Després d’una època de fama i glòria Peter McGowan (Kenneth Branagh) travessa un etapa de poca qualitat creativa. I en casa les coses no ajuden: la seva dona està obsessionada en tenir família, la seva sogra sofreix de demència senil, un boig seguidor seu volteja pel barri i els veïns s’han comprat un gos que no el deixa dormir. Pareix que la boira no s’aixecarà mai.

How to kill your neighbor's dog (2000) de Michael Kalesniko.

I és en aquest punt de bloqueig quan apareixerà Amy Walsh (Suzi Hofrichter), una xiqueta de vuit anys que es trasllada amb sa mare a la casa d’enfront després de que aquesta es separés del seu marit. Amy és una xiqueta amb problemes de mobilitat i una forta inseguretat, en gran mesura degut al proteccionisme de la seva mare. Per a Peter i Melanie (la seva esposa), Amy és una xiqueta encantadora que supleix, en certa mesura, les carències de cadascú. A Melanie (Robin Wright Penn) li satisfà el seu instint maternal i a Peter li serveix d’inspiració per a la seva obra de teatre.

L’obra com dic és molt divertida, en especial pels diàlegs del protagonista amb altra gent de la faràndula i amb ell mateixa (manté monòlegs en veu alta) i les converses que manté amb sa esposa i Amy.

La pel·lícula està escrita i dirigida pel director Michael Kalesniko que obtingué sis premis per aquesta obra. El director no ha dirigit ni escrit molt més, així que no puc dir res més. Pel que fa als actors, potser el més conegut siga Kenneth Branagh. La pel·lícula no és una gran d’obra d’art, però si algun dia no sabeu que posar-vos, vos la recomane per passar una bona estona. Jo m’he rist molt.