una pantalla de 15 polzades jugant per Internet o fent “coses rares” en una pantalla que “no té colorets”. Demostrar a la societat que estem vius i que som conscients (més o menys) de les coses que passen.
4. Fa molt de temps que no vaig a una manifestació, agafaré la càmera de fotos i crec que serà divertit veure a alguns personatges de la meva Facultat bramant alguna cosa més que “Kame hame ha!”, “Cover me!” i més frikades.

Per saber-ne més:

• Preguntes i respostes freqüents.
• Carta oberta del Degà de la Facultat d’Informàtica de la UPV.
• Comunicat dels Degans i Directors dels centres universitaris del País Valencià on s’imparteixen les titulacions d’Informàtica.
• Arguments en contra de la regulació, a dia d’avui, de les Enginyeries Informàtiques (1 i 2).

L’acte ha estat un d’aquests on està ple d’il·lustríssims, magnífics, molt honorables, etc. i la gent va amb un vestit elegant, un rellotge car, el monyo engominat i sobretot, que no falte, un pal de granera ben clavat pel cul per anar ben ert.

No vull allargar-me massa en la narració de la història perquè tampoc dóna per a molt, simplement m’ha servit per extreure algunes impressions del món empresarial, professional i acadèmic (“que no és el mateix?”, és el que es preguntarien alguns després d’acabar la conferència. No deurien ser-ho…).

Primer que res vull donar-vos una xicoteta guia per a que pugueu entendre el que diuen allà si és que alguna vegada aneu a una orgia semblant on bàsicament tots es peguen copets a l’esquena i es masturben mútuament sense cap estupor, somrient d’orella a orella i sense despentinar-se.

Encara que puga semblar que aquella gent sap un muntó d’un munt de coses i us faran quedar com uns imbècils… que no us enganyen! Els discursos segurament els escriurà un becari acabat de llicenciar en filologia que ha de treure’s les castanyes del foc com pot. Aquella gent no sap que cony està dient i no crec que cap persona en la sala ho estigués entenent tampoc. Simplement heu de traduir els següents verbs: innovar, maximitzar, rentabilitzar, escalar, progressar, internacionalitzar, etc; per una perífrasi que tothom entén, ací i a la Xina: guanyar diners.

A més, si alguna vegada n’heu de fer vosaltres un de discurs i incloeu alguna d’aquestes paraules com a toc d’exquisidesa en qualsevol oració, el públic es farà boig a aplaudir quan acabeu la vostra intervenció: globalització, beneficis, capital, recursos humans, estratègia empresarial, gestió integral, progrés, etc; i com no, moltes sigles CEO, SAP, TIC, PYME (aquesta ja està més estesa), ERP, ABAP, etc.

La conferència no ha donat per a més. Han parlat cinc persones i totes elles s’han repetit. Les paraules claus, a part de les anteriors: Informàtica, profesionales, reconocimiento, ingeniería, Universidad Politécnica de Valencia, Cheneralitat Valenciana, Comunidad Valenciana, sector tecnológico, liderazgo, atribuciones, regulación, Colegio de Ingenieros Informáticos de la Comunidad Valenciana, compromiso, empresa, futuro, etc.

El que més gràcia m’ha fet de la conferència era que tots donaven suport al Col·legi i demanaven atribucions a la carrera d’Enginyeria Informàtica (és a dir, que es necessite la firma d’un informàtic per a dur endavant certs projectes), però resulta que un dels ponents era enginyer Industrial (un executiu d’IBM!) i que a més ha tingut un problema amb la presentació que tenia preparada pel culpa del PowerPoint! (NOTA: <ironic_mode=on>Que no resultarà que el PowerPoint l’han programat les dones de la neteja de Microsoft el Bill Gates (que en realitat no és informàtic)?</ironic_mode=off>, llegiu comentaris per entendre-ho abans de sentir-se ofesos!)

Tot això de les atribucions m’ha fet pensar durant la conferència (era el millor que podia fer). No tenia cap opinió al respecte, però ja vaig perfilant-ne una (encara esteu a temps de fer-me canviar d’opinió), però m’ha fet gràcia que foren els empresaris els qui demanaren atribucions per als enginyers en Informàtica quan són els mateixos empresaris els qui contracten a altres per dur endavant projectes Informàtics per un sou inferior… Un poc contradictori, no?

Hi haurà que informar-se’n més i algun dia escriure’n una reflexió. Almenys ens han donat un crèdit de lliure elecció, que era pel que estàvem allí.

PD: Des de la Universitat ens compren com si fóssim prostitutes: que volen que anem a una conferència, doncs donen crèdits de lliure elecció i xim-pum.

PD2: Companys pro-Col·legis, no s’enfadeu amb mi.