En el butlletí de pràctiques se’ns guiava a construir un Shell ben senzill que permetés treballar amb redireccions, “tuberies” i processos en segon pla, bàsicament. I a banda d’aquestes característiques bàsiques, es demanava com a ampliació la construcció de l’ordre interna cd (change directory), exit i una opció per executar l’interpret d’ordres de manera no interactiva (per exemple: $ ush -c “ls -l”).

Jo a banda, com que sóc un poc friki i sempre trobe alguna cosa en la que perdre el temps li he afegit:

• Un prompt que et mostra el nom d’usuari, el nom de la màquina i el directori actual.
• Colors al prompt (configurables)  i dels errors (en roig).
• Opció –foreground per establir el color del prompt.
• I el més destacable, útil i, per tant, importat: l’ordre interna alias, que permet crear una abreviatura per a una ordre amb una sintaxi més o menys complexa. Per exemple: alias ll=”ls -l”.
• Fitxer de configuració .ushrc en el que es descriu el color del foreground i uns alies per defecte.

I bé, ací us deixe una captura que he fet de la seva execució en la terminal xterm.

Captura del Ush corrent en la terminal xterm.

Com sempre, podeu trobar el codi font del programa en el “repositori” Subversion que tinc dedicat als meus estudis.