Des de feia mesos havia aprimat molt, però degut al meu caràcter nerviós pensàvem que seria degut a la pressió dels estudis, les eleccions municipals, les festes, etc. Però al cap d’un mes de visitar al metge, la setmana passada em vaig fer un anàlisi de sang perquè ja no hi havia motiu per estar nerviós i menjava com “una revolta de riu”, però seguia igual o pitjor.

Aquest dilluns, abans d’anar a comprar-me una motxilla vaig passar pels resultats de l’anàlisi. I… sorpresa! La metgessa em donà la bonanova. 302 mg/dl de glucosa en sang. Una diabetis com una casa. Em digué que anara despedint-me del viatge i que el més convenient seria ingressar a urgències a l’hospital per a que em controlaren el sucre. Era una bomba en pates.

Vaig arribar a casa, vaig comunicar la “bonanova” a la família i vam marxar cap al centre metge on la metgessa ens va fer un volant per ingressar per urgències a l’hospital.

I allà vaig anar jo, cabrejat, frustrat, trist, etc. No pel fet de ser diabètic, sinó pel fet de què després de tants mesos d’estar preparant el viatge (buscant llocs que visitar, llocs on dormir, horaris de tren, reserves, etc.) i superar altres entrebrancs que quasi posen fi al viatge ja fa mesos; just el dia abans, unes poques hores abans de eixir, haver de quedar-me a casa.

Però bé. C’est la vie, que diuen els francesos. Resignació i a esperar a que els metges em digueren algo. Em vaig posar en contacte amb els altres dos interraileros i els vaig dir que marxaren sense mi, perquè no sabria quan podria viatjar.

A l’hospital, l’atenció perfecta. Tot l’equip d’infermeria, medicina i celadors es van portar molt bé amb mi i em van buscar unes bones habitacions (primer amb un home vell i després a una “sweet” privada).

Entre ahir i hui m’han fet l’explicació de què devia menjar (de tot, però equilibradament) i de com havia de subministrar-me la insulina necessària per a què les cèlules es proveïsquen de glucosa. Ja està tot clar i m’han enviat cap a casa.

Ara res, a prendre el costum de mesurar-me la glucèmia (concentració de sucre en sang), a subministrar-me la insulina (és molt senzill, no m’haig de punxar amb cap xeringa, és un xicotet bolígraf amb una agulla molt xicoteta) i sobre tot portar una vida sana (una dieta equilibrada de 2000 quilocaloríes al dia i una bona dosi d’esport diari).

Per l’historial clínic de la meva família és estrany que siga diabètic de tipus I (en un altre post ja us explicaré quins tipus hi ha, ara seré tot un expert. Jejeje) per tant és possible que una vegada tinga estabilitzat la glucosa en sang deixe de subministrar-me insulina. Tot depén del meu pàncreas…

I bé, res. A preparar el pròxim viatge…

Ja us vaig parlar del fabulós viatge amb tren que ens hem montat, però aprofitaré per donar-vos enveja de nou. Aquests dies, com deia, són dies de preparatius. Ja estan els bitllets, el DNI, el passaport i les reserves als albergs llestos. Ara quede l’oci. Què me’n porte? Ací va la meva llista.

• Càmera de fotos.
• ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (¡Venciste, Rosemary!)
• Sudoku (no tenia ni puta idea de jugar fins fa dos setmanes).

Ja veieu, sols l’indispensable per passar les hores dalt del tren i allò que no pot faltar en qualsevol viatge. Res més. El justet per disfrutar al màxim del viatge.

Vaig controlant les despeses per saber si aquest tipus de viatges són o no cars. De moment resulten molt interessants…

El proper 31 de Juliol, jo i dos persones més agafarem el primer d’una sèrie de trens que ens donaran la volta per el centre d’Europa (Suïssa, Àustria, Eslovènia i Itàlia).

És ben conegut el bitllet Interrail. Un bonus que et permet agafar els trens que vulgues durant un període d’un mes (hi ha diverses modalitats) per tota Europa. Aquest bitllet és un amic inseparable dels típics motxileros. I aquest estiu jo seré un d’ells.

Com deia, el dia 31 de Juliol (ja falta poc…) agafarem el tren que ens portarà a Berna (la capital suïssa), que serà la primera ciutat on farem parada. Allí dormirem dues nits i visitarem la ciutat i els voltants (ja ho decidirem sobre la marxa). Falta decidir també a quin alberg/pensió/hostal/camping ens allotjarem.

El dia 3 d’Agost marxarem cap a la primera ciutat d’Àustria que visitarem: Innsbruck. Aquesta ciutat situada a la regió del Tirol és famosa per la pràctica dels esports de neu (ha sigut dos vegades la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern). Ací pasarem dues nits també en algun alberg o camping, falta decidir-ho.

El dia 6 arribarem a la capital austríaca, Viena, on pasarem dos dies més (i dues nits). No fa falta dir-vos que es pot trobar en Viena (edificis centenaris, monuments, museus, parcs, etc.). Ja veurem on ens allotgem.

El dia 8 dinarem a Ljubljana, la capital de la xicoteta Eslovènia. Es poden trobar encara molts edificis i monuments de l’antiga Yugoslàvia així com palaus, castells i parcs. En Eslovènia visitarem també la xicoteta localitat de Bled, situada en una de les valls dels Alps Julians. Aquesta xicoteta localitat (d’uns 5.000 habitants) destaca per el seu llac que té una illa al centre amb una esglèsia. El llac és ideal per pendre un bany o per passejar amb barca de rems.

I el dia 11 aplegarem a la última parada del recorregut motxiller. La ciutat dels canals: Venècia. Alguns ens han recomanat que no anàrem en aquesta època de l’any, altres que sí. Al final hem optat per anar perquè creiem que passant tant a prop d’aquesta mítica ciutat, sería imperdonable no visitar-la. Ja veurem com quedem i si trobem allotjament per aquestes èpoques (hi ha que reservar ja!).

Finalment, el dia 15 arribarem a la ciutat comtal on agafarem un altre tren que ens portarà cap a València.

De segur que serà un viatge fantàstic. I per al pròxim any? El sudest (Croàcia, Bòsnia, Romania, Bulgaria…), el nordest (Hongria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia…) o ens n’anem a Rússia? Ja veurem, queden tantes coses per veure!