Durant aquestes dues setmanes he estat ocultant passant per alt un xicotet secret: avui a les 15.00h tenia una entrevista amb Google. Quasi (gràcies per tot, Ivan) ningú sabia d’aquesta entrevista: ni amics, ni família. I ha sigut així perquè no volia posar-me més pressió damunt (els qui em coneixen ja saben com sóc), volia concentrar-me en l’entrevista.

Des de ja fa temps em ronda pel cap la idea de passar una temporada fent pràctiques en una empresa a l’estranger (res d’Espanya) i sabia que Google ofereix posicions d’Intern en diferents de les seves oficines. Així que em vaig dir: “I per què no?”.

El dia 12 d’Octubre els enviava el meu CV junt a una cover letter utilitzant el formulari que tenen en la seva pàgina web d’ofertes de treball i dos dies després rebia un correu electrònic d’un dels seus University Programmes Specialist.

En el correu em preguntava diverses coses com: quin eren els meus llenguatges de programació preferits, les meves principals àrees d’interés, disponibilitat horària, oficines de preferència per a fer l’Internship, etc.

A l’endemà vaig rebre un correu electrònic que em comunicava que m’havien concertat una entrevista per a la posició de Software Engineering, Google.com Intern en Europa.

Estava súper content perquè pel que havia llegit normalment tardaven prou en atendre les peticions, i jo en dos dies ja tenia una entrevista concertada! Però també estava acollonat, perquè m’oferien una oferta en una posició a la qual no havia enviat petició i tot per una frase dels requisits: “Strong understanding of IP networking, including the ability to analyze network behavior, performance and application issues using standard tools like tcpdump.”

“Oh gosh! Jo no tinc un super coneixement del protocol IP! Com vaig a afrontar l’entrevista? a la primera pregunta estic fora!”

Però bo, ja que m’havien contactat tan ràpidament, no perdia res intentant-ho, així que em vaig posar a indagar per Internet per conèixer més a fons el procés de contractació de Google i a repassar apunts de la Universitat sobre estructures de dades, programació, xarxes i sistemes operatius. Inclús he hagut d’estudiar els apunts de Xarxes del segon quadrimestre!

I com ha anat la cosa? Doncs a les 14.56h m’han trucat des de Dublin per a l’entrevista. Estava molt nerviós, massa nerviós. Mai havia fet una entrevista en angles, és més, mai havia fet una entrevista! El enginyer que m’entrevistava ha notat que estava un poc nerviós i m’ha dit mig en broma: “OK, there’s nothing to be scared! Relax!”. I ha començat les preguntes. Com? Amb xarxes!

Arg! Se m’ha caigut el món damunt. He pensat: “ja la tenim!”. Però bueno, m’havia estat preparant així que m’he dit: “anem a jugar”. Primera pregunta: “quina diferència hi ha entre un hub i un switch?”. Li ho he explicat tant bé com he sabut i semblava prou convençut. Ha seguit amb preguntes de xarxes com: “com sap un switch on enviar exactament els paquets?”. Jo sabia que un switch sols necessita de la capa d’enllaç (protocol Ethernet), així que he suposat que tindria alguna cosa a veure amb el protocol ARP i li he explicat com creia que funcionava. Ell m’ha dit que no era necessari el protocol ARP perquè el switch emmagatzema en una taula la correspondència “adreça MAC – port”, però que tenia bastant clara la diferència entre hub, switch i router.

Bueno, altres preguntes: quin és el rang d’adreces IP reservat a les xarxes privades, com em connecte a un ordinador d’una xarxa privada des de fora d’aquesta, etc. Esta última pregunta ha estat bé, perquè primer li he dit que utilitzant una VPN. Ell m’ha dit que és una opció, però imaginem que no en tenim una configura, li he explicat que en m’ha casa tinc un servidor casolà que funciona fent port forwarding i ha dit que ben pensat, que li agradava la solució i que podria funcionar, però m’ha preguntat si coneixia alguna altra forma i ací m’ha pillat, perquè no he recordat el tunneling! Algunes preguntes més han sigut sobre el funcionament de les ordres ping i traceroute de Linux. Eixes si que les sabia.

Ha seguit amb preguntes de sistemes operatius: què és un procés zombie, què és el que passa quan el pare mor abans que els seus fills, etc. I he anat contestant de les coses que recordava de SO1&SO2.

Després hem passat a les preguntes sobre estructures de dades i ací m’ha tornat a pillar. M’ha preguntat sobre arbres Red-Black Trees, B-Trees i R-Trees (a part de Binary Trees, llistes enllaçades i taules hash). Li he contestat sense problemes els dos últims casos, però dels RB-Trees, B-Trees i R-Trees li he donat una resposta que no n’estava segur. M’ha preguntat si sabia què era un arbre balancejat, i li he dit que sí. M’ha preguntat per quin no era balancejat entre un RB-Tree, un B-Tree i un Binary Tree i li he dit que el Binary Tree i llavors m’he donat compte que havia contestat mal la pregunta anterior (“I see your point“, li he dit), perquè havia dit que en el pitjor cas un arbre binari té cost O(log n), quan en realitat és O(n), que ocorre quan l’arbre està totalment desequilibrat. Li he contestat les dues preguntes de nou i xim-pum.

Després m’ha preguntat quins arbres solien utilitzar-se en les bases de dades per construir els índex i aquesta me la sabia perquè he estat treballant recentment amb MySQL. La resposta és R-Trees i B-Trees. I m’ha preguntat una altra pregunta mortal: I per què no s’utilitzen Red-Black trees? I aquesta si que no l’he sabuda contestar perquè no hem estudiat aquests arbres en la universitat! Però bo, m’ha dit “don’t worry” i m’ha explicat quina era la diferència entre aquests arbres i perquè s’utilitzaven per a les bases de dades (bàsicament perquè no són binaris i són necessaris menys accessos a disc).

Última pregunta “formal”: com crearia una llista a partir d’una altra eliminant els objectes duplicats. La meva solució: utilitzant una taula hash per saber si un determinat item ja l’hem inserit en la llista. Cost temporal O(n) (suposant que la taula hash està ben distribuïda), cost espacial O(n). I m’ha dit: “OK. Perfect.”

M’ha preguntat també si havia col·laborat amb algun projecte open-source i li he dit que com a programador no. Que havia llançat alguns projectes personals de codi obert i que esperava que algun dia algú s’unís a mi. M’ha preguntat sobre algun d’aquests projectes i li he parlat de l’Oracle de Woody Allen. Li he explicat com funcionava, m’ha preguntat sobre els algorismes que utilitzava, etc. “That’s cool!“, ha dit.

Al final m’ha preguntat si tenia alguna pregunta per a ell i li n’he fet algunes com ara: quina era la localització exacta per a l’oferta (Dublín o Zuric), en quins productes de Google estan involucrats els SRE, etc. Sobre la localització no m’ha sabut dir, però ell treballava en Dublín i que segurament seria allí. Després m’ha dit que els SRE (Software Reliability Engineers) en Dublín treballen sobre la infraestructura distribuïda de Google, no en cap producte en particular, però que segurament eixe no seria el treball d’un Intern perquè requereix bastant coneixement de com funciona la xarxa de Google i m’ha contat que un Intern que havia estat al seu càrrec l’any passat havia desenvolupat una aplicació semblant al top de Linux però que funcionava remotament.

Finalment li he preguntat si sabia quan rebria alguna notícia sobre el resultat de l’entrevista i m’ha dit que segurament en un parell de dies rebria un correu del Recruitment Manager donant-me el resultat i segurament convocant-me per a una segona entrevista. No sé si aquesta última part l’ha dita perquè ha quedat satisfet o si simplement ha sigut políticament correcte.

Coses a millorar: no haig de posar-me tant nerviós per a aquestes coses (em tremolaven les mans!), especialment quan no sé la resposta, perquè em limita la capacitat de pensar! En qualsevol cas, ha sigut una experiència gratificant. Ara ja sé com és una entrevista en una gran empresa (Google!), sé que entenc perfectament l’anglès oral i sé que em poden entendre a mi (espere no haver soltat molta espardenyada amb el meu nerviós) i, fins i tot, he aprés algunes cosetes sobre xarxes i arbres!

Sols faltaria que em digueren que passe a la següent fase, això ja seria l’hòstia!

Aquest final de curs és un poc distint a la resta: he acabat el primer cicle de la titulació. Uf, ja fa tres anys que estic ací fent el friki! Diuen que ara ve el tram més divertit dels estudis. Bé, ja veurem. La gent diu moltes coses.

A mi, això d’adonar-me’n de que duc tres anys ací, vivint pel meu compte (vaja, més o menys perquè em mantenen els papis), m’ha fet pensar.

Aquests tres anys, la veritat és que se m’han passat volant. Massa ràpid. Diuen que quan hom es diverteix el temps passa més ràpid. I això és una putada.

Tres anys… Mare meua… A l’institut vaig estar quatre anys i vist des d’ara em sembla que vaig passar molt de temps allí. Jo tinc la meva hipòtesis del perquè.

Pedreguer és un poble de poc més de 7000 habitants. Des de que la meva mare va decidir un dia abandonar-me a la meva sort en la guarderia (cosa que sempre li agrairé), fins que vaig marxar cap a València he estat en contacte sempre amb la mateixa gent, sempre fent les mateixes coses, rient les mateixes bromes. Per això tinc la sensació de que aquests quatre anys d’institut van ser més llargs. Els meus records es fonen en la memòria i no hi ha ni guarderia, ni escola, ni institut: hi ha Pedreguer.

I això és genial, no m’interpreteu malament. M’ho vaig passar molt bé en Pedreguer i a sovint em venen a la memòria molts bons records de la meva joventut. M’encanta tornar els caps de setmana, veure la meva família, els amics de tota la vida, gitar-me a la meva habitació i contemplar la prestatgeria dels meus llibres preferits. Però això m’impedeix passar més temps d’oci amb les altres amistats i fer-ne de noves.

El que m’atreu a Pedreguer són els meus records, però el que m’atreu a qualsevol altre lloc són tots els potencials records que podré tenir, i això és una cosa que m’excita.

Sols tem una cosa: convertir-me en un nòmada en busca d’un lloc i una companyia que no existeixen.

El primer quadrimestre va anar més o menys relaxat. Vaig començar a treballar en la beca, va haver tot el folló amb les eleccions a delegat de centre, però poques complicacions més.

El segon quadrimestre ha sigut radicalment diferent, moltes de les assignatures requerien moltes hores de pràctiques i més encara si tens la “mala” costum de fer tot el que et proposen (em referisc a activitats addicionals). Però no anem a culpar únicament a la càrrega docent de les assignatures d’aquest segon període, pel que fa a l’esbarjo també ha sigut un no parar: que si concerts, que si viatges, que si RITSI, que manifestacions, que més concerts, que paelles…

No fa falta que us diga la meva agenda durant aquests últims mesos, perquè l’heu anat seguint en aquest blog. Al final, entre unes coses i altres, estem a pocs dies dels exàmens i encara em queda molta feina per posar-me al dia.

No sé com aniran els exàmens, però que me quiten lo bailao: perquè aquest curs ha sigut possiblement el millor dels que he passat a València, i això que tot no surt com un desitjaria.

A tots, gràcies i ens veiem d’aquí un mes.

I el primer que he fet després de sopar ha sigut acabar de carregar les últimes fotos que em quedaven del viatge a Herpt d’aquest estiu. I aquest és el vertader motiu d’aquesta entrada: presentar-vos l’àlbum. 97 fotografies que intenten recollir el meu punt de vista de tots els lloc per on vàrem passar aquest estiu: Perpinyà, Ginebra, Luxemburg, Winterswijk, Groningen, Àmsterdam, Delft, Herpt, Heusden, Bruges, París, Versalles i Carcassona.

L’àlbum el podeu trobar al Flickr. Jo personalment recomane que, si us interessa, li doneu un cop d’ull a la presentació. Així podeu fer-li clic al play i oblidar-vos d’anar passant les fotos manualment.

Ja feia un mes que no publicava cap nota. Ho he intentat. S’han quedat diverses entrades en el tinter virtual, però per falta de temps mai acabava de publicar. I ara, crec que alguns d’ells ja estan desfasats… Siga com siga, un servidor està ací de nou i espere tornar a activar el bloc com en els seus bons temps.

Parlant d’això, l’any passat pel mes de juny vaig instal·lar al WordPress una extensió que feia estadístiques del bloc. Tenia curiositat per saber quanta gent visitava aquest bloc i no m’imaginava que seria tanta. En aquest any s’han passat per ací 3376 persones úniques fent un total de 8813 visites. Això sí, s’ha de dir que gran part d’aquests ha arribat de casualitat, perquè l’entrada més vista segueix sent la de “Fi, el nombre auri” i vosaltres, visitants, passeu una mitja d’un minut i vint-i-tres segons llegint-me (que no és molt, tenint en compte que les meves notes solen ser bastant llargues).

Tornant al tema d’estudis. Enguany a sigut un bon any. M’he divertit bastant més que el primer, he conegut més gent, he gaudit més d’algunes assignatures (altres m’han provocat mal a la panxa) i acadèmicament parlant ha sigut un any (a falta de saber el resultat de dues assignatures) inclús millor que l’any passat (pel que fa a la nota mitjana i aquestes coses) cosa que no està malament. I fins ací puc llegir, que parlar d’aquestes coses queda molt mal.

Una de les experiències més gratificants d’enguany ha sigut col·laborar en la Delegació d’Alumnes. I això que encara no he acabat la feina i estic discutint últimament dia sí, dia també amb el Delegat! Però la veritat és que hi ha molt bon ambient i és bastant gratificant el treball realitzat (per no parlar de que estàs al tanto de quasi tot el que passa per la Facultat). Però bé, ja hi ha prou de fer la pilota!

Quin és el projecte per aquest estiu? Ací va la To-Do list:

• Anar-me’n de viatge a Holanda amb quatre dels meus amics. Ja us contaré més de l’aventura, si és que no us ho he contat encara…
• Treure-li la pols a la càmera. Aprofitaré el viatge.
• Acabar de llegir un parell de llibres que tinc començats i llegir-ne dos més que em vaig comprar.
• Treballar amb algunes idees que m’han sorgit al llarg de tot el curs amb el Wodax.
• Començar a veure (i acabar en una setmana ) How I met your mother.

Mmm… Crec que no em deixe res. Bueno, va. Afegiré prendre el sol i fer exercici, per si mon pare llig l’apunt (que sé que llig el bloc). Ell i ma mare sempre que em veuen sense samarreta em diuen: “Pareixes un cadàver del color de pell que tens”… xD. No és la cosa més bonica que se li pot dir a un fill, però imagine que ho diuen de bon cor (?).

Sé que possiblement la meitat de coses de la llista no les faré, però coi, per això estan les To-Do lists…

Bon estiu!

No tinc molt més a dir. El vint és una xifra rodona, un podria pensar que és una xifra significativa, al igual que quan un arriba als 30, o als 40, o als 50… Se suposa que comences etapes diferents de la teva vida. Però jo, la veritat, em sent igual avui que ahir, que fa dos mesos, que fa dos anys. No sé si això és bona senyal.

Bé, deixe de robar-vos el vostre preciós temps (i el meu) amb aquest post amb tant poc contingut (s’havia d’escriure alguna cosa, enteneu-ho) i marxe a netejar-me l’habitació i la parceleta de pis que em toca netejar aquesta setmana. Perquè la pols no entén de festes!

Avui he enviat un post al fòrum de Kriptópolis i quina ha segut la sorpresa que m’he endut quan l’administrador ha penjat el post com un article en la portada de la web! Però ací no acaben les sorpreses perquè resulta que algú a enviat l’article de Kriptópolis a Menéame.

Ara sols falta que el programa i el PDF estiguen plens d’errors i quede com el cul xD.

PS: Menegeu la notícia al Menéame, vinga.

PS2: He dit que he corregit el document PDF, però sols ha sigut en la versió castellana. A veure si demà tinc una estona i corregisc la versió en català, però no promet res: haig d’estudiar!

Moltes coses han succeït des d’aleshores i molt s’ha transformat el bloc (el primer que podreu notar es que corre sobre WordPress, ara). El bloc ha conviscut amb nombrosos esdeveniments històrics en aquests tres anys, però el que més s’ha deixat veure per ací són els meus propis canvis: La meva etapa superfriki (Desembre 2005 – Setembre 2006), l’etapa sentimentalista acompanyada d’enconyaments i desenconyaments (que cursi, per l’amor de Déu!), la filosòfica (Gener 2007 – Novembre 2007, encara que m’agradaria que durés…), la dels estudis universitaris (Setembre 2007 – fins avui), els meus pocs viatges (esperem que augmente la llista amb el temps) i els diferents contratemps que han anat sorgint,etc.

235 articles publicats (més alguns que m’he callat i que algun dia publicaré i altres que s’han eliminat amb el canvi Blogger-Wordpress o per errors meus) amb 714 comentaris (a dia d’avui), podríem dir que això és el bloc a dia d’avui a nivell d’estadístiques. Però hi ha una cosa que no surt a les estadístiques i és la satisfacció d’haver xerrat (temes que van generar una certa polèmica per ací i tot!) i haver conegut moltíssima gent i inclús haver establert una certa amistat, que d’una altra forma segurament mai hagués pogut ser.

Siga com siga i molt al vostre pesar, seguiré donant-vos la vara per ací. Vos deixe en les vostres mans (i mai millor dit) el dret de fer clic o passar al següent feed del Google Reader…

PS: Hi ha un parell de coses que em sorprenen del bloc. En Juny de 2008 vaig instal·lar per primera vegada un plug-in de WordPress per seguir les estadístiques del bloc, i no farà ni un mes que em vaig obrir un compte al Google Analytics.

• Resulta que, en aquest mes, el major percentatge de visites provenen de Barcelona! Imagine que això tindrà alguna cosa que veure amb els ISP (Internet Service Providers), perquè no m’ho explique.
• Sabeu quin ha estat el post més visitat des de Juny fins ací? Doncs aquest sobre el nombre auri! De fet, si busqueu en el Google “el nombre auri”, aquesta entrada apareix en quart lloc! LoL…Friki o què?

Abans que res vull expressar el meu agraïment a Blai per enrecordar-se de mi i a tots els que us passeu per ací, encara que no deixeu massa comentaris… Però com que quan pose a parir a algú en alguna entrada sol tenir més comentaris i això ve bé per a les estadístiques del bloc, doncs avui posaré a parir no a Blai en concret, que no s’ho mereix, sinó a tota la blocesfera catalanoparlant (en la qual m’incluïsc) per crear tots aquests premis sense trellat que acaben passant de conegunts a coneguts.

No diré molt més del que he dit en les línies anteriors, tampoc hi ha molt a dir. Simplement no hi veig trellat en aquests premis. A mi personalment, em resulta més agradable un comentari, encara que siga per criticar el que dic, que un premi que t’atorga algun conegut d’aquest món virtual perquè a algú li l’ha d’atorgar ell. I això, que jo també he participat en aquesta farsa.

També haig de dir que no em crec mereixedor del premi. M’explique. No crec que el meu bloc siga “un bloc de qualitat, pels seus continguts literaris, personals o d’entreteniment”. Qualitats literàries, el bloc evidentment no en té.

D’entreteniment? Entra per ací algú que no em conega personalment? Crec que no. I és normal, qualsevol que no em conega (i dels que em coneixen de segur que també) trobarà aquest bloc la mar d’avorrit, excepte en comptades ocasions, igual d’avorrit i irrellevant que les ocurrències de qualsevol altre anònim amb nules capacitats literàries (tot el contrari del que passa amb El sentido de la vida, un bloc d’un desconegut amb grans capacitats literàries).

I jutjar qualsevol cosa pels seus continguts personals és molt poc objectiu com per a estar en les bases d’un premi. I pense que ací és on fallen aquests premis, que tenen unes bases que fan mereixedor del premi a qualsevol bloc mínimament actualitzat.

En fi, de debò moltes gràcies a Blai per enrecordar-se’n de mi, però espere que ell i tots vosaltres sapigueu entendre que no continue amb aquesta mamada col·lectiva, que deixarem sense feina les prostitutes.

Ah sí! Vinga va, no em feu boicot i deixeu algun comentari. Us assegure que no us el moderaré com fan altres.

Nota personal: Ahir vaig fer l’examen d’Anglès Tècnic (INT per als pijos, com jo, del Politècnic). S’han acabat els exàmens i comença l’estiu amb la llista de tasques pendents “a tope”.

L’IRC fou creat a l’agost del 1988 (enguany farà 20 anys!) per un finlandès, Jarkko Oikarinen, que treballava en la Universitat de Oulu (Universitat en la que es doctorà el 1999) com a administrador d’un dels seus servidors. Pareix ser que el xic no tenia massa feina i com que no estava massa content amb un programa que hi havia llavors, anomenat MUT (multi-user talk), va decidir crear el seu propi programa de missatgeria. I així nasqué l’IRC, que més tard es convertiria en un protocol de comunicacions (RFC 1495, maig de 1993).

L’IRC fou mou popular als anys 90 i principis del 2000, quan el malèfic MSN Messenger encara no s’havia estès. Es feu molt popular el 1991 quan fou utilitzat pels mateixos ciutadans —russos— soviètics per informar del que estava passant durant el cop d’Estat a l’Unió Soviètica, ja que s’havia imposat la censura. El mateix succeí anys després durant la Primera Guerra del Golf, quan Iraq envaí Kuwait (es guarden encara els logs més rellevants d’aquest conflicte i del citat colp d’estat).

La meva aventura amb l’IRC començà molt més tard, allà pel curs 2001-2002, possiblement quan ja començava a decaure degut a l’expansió d’altres clients de missatgeria instantània com l’ICQ, l’AOL Messenger i, com no, el MSN Messenger (dels dos primers en queda ja ben poc, en benefici del tercer). Em referisc al curs 2001-2002, perquè fou en aquell curs escolar quan jo cursava 1r d’ESO a l’escola. Hi havia la possibilitat de fer un viatge a la neu a l’hivern amb la gent de la classe, però a mi em seduïa una altra idea: una coseta que s’anomenava Internet. El meu pare em donà a triar: o viatge o Internet. I ja us podeu imaginar que vaig elegir.

Des de ben menut, jo sempre havia anat a jugar amb el meu cosí Jere (o Futurist) fins que la diferència d’edat (ell té quatre anys més que jo) fou un impediment. Els meus pares i jo anàvem tots els diumenges a sopar a casa dels meus oncles i nosaltres dos passàvem la nit jugant al seu flamant ordinador (seria un Pentium a 100 o 150Mhz) a les demos de la revista Micromanía dels jocs de l’època: Tomb Raider, Commandos (Behind Enemy Lines, el primer), l’Age of Empires, el Diablo, etc. Bé, això és una altra història, no ens desviem del tema. El que importa és que sempre havia anat amb ell i és qui m’introduí al món de la informàtica.

Doncs bé, allà pel 2001 jo ja feia uns anyets que tenia ordinador i m’ajuntava molt amb Javi (o JvK), qui sí tenia Internet (encara recorde la primera vegada que vaig anar a la seva caseta a jugar al Age of Empires, que ell tenia complet!). Ell tenia Internet des dels 28kbps pràcticament i quan jo anava a la seva caseta ja disposava, crec recordar, d’una línia RDSI, el que el convertia en el “pirata” oficial del poble.

Com podreu imaginar, en quant vaig tenir l’oportunitat de posar-me Internet a casa i veient les meravelles que feien tant JvK com Futurist, no vaig dubtar en posar-me’l i de seguida imitar els seus hàbits a veure si aprenia alguna cosa. I així va ser com vaig conèixer #verga_corporation, el canal del servidor IRC-Hispano freqüentat per companys del meu cosí i altra gent.

A molts dels que freqüentaven el canal els vaig conèixer molt després, altres dels que he conegut després ni tan sols saben que jo era el LordAndariel (fixeu-se el meu nivell de friquisme i ignorància fins on arribava per posar-me de nick el nom d’una diablessa i ficar-li el títol de Lord. Més tard em vaig registrar amb el nick de [Gunman], en honor al primer MOD comercialitzat del fabulós Half-Life, el Gunman Chornicles). En el canal xerraven de moltes coses (jo no participava massa perquè no en tenia de idea del que deien), però sobretot d’informàtica. Per altra banda, sempre he tingut la sensació (més bé la certesa) de que aquella gent es burlava de mi…

I és precisament aquest, la informàtica, el tema dominant dels canals de l’IRC (a excepció dels canals a l’estil #sexo, #jovencitas21, #lesbianas_bcn… que freqüenten el servidor IRC-Hispano).

Els mateixos que habitàvem #verga_corporation érem els qui entràvem a altres canals com #light_environment, un canal dedicat a un xicotet grup de desenvolupament format per Futurist i [ErAdEs] que no desenvolupà massa; i estava també #eclipsys, però d’aquest no recorde gran cosa.

Després de #verga_corporation i per aglutinar tots els canals i fer una cosa més seriosa [ErAdEs] fundà #pedreguer i ací arribà l’època dorada de l’IRC per a mi. Moltes hores he passat xerrant amb tota la gent que entràvem allí. No m’agrada fer llistes perquè sempre et deixes algú, però hi hagué vegades que n’érem moltes persones connectades i fins i tot arribà a connectar-se un xic de A Corunya o Santiago de Compostela, no recorde massa bé (almenys això deia ell).

Gràcies al canal #pedreguer diferents persones del poble ens coneguérem i començàrem a relacionar-nos i al final molts hem acabat sent “companys de quadrilla”. En #pedreguer es gestaren les Darwin LAN Parties, unes “reunions” on cadascú es porta el seu ordinador i durant uns dies passem l’estona jugant a jocs, compartint arxius en xarxa local, aprenent i passant-ho d’allò més bé (que per cert, aquest estiu toca!). Arribarem fins i tot a construir una pàgina web, que per desgràcia està desapareguda ja que el compte en el servidor ha caducat.

Però tot té un final. Gent que se’n vingué a València a estudiar, gent que es posà a treballar, altres que simplement desaparegueren, algun que altre “pique” també hi hagué, etc. Fins arribar a l’estiu passat. L’estiu passat jo, [Krono$], [Warning] i JvK-Kun (crec recordar) encara entràvem al canal. [ErAdEs] ja feia temps que havia abandonat el vaixell i li havia passat el relleu a [Warning], jo era el següent a l’escala de rang, però la nova vida em feu abandonar també el canal i [Warning] es quedà sol.

El dia 17 de Setembre de 2007, tres anys després de la seva fundació (el 17 de setembre de 2004) es declara “mort” el canal. Jo estigué molt de temps sense entrar i el meu nick caducà i perdí tots els privilegis en #pedreguer i en altres canals on entrava (havia aconseguit l’estatus d’Operador en #delphi!).

Però des de fa un mes, poc d’alt o baix, he tornat a entrar en el canal i he animat a JvK-Kun per a que entre de nou. Allí estava [Warning] encara, aguantant “al pié del cañón” i ara ja en som tres. Les converses encara no duren les hores que duraven en els seus bons temps, en el topic del canal encara està escrit la funesta frase: “ENQUESTA: A que creus que es degut la caiguda del canal #pedreguer, canal que sigut tant solid com l’Imperi Romà? … Envia opinió al email -> tonimengual@gmail.com || [ ___ † RIP † ___ ] (17-09-2004 – 17-09-2007)”, però qui sap… potser el Fènix torne a néixer d’entre les cendres.