La resposta de la comunitat científica espanyola no es feu esperar, de seguida posaren el crit al cel i la notícia del descontent arribà a molts mitjans de comunicació. Possiblement per això passaren del 37% al 15%, dic jo…

El més curiós de tot és que el PSOE havia promès que augmentaria el pressupost destinat a Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+I) un 25% cada any i que fa unes setmanes deia que Espanya “ja era un país de ciència” situant-se en la novena posició mundial en quant a producció científica.

Va sorgir en la xarxa una iniciativa de proposta a aquests retalls del govern. L’objectiu per al dia d’avui era que cada blogaire que volguera protestar escrigués una entrada donant un motiu pel qual no deuria retallar-se el pressupost en I+D+I. Jo voldria centrar-me amb la primera I: la investigació. I en particular a la investigació de ciències experimentals (Física, Química, Biologia, Geologia…).

Un no pot deixar de meravellar-se davant les sorprenents conclusions que extreuen algunes meravelloses ments, a partir de l’observació i el raonament. Conclusions que ens ajuden a explicar i entendre fenòmens que són ben quotidians, però que simplement no som capaços de percebre’ls. Quan un es posa a pensar sobre certes conclusions, no pot evitar pensar que vivim en un lloc ben estrany i curiós.

Quin benefici (econòmic) es pot treure d’açò? A priori cap ni un. I possiblement per això no són massa els que es dediquen a estudiar els fenòmens naturals ni són massa les inversions privades en aquest sector. Però qui ens descobriria aleshores eixos fenòmens per a que puguem meravellar-nos del nostre entorn? Necessitem que la ciència teòrica, per dir-ho d’alguna manera, es financi amb capital públic, per a que no puga ser coaccionada, manipulada ni amagada.

I no oblidem, que a banda d’obrir-nos les portes a noves explicacions per als fenòmens que regeixen el nostre present i futur, també són essencials per a que altra gent puga aplicar-les per resoldre un problema en concret. O com haguérem llançat satèl·lits de telecomunicacions sense les lleis de Newton?

Per a que l’Home no deixe mai de créixer en el seu coneixement sobre el seu entorn i per a que no deixe mai de meravellar-se d’aquest, no són necessàries unes tisores en la ciència. I molt menys en Espanya, que no veu un Nobel des de Severo Ochoa (i no oblidem que s’havia nacionalitzat nord-americà).

La ciència en Espanya no necessita tisores