Però abans de dir el que és l’OpenBox haurem de presentar alguns conceptes que ens servisquen per entendre què és i què fa l’OpenBox. De moment, us puc dir que l’OpenBox és un programa per al sistema operatiu GNU/Linux que està relacionat amb l’entorn gràfic, és a dir, amb les “finestretes”. De res us serviria saber que l’OpenBox és un gestor de finestres sense saber que és això. Si ho sabeu i no voleu saber més detalls, perfecte, podeu parar de llegir ací mateixa.

Sistema de finestres, gestor de finestres i entorn d’escriptori.

Tots tres programes estan destinats a una mateixa tasca: que l’usuari compte amb una interfície gràfica d’usuari còmoda (les finestretes que veiem per la pantalla). Ara bé, cadascun se n’ocupa a diferents nivells. A continuació podeu veure la proximitat que té cadascun d’ells amb el maquinari (he menyspreat la tasca del nucli del sistema operatiu, que de cap manera ho és, però que ara no interessa).

El sistema de finestres (windowing system) és l’encarregat de proporcionar la comunicació entre les finestres i el sistema operatiu i maquinari (s’encarrega de dibuixar per pantalla, proporcionar el ratolí, que cada programa s’execute en una finestra, els estils de lletres o fonts, …).

En els sistemes *nix (derivats o inspirats en l’Unix), el sistema de finestres per excel·lència és el X Window System, és l’estàndard de-facto.

En els sistemes Windows, va inclòs en el propi sistema operatiu i no es pot modificar (almenys que jo sàpiga). Això no significa, evidentment, que no pugueu canviar el tema d’escriptori o el fons de pantalla, d’això s’encarrega el gestor de finestres i l’entorn d’escriptori.

El gestor de finestres (window manager) s’encarrega, bàsicament, de l’aparença visual del sistema de finestres que proporciona el sistema de finestres. El gestor de finestres, entre altres, li assigna un tema a les finestres i d’aquesta forma s’aconsegueix, per exemple, que aquestes siguen blaves, verdes, ataronjades, de color verd nuclear o transparents.

Entre els gestors de finestres en els sistemes *nix hi ha el Metacity (utilitzat pel GNOME), el KWin (emprat pel KDE), el Xfwm (emprat pel XFCE) o el protagonista d’aquest article, l’OpenBox.

Finalment arribem al nivell més abstracte: L’entorn d’escriptori (desktop environment). Aquest és una col·lecció d’utilitats que es proporcionen a l’usuari per gestionar el seu computador. Típicament proporcionen un gestor de finestres, un gestor d’arxius (el Nautilus de GNOME, el Dolphin del KDE o el Thunar del XFCE), widgets, etc…

KISS

Keep it simple, stupid.

Aquesta és la regla d’or. La Navalla d’Occam aplicada a la informàtica. La regla s’aplica a tota hora, bàsicament perquè disseny simple, acostuma a significar eficiència. I aquesta és un poc la filosofia que segueix l’OpenBox. Mantenir el més simple i lleuger possible l’escriptori.

Per què necessitem un entorn d’escriptori tan complet com el GNOME o el KDE si no utilitzem la majoria de les possibilitats que ens brinda? Possiblement no us haureu aturat mai a mirar la quantitat de biblioteques i programes que s’instal·len al vostre ordinador i que no utilitzareu mai, o molt poc; però us ho dic jo per experiència, que en són moltes.

Quan instal·les per primera vegada l’OpenBox sols disposes d’un escriptori buit i un menú que s’executa al fer clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú et permet navegar per les distintes aplicacions que tens instal·lades i elegir-ne una per executar-la. Per no disposar, no disposeu ni de “barra d’inici”, ni de gestor d’arxius, ni d’escriptori pròpiament dit (eixe espai del nostre ordinador que fem servir per posar els accessos directes dels programes que més utilitzem i omplir-lo d’arxius temporals que en principi borarem quan acabem d’usar-los, però que mai ho fem). Més o menys, seria una cosa així (però sense la imatge de fons).

Però com he dit, gràcies a que l’OpenBox és altament configurable, podeu afegir-li una “barra d’inici”, un gestor d’arxius, un escriptori amb icones, un DockBar a l’estil MacOS X, un monitor del sistema, widgets i moltes utilitats més. Podeu veure nombrosos exemples ben cridaners.

A més, els menús de l’OpenBox són dinàmics (anomenats Pipe menus). Què significa això? Que es generen cada vegada que l’usuari els obri. Amb aquesta característica i la creativitat d’alguns programadors es poden aconseguir utilitats com un lector de notícies RSS, un lector de correus, controlador per al XMMS i molts més (veieu aquest document per més informació).

Per què?

Jo l’utilitze senzillament per gossera a instal·lar el GNOME o el KDE que son programes que ocupen molta memòria, molt d’espai en disc i venen amb tota una sèrie d’eines que no utilitze.

A més, des de fa uns mesos (finals de Juliol) utilitze una distribució anomenada Gentoo, en la qual l’usuari elegeix personalment que vol i que no vol que s’instal·le en la màquina i a sobre ho ha de compilar en la màquina (encara que també es poden descarregar versions binàries dels programes). I compilar paquets com el GNOME o el KDE suposa molt de temps. I el temps és or!

Bé, ara ja sabeu que és l’OpenBox (i algunes coses més). Dir-vos que si ja teniu instalat el GNOME i no us voleu desfer d’algunes aplicacions que utilitzeu a sovint, podeu instalar l’OpenBox sota el GNOME o el KDE per usar-lo en lloc del Metacity o del KWin, que són gestors de finestres més pesats.

Actualització: Ací podeu veure una captura del meu actual escriptori. Com podeu veure, una cosa ben senzilla i arreglada. Ideal per centrar-se amb el que s’està fent i no distraure’s (cosa que és fàcil que em passe )…