Jo, digueu-me despreocupat, mai he tingut síndrome post-vacacional. No sé ni definir-lo. Perdoneu-me els qui patiu d’aquest mal, però com segur que diria el meu avi en els seus bons temps: això són mariconaes (ell ha sigut llaurador i obrer tota la vida, així que vacances poquetes).

També serà perquè per a mi les vacances no són sinònim de passar-me el dia estirat a la platja torrant-me com les serps (de fet sols he anat una vegada a la platja aquest estiu). Si foren així, segur que seria més difícil. A mi m’agrada fer coses. Ja us vaig fer al principi de l’estiu una llista de totes les coses que volia fer. Quantes n’he fet? Si excloem a les referents al viatge, cap ni una.

El viatge ha segut la cosa més pareguda a unes vacances normals que he tingut, això si acceptem que cinc imbècils (un parlant amb les vaques traient el cap de la finestra mentre condueix per l’autopista francesa, l’altre invocant al dimoni mentre imita a un cantant de rock satànic, un altre passejant una bandera de la URSS per terres holandeses, i la parella restant a punt de cremar una casa després de fer-se els matxots i intentar beure’s un xupito de Sambuca encès) poden fer alguna cosa normal.

Volia escriure-vos un resum de tot el trajecte, de fet tenia ja bona part escrita quan Blai publica la seva bitàcola del viatge. No m’agrada massa aquesta forma de contar les nostres aventures, però vaja, no anava a contar una altra vegada el mateix, tenint en compte que compartim gran quantitat de visitants, així que ho vaig deixar estar.

Pel que fa a la resta de coses de la llista, o no he tingut temps, o no he tingut ganes. Però n’he fet d’altres.

El primer que vaig fer en tornar del viatge va ser posar-me a pintar el portàtil. Aquesta vegada l’he pintat de negre i ha quedat bastant bé (almenys queda més net que pintat de blanc…). Després de quasi carregar-me’l a l’hora de tornar-lo a muntar (no s’encenia per culpa de no estar ben posada la memòria RAM i m’he carregat una de les dues antenes WiFi), ja està operatiu de nou. Ara amb Debian instal·lat (abans utilitzava ArchLinux que em va agradar molt, però tenia ganes de provar Debian) i sense el problemes de sobreescalfament que tenia abans (vaig netejar el ventilador conscienciosament). D’entorn d’escriptori utilitze el XFCE, que es molt lleuger (no tant com l’OpenBox) i és quasi tan complet com el GNOME.

Després m’he dedicat a fer frikades vàries: he fet alguns problemes de Google Code Jam de l’any passat. El dia 2 de setembre comença la fase de classificació. L’any passat la vaig superar (sols havies de fer un problema), però no em vaig ni presentar a la primera ronda. Enguany ja veurem; he intentat seguir on havia deixat el Wodax, però m’he adonat que tenia algunes errades, així que he tingut que replantejar-me algunes coses; i m’he posat a refer el programa que vaig presentar per al Concurs d’Algorísmica de l’assignatura d’Estructures de Dades i Algorismes. El guanyador em va passar el seu codi i la seva memòria, vaig llegir la memòria i m’he posat a desenvolupar l’algorisme que utilitzava. I deixant les frikades, aquests dies he estat recollint ametles dels arbres que envolten ma casa.

Total, que ja ha passat un estiu mes i d’ací no res comença el nou curs. Jo demà ja me n’aniré cap a València per començar a arreglar-me l’habitació, fer el papeleo corresponent a la facultat, començar amb reunions i prepara-me per al començament del nou curs: tercer (collons tu, això ja és l’equador de la titulació!). Ja tinc ganes de començar el curs. Ho admet, m’il·lusione com un xiquet. Però de les expectatives d’aquest nou curs ja parlarem un altre dia, que avui el post ja se m’ha quedat prou llarg.