Havia dit que no escriuria res fins després d’examen, però com demà tinc un examen d’una assignatura avorrida i ara acabe de renovar per dos anys el compte Premium a Flickr, us comente.

M’han “regalat” un àlbum de fotos. Flickr té un servei que et permet elegir un grapat de les teves fotos i imprimir-les en un àlbum de fotos, dels de tota la vida (en paper fotogràfica, amb tapa, etc). Però el problema que tinc és que no sé quines fotos triar!

Sé d’algunes fotos que NO posaria a l’àlbum (velles sobretot), però entre les que si que posaria hi han moltes i em costa de decidir-me, així que us propose el següent: doneu-li un cop d’ull a la meva galeria i aquells que tingueu un compte a Flickr, punxeu en el botó “Preferit” del Flickr. Els qui no tingueu compte, no passa res! Deixeu un comentari en aquesta entrada o envieu-me un correu electrònic amb la vostra selecció (hi ha prou amb que m’indiqueu l’enllaç a la foto). Tindré en compte comentaris i correus anònims.

Sigueu lliures de votar!

“I fins quan ha de durar la broma?” El dia 1 de Març les fotos més votades i d’altres que m’agraden a mi especialment, passaran a formar part de l’àlbum en paper.

[Actualització: Adrià m'informa de que NO "Podeu guiar-vos amb les fotos més "populars" que tinc"]

Fa uns dies vaig publicar-ne 25 al Flickr i avui, com que estic constipat i amb poques ganes d’estudiar, us deixe ací un parell de les que més m’agraden i també l’enllaç a la galeria. Seria bo, que per alguna vegada, algú deixara un comentari al Flickr o ací sobre les fotos (però sense compromís, eh?).

Tramvianants

Vigilant

Aprofite també este post per dir-vos adéu fins després d’exàmens (a no ser que tinga lloc algun esdeveniment extraordinari abans).

Encara queden algunes cosetes per modificar en la web, ja anireu veient els canvis a mesura que avança l’estiu (espere no quedar-me a mitges, però no promet res perquè tinc més coses a fer i sempre em passa el mateix).

En fi, podeu comentar sobre el nou tema i així rebré un poc de feedback.

I el primer que he fet després de sopar ha sigut acabar de carregar les últimes fotos que em quedaven del viatge a Herpt d’aquest estiu. I aquest és el vertader motiu d’aquesta entrada: presentar-vos l’àlbum. 97 fotografies que intenten recollir el meu punt de vista de tots els lloc per on vàrem passar aquest estiu: Perpinyà, Ginebra, Luxemburg, Winterswijk, Groningen, Àmsterdam, Delft, Herpt, Heusden, Bruges, París, Versalles i Carcassona.

L’àlbum el podeu trobar al Flickr. Jo personalment recomane que, si us interessa, li doneu un cop d’ull a la presentació. Així podeu fer-li clic al play i oblidar-vos d’anar passant les fotos manualment.

En primer lloc, vaig a posar-me a estudiar ara mateix com un capullo perquè els exàmens són d’ací dues setmanes (el 14 tinc el primer) i enguany, entre unes coses i altres, tinc la impressió que no he fet tanta feina durant tot el quadrimestre com anys anteriors. En segon lloc, espere poder escriure més a sovint, però no sé perquè crec que aquesta serà més difícil de complir i més encara durant el pròxim mes. I finalment, espere poder acabar de penjar al Flickr la meva selecció de fotos del Viatge a Herpt, que em vaig quedar per Luxemburg! Ja escriuré un altre apunt per ací sobre això.

Bé, ara hauria de desitjar-vos un feliç 2010 a tots vosaltres i que la vida us siga plena d’alegria i goig. Però això, ja ho sabeu.

…pasqua de les mones. Quines pantorrilles tenen les xicones.

Doncs d’ací unes hores comencen les meves vacances de pasqua. Són les 00.53 i ja porte una bona estona fent el friqui amb el concurs d’algorísmica d’EDA. La cosa no pinta bé.

I dic que no pinta bé perquè de les set persones que han resolt el problema per ara, jo sóc la qui ho ha fet amb el major temps (és a dir, pitjor solució). Però el que em té amb la mosca d’arrere l’orella és el fet de que la millor solució és 3,2 vegades més ràpida que la meva i jo ja no sé que més fer! En fi, hi haurà que replantejar-se el problema aquestes vacances per a rebaixar el temps, ha d’haver alguna altra solució, o sinó no s’entén aquest 320% de diferència…

Però a banda d’enfricar-me amb el concurs, abans faré una xicoteta escapada aquest cap de setmana a Barcelona, gentilesa dels meus pares que m’ho paguen i de la Penya Barcelonista de Pedreguer que organitza el viatge i ho deixa a un preu tirat. Estaré en la ciutat comtal dissabte, diumenge i dilluns i aprofitaré per anar a veure actuar a Marina, que ja s’ha convertit en una actriu po’fessional. Procuraré fer bona cosa de fotos i provar algunes idees que m’han sorgit i penjar-les a Flickr, com és habitual.

En tornar del viatge, com he dit, tornaré al pla dels estudis. Perquè a banda de concentrar-me amb el concurs, que és prioritari ja que el dia 30 d’Abril acaba el plaç per presentar solucions, també haig d’avançar (i a ser possible, acabar) el cas d’estudi de l’assignatura Metodologia i Tecnologia de la Programació (a.k.a. MTP), que aquest any consisteix en implementar l’original xarxa social “Féisbuc” (l’any passat el cas d’estudi era implementar el joc “Heroi guitarrer”, per a que us feu una idea del perfil del professorat).

En fi, d’ací unes horetes hauré d’alçar-me per acabar de recollir els trastos, anar a la sessió de pràctiques de SO2 i marxar cap a Pedreguer; així que me’n vaig a dormir abans que les lents de contacte destrocen les meves retines.

1. Aneu a la Wikipedia i busqueu un article aleatori, el que us aparega serà el nom del grup.
2. En la pàgina web de The Quotations Page busqueu una cita aleatòria i les últimes paraules (amb sentit) de l’última cita seran el nom del disc.
3. La portada per al disc la trobareu en Flickr, fent clic a “Explorar > Interessants dels 7 últims dies” i seleccionant la primera imatge que permeta difondre’s sota llicència Creative Commons (o qualsevol altra que permeta la lliure distribució).
4. Amb una eina d’edició d’imatges (com el GIMP en el meu cas) feu un xicotet muntatge i el pengeu al vostre bloc.
5. Passa-li el meme a cinc persones. Jo li passaré el meme a Adrià, a Àlex, a l’altre Àlex (per veure si actualitza el bloc), a Toni i a DGil (que no sé el seu nom real, però imagine que serà Dani).

Aquest és el meu resultat a partir del nom de Raymond Speaker, un polític canadenc, una cita de Collin Powell (!) i aquesta imatge (molt graciosa, per cert!).

Raymond Speaker - Learning from failure

Rodatge del videoclip d’Unusual del grup Reckless Side.

Hui, per cert, he actualitzat el meu compte Pro que em caducava d’ací dos dies. Fins d’ací dos anys!

Gaudiu-les!

Actualització (off-topic):

Seguint una iniciativa a partir d’uns comentaris de Menéame pose un enllaç amb el títol tele basura que apunta a Telecinco per fer de la tragèdia un negoci i dic que estic totalment d’acord amb aquesta opinió. No anava a escriure un post nou per dir açò, així que actualitze aquest.

Doncs després de passar dos dies per Mòdena i els voltants ens dirigírem a l’últim escaló del viatge: Florència. Allí arribàrem el dia 21 de matí. Buscàvem un lloc per aparcar a prop de l’alberg i no el trobàvem. Aparcar en Florència és impossible (en el centre) si no eres resident! Després d’una llarga estona pegant voltes trobàrem un lloc en el mateix carrer de l’alberg. El problema era que estava a l’altra punta del carrer i vam tenir que caminar un poc

Al arribar on es suposava que estava l’alberg l’encarregat ens dona una l’alegre sorpresa. Les habitacions no estaven en eixe edifici. Ens conduí pels carrerons de centre durant una estona fins que arribàrem al acollidor apartament que feia d’alberg. Un apartament antic, com deia, que havien reformat i havien convertit en alberg. Tres o quatre habitacions, tres banys, una cuina i un menjador. No estava malament. Això sí, era un poc vell, però per dos nits que anàvem a passar allí ens venia gran i tot. I a més hi havia bona companyia.

Anàrem de volta al cotxe, que ara quedava més lluny, i el portàrem fins a l’entrada de l’apartament. Descarregàrem els trastos a l’habitació que ens havia assignat l’home i anàrem a buscar un pàrquing on deixar el cotxe durant els dos dies. Després d’unes quantes voltes als voltants trobàrem un pàrquing. En el cartell deia que costava 5 euros i pico 2 dies, però al final ens cobraren 36 euros…

Sortirem a buscar un supermercat per comprar alguna cosa per dinar i ens en tornàrem al pis. Quan estàvem dinant s’obrí la porta i aparegueren tres xiques australianes (ja sabeu perquè deia allò de la bona companyia). La veritat no eren gaire simpàtiques. A penes digueren res. Imagine que s’acollonaren en veure sis tiots fent el burro.

En acabar de dinar ens gitàrem una estoneta. Jo no vaig dormir, vaig aprofitar per llegir el Farenheit 451 (ja us contaré que m’ha semblat) que m’havia endut per a les hores mortes del viatge, però hi hagué altres que gaudiren a gust la becadeta.

A les 17.30 partirem a pegar una volteta per la ciutat. Travessàrem el riu, visitàrem la basílica de San Miniato al Monte, contemplàrem la ciutat des de la Piazzale Michelangelo, creuàrem el Ponte Vecchio i anàrem a pegar una miradeta a la Galleria degli Uffizi, que estava a punt de tancar. Un dels factors que ens conduí a visitar a tota pastilla la Galleria fou que pels matins hi ha molta cua i en aquell moment (una hora abans de tancar) no hi havia ningú.

Entràrem i els guàrdies se’n rigueren de nosaltres. A mi em tocaven els collonets amb les meves sabatilles, que les tenia fetes pol, ia un amic li requisaren la botella d’aigua i se la begueren als seus nassos. En fi, una mostra del famós refinament de la Itàlia del nord.

Veiérem el que poguérem de la Galleria fins que sonà la campana que ens avisava de que anaven a tancar. I per poc ens quedem sense motxilles! Havíem deixat les motxilles a la entrada i eixírem per una porta lateral. La qüestió és que a l’arribar a l’entrada principal la porta estava tancada! Jo digué a dos companys que venien amb mi: “Quedeu-vos ací, vaig per derrere abans que tanquen”. Però per sort un dels dos fou més intel·ligent i espentà la porta, comprovant així que en realitat aquesta no estava tancada. Recuperàrem les maletes i ens n’anàrem a sopar. Fou llavors quan ens assabentàrem de l’accident de l’avió a Barajas i estiguérem xerrant d’això durant tota la nit. Ens gitàrem prompte.

A l’endemà férem una visita ràpida per algunes esglésies, per la catedral, pujàrem fins a la cúpula d’aquesta (463 escalons), observàrem la ciutat des d’aquell punt privilegiat, dinàrem en un Kebab (ja s’acabaven els diners), visitàrem el magnífic jardí de Boboli (en el palau Pitti) i tornàrem a l’alberg per sopar. L’endemà havíem d’alçar-nos prompte per veure una última església (la Santa Croce, on estan les tombes de Galileo, Dante i Maquiavel entre altres) i ens esperava un llarg camí fins a Milà.

Dinàrem a Milà, a un restaurant que ja havíem fet nostre, el que ens havia recomanat “el Pingüini” i marxàrem cap a Monza. Quedava l’esperança de poder entrar al circuit amb el cotxe per pegar una volta, però lamentablement el circuit estava tancat per no sé que.

Ja era de vesprada i a les 20h havíem de tornar el cotxe a l’aeroport, així que marxàrem cap allí. Paràrem en un bar a prendre un refresc i fer temps abans de tornar el cotxe. Xerràrem de l’accident de l’avió, dels accidents de cotxe… i finalment tornàrem el cotxe a l’aeroport.

Eren les 20h. L’avió sortia a les 8.25h. Quedaven encara moltes hores d’espera. A partir d’ací les coses s’entremesclen. Ja no sé que va abans i que va després. Sé que sopàrem un entrepà en el Autogrill de l’aeroport, que vaig a acabar de llegir el Farenheit 451 i que vaig llegir, fins la meitat, el Niebla. Jo i Blai dormirem al terra com a bons indigents (ja havíem estat practicant en el Vilalternativa en Vilanova d’Alcolea, quan dormírem en el sòl davant l’Ajuntament) i finalment embarcàrem a l’avió.

Quan ens adonàrem. Ja havien passat els huit dies i estava acariciant els meus gossos que gemegaven d’alegria (dóna gust tornar a casa quan t’esperen). I em vaig posar a escriure aquesta sèrie de post. La resta ja la sabeu.