Per a que ens fem una idea, l’assignatura que més temps d’estudi li he dedicat han segut 3 dies i a la que menys un dia. Sí, un dia. No feia això des de Batxillerat (exceptuant una assignatura de segon, que era un conyaso) i així han anat les coses.

Siga com siga, el curs ja ha acabat i l’any que ve us escriuré des de Estocolm. Ahir va haver una reunió informativa per a tots els estudiants del meu centre que gaudirem d’una beca de mobilitat on ens informaren dels procediments i de les ajudes que rebríem. I després d’haver escoltat la quantia aproximada de les ajudes cal donar-li la raó a aquell grup del Facebook que diu: “El Erasmus son los padres“. I és que l’ajuda base serà enguany d’uns 250€, tot un capital! Si tot va bé, els que tenim un poc de sort amb els estudis, rebrem un plus de 150€ de Bancaixa i uns 60€ de la Generalitat. En total uns 460€ al més per a viure en un país amb un cost de vida d’entre 700 i 900 euros al més.

Poc em queda ja per estar per terres valencianes. Aquests darrers dies de Juny són els últims que passaré a la que ha sigut ma casa a València durant aquests quatre anys i el mes de Juliol serà l’últim que passaré al País Valencià per una llarga temporada. El proper dissabte 30 de Juliol, menda lerenda agafa l’avió cap a Suècia.

El primer que hauré de fer en arribar a la capital sueca serà buscar un lloc on viure durant l’any. Bé, això i aprendre un poc de suec. En teoria la universitat havia d’acollir-nos a tots els estudiants estrangers en les residències de que disposa. El problema és que pareix ser que enguany ens hem decidit tots per anar a terres fresquetes i la capacitat d’allotjament ha sigut desbordada. Van fer un sorteig per veure qui es quedava amb les habitacions i als no afortunats ens han dit, amb més o menys bones paraules: busqueu-vos la vida.

En fi, que amb això estem: a gaudir un poc dels últims dies ací i preparant paperassa per al curs vinent allà dalt. Imagine que hauré d’obrir una nova categoria “Erasmus” o “Estocolm” per a contar-vos les batalletes d’allà, això serà més avant.

Guixeta és un francesisme i taquilla un castellanisme, al final els senyors acadèmics es van decidir per la segona, encara que la primera està prou estesa.

He viscut tota la vida en l’error (bo, tota la vida escolar. Tampoc dramatitzem).

Fonts: Optimot, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Diuen que quart és el més xungo de tota la carrera. Per a no ser imprudent, no ho negaré, però també diré que el mateix deien de primer quan vaig entrar. El que sí és ben cert, és que en aquest quart curs, a diferència d’en el primer, totes les assignatures són relacionades directament amb la Informàtica, cosa que sempre motiva.

A diferència de tercer, quart torna a ser un curs d’assignatures anuals. De fet, són 4 assignatures anuals de les 6 assignatures de cada quadrimestre: Enginyeria del Programari (IDP), Arquitectura i Enginyeria de Computadors (AIC), Processadors de Llenguatges (PDL) i Xarxes (RDS). Aquestes quatre assignatures són el gros del curs i semblen, a priori de les més interessants. Els noms són bastant descriptius, però per si no us ha quedat clar fan referència al disseny de programari, a l’estudi del maquinari dels computadors, al disseny de processadors de llenguatges formals (bàsicament, compiladors) i a l’estudi de les xarxes d’intercomunicació entre computadors a tots els seus nivells (encara que amb físic pareix que no aprofundirem gaire, al cap i a la fi, això és cosa dels Telecos).

A banda de les quatre grosses, tenim al primer quadrimestre Enginyeria de Requisits (IDR) i Intel·ligència Artificial (IA). La primera fa referència al procés de recollida d’especificacions dels sistemes de programari i en la segona s’estudien algunes tècniques bàsiques d’Intel·ligència Artificial. La segona sembla a priori interessant, la primera crec que serà de les avorrides d’aquest any.

I al segon quadrimestre entraran en joc Enginyeria de Sistemes i Automàtica (ISA) i Aprenentatge i Percepció (APP). La primera tracta d’aplicar la informàtica als processos d’automatització industrial. D’aquest segon quadrimestre crec que m’agradarà més APP perquè està molt relacionada amb la meva beca de col·laboració.

En el segon quadrimestre també tindré una assignatura de cinqué curs que m’he agafat, de la branca de Llenguatges i Intel·ligència Artificial: Codificació de la Informació. Una assignatura on s’explicaran alguns conceptes bàsics de la Teoria de la Informació i Codificació i les seves aplicacions en algorismes de compressió i detecció i correcció d’errors.

Un total de 66 crèdits matriculats, molt per baix de la meva càrrega habitual (de 75 per amunt).

Sé que molts dels que lligen aquest blog ja han passat per aquestes assignatures i sé que molts d’ells se’n riuran al llegir que gaudiré d’assignatures com IDP, PDL o AIC. “Pobre il·lús”, pensaran. Deixeu-me que arribe a odiar-les per mi mateixa, pense jo.

Què espere d’aquest curs? Espere acabar de fer ferms els meus coneixements “bàsics” sobre això que li diem Informàtica en tots els seus àmbits, ja que aquest és l’últim any abans de “l’especialització” que ens obliguen a cursar en l’ETS d’Enginyeria Informàtica de València. Però sobretot, espere gaudir del meu últim any com a estudiant en la UPV i la ETSINF. Dic l’últim perquè tinc intenció de passar un any (o dos) en l’estranger, per acabar els meus estudis. Però en fi, d’això ja en parlarem.

El primer quadrimestre va anar més o menys relaxat. Vaig començar a treballar en la beca, va haver tot el folló amb les eleccions a delegat de centre, però poques complicacions més.

El segon quadrimestre ha sigut radicalment diferent, moltes de les assignatures requerien moltes hores de pràctiques i més encara si tens la “mala” costum de fer tot el que et proposen (em referisc a activitats addicionals). Però no anem a culpar únicament a la càrrega docent de les assignatures d’aquest segon període, pel que fa a l’esbarjo també ha sigut un no parar: que si concerts, que si viatges, que si RITSI, que manifestacions, que més concerts, que paelles…

No fa falta que us diga la meva agenda durant aquests últims mesos, perquè l’heu anat seguint en aquest blog. Al final, entre unes coses i altres, estem a pocs dies dels exàmens i encara em queda molta feina per posar-me al dia.

No sé com aniran els exàmens, però que me quiten lo bailao: perquè aquest curs ha sigut possiblement el millor dels que he passat a València, i això que tot no surt com un desitjaria.

A tots, gràcies i ens veiem d’aquí un mes.

Jo tenia el vol de tornada programat per al diumenge 18 a les 08.05 des de l’aeroport de Santander. Volia arribar el diumenge prompte a casa perquè tenia encara moltes coses a preparar per al viatge a Estocolm.

No sé com, arriba a les nostres orelles que l’aeroport de Santander ha cancel·lat tots els vols. “Merda!”, pense. Corrent, em connecte a la pàgina web d’AENA i busque el número d’informació d’AENA i cride. La veu mecanitzada d’una senyoreta em recorda que “degut a l’erupció d’un volcà a Islàndia, els vols amb Europa poden sofrir cancel·lacions. Consulte la informació amb la seva companyia aèria”. Després d’oferir-me les opcions i marcar un parell de números en el contestador, una operadora m’atén i em demana el número de vol. Jo li’l done i ella em diu que el meu vol no s’ha cancel·lat.”Perfecte, falsa alarma!”

Una estona després, algú torna a entrar a la pàgina web d’AENA i veu una notícia on s’informa que els aeroports septentrionals d’Espanya han estat tancats al tràfic aeri. Comença a aparèixer la desesperació. “Però si m’acaben de dir que sí eixia el vol!”. La direcció del vent és imprevisible i amb ella la de la cendra.

Ens fem la idea de que haurem de buscar una manera alternativa d’arribar a Madrid abans de les 14.30, que és quan enlaira l’altre avió que havíem d’agafar per a tornar a València. Renfe és la millor solució, a les 07.05 minuts parteix un tren en direcció a Chamartín que arriba a les 12.06. L’única opció per arribar a hora d’agafar el següent avió!

A banda d’aquestes males notícies creix l’angoixa de quedar-me sense viatge a Estocolm, planificat des de finals de Febrer! En la pàgina web d’AENA no apareix el vol com a cancel·lat, però la senyoreta que s’havia posat al telèfon ja m’havia dit que sols apareix la informació actualitzada per als vols compresos en les pròximes 24 hores i pel que sabem, el tràfic aeri a tota Suècia ha estat restringit.

Tornem a entrar a la pàgina web d’AENA i apareix una notícia que informa que s’han reobert els aeroports clausurats. Alegria! No som els únics, hi ha molta gent a l’assemblea que també ha vingut en avió, però som prudents. Sabem que en qualsevol moment poc girar-se el vent de nou i obligar a tancar l’aeroport.

La idea és estar prompte a l’aeroport i assabentar-nos prompte de si es cancel·la el vol o no per tenir temps a agafar el tren de les 07.05 en direcció a Madrid en cas de que finalment l’avió a Madrid no s’enlaire. I així ho faig. A les 05.45 ja estic a l’aeroport (amb 22 euros menys a la butxaca: els taxis cobren 6€ de suplement per dur-te a l’aeroport). Completament desert. No hi ha ningú. Les portes estan tancades i també quasi totes les llums de l’interior. No sé que pensar, des de darrere del vidre de les portes puc observar el panell d’informació amb els vols. Allí està el meu. Primer apareix un d’Iberia que surt a les 07.40 i el meu, a les 08.05. Indica fins i tot la porta d’embarcament. No hi ha cap observació.

Sobre les 06.15 obrin les portes de l’aeroport i pareix que comence a posar-se en funcionament. Els d’Iberia obrin els mostradors de facturació, les cafeteries comencen a preparar cafès per als viatgers que s’acosten i jo m’assec al costat del control de seguretat esperant a que passe el temps per entrar i agafar el meu vol. M’adormo una estona escoltant Manel.

Em desperta el rebombori d’unes joves nord-americanes (o canadenques, tampoc no vaig preguntar). Són les set menys quart i els panells d’informació segueixen sense cap novetat. No hi ha cancel·lacions a la vista. El que em deixa amb la mosca d’arrere l’orella és que els mostradors de Ryanair no han obert.  “Obriran a les 07.00″ – pense – “Segons la normativa els han de tancar a les 07.25, amb 25 minuts els sobra per a facturar” i em torne a relaxar.

Uns minuts després, passa una xica pel costat i ens diu a tots els que estem esperant les paraules que ningú volia sentir: “L’aeroport ha cancel·lat tots els vols d’avui”. Els ulls se’ns obrin com a plats a tots i es sent un sospir de resignació general. El meu és doble. Sé que ja no arribe al tren de les 07.05 per anar a Madrid i sé que demà no eixiré cap a Estocolm.

Agafe un taxi i em dirigisc cap a l’estació de Renfe (16 euros menys). Allí una treballadora de Renfe m’informa del que m’esperava: el tren acaba de sortir. El pròxim surt a les 14.05. No hi ha res a fer, he perdut tots els vols de tornada a casa. Torne a agafar la maleta, un altre taxi (i 8€ menys) i torne a l’hotel a comprar dos bitllets de tren: un a Madrid i l’altre a València (uns 38€ cadascun, per si us interessa). Són les 07.30 i el treball en la RITSI encara no ha acabat, encara podré presenciar l’última jornada.

A les 14.00 passe pel control de seguretat de Renfe i em trobe a la mateixa dona que havia trobat de matí a l’estació. Em fa un somriure i em desitja sort i un bon viatge. Moltes gràcies, desconeguda. Em pose els auriculars, seguisc escoltant els Manel i el tren comença a moure’s. Mai havia sofrit ni un sol retràs en els avions (tampoc es que n’hagués agafat molts), ja tocava alguna aventura. I millor així que no pas que ens agafe la crisi en Suècia.

Quan ens endinsem en les muntanyes de Lleó comença a ploure. Hi ha boira baixa i núvols de pluja, és un dia gris. Com els que a mi m’agraden. Els camps que es veuen a través de la finestra del tren són plens de vegetació mullada. Un paisatge preciós (un dels avantatges del tren front l’avió). A 200km/h les gotes que colpegen la finestra es desplacen més de 30 cm. Les observe una estona.

“No ha sigut tan mala experiència tampoc. Una aventura, quelcom que contar” – em dic a mi mateix – “Recordeu el folló que va muntar el volcà aquell? A mi em va fotre de calent!”. M’absorbisc en els meus pensaments, tinc coses millors en les que pensar. I m’adormo. Demà tornarà a eixir el sol.

En primer lloc perquè cursaré assignatures de temàtiques que no havia abordat fins ara i, en segon lloc, perquè les que es repetiran són de les temàtiques que m’agraden. En el primer quadrimestre, les noves són Fonaments de Xarxes de Computadors (aka FRC) i Teoria d’Autòmats i Llenguatges Formals (aka TAL). Les dues prometen, especialment la segona, tot i que serà més dura (és teòrica i tracta temes molt abstractes, és anual i sols hi ha un examen a Juny). A mi la matemàtica discreta i la informàtica teòrica sempre m’han despertat certa curiositat i admiració (sobretot per les brillants ments com la de Turing, Knuth, Hoare, Dijkstra…). Tal vegada m’equivoque i em podeu dir masoquista, però crec que és una assignatura que gaudiré.

En el segon quadrimestre les novetats són Llenguatges i Paradigmes de la Programació (aka LPP) que serà interessant per conèixer altres paradigmes a banda del paradigma imperatiu, al qual estic acostumat; i Interfícies Gràfiques d’Usuari (aka IGU). Que no té res a veure amb fer interfícies de programes amb botonets. I no puc deixar passar a l’estrella del segon quadrimestre: Algorísmica (aka ALG). Com ja sabreu, la meva matèria preferida.

Però no són les úniques novetats: al meu condensat horari, s’afegeixen quinze hores setmanals de beca en el grup d’investigació Pattern Recognition and Human Language Technology de l’Institut Tecnològic d’Informàtica. El grup es dedica al reconeixement de text manuscrit, reconeixement i comprensió de veu, traducció automàtica, anàlisis d’imatges i visió per computador i comunicació multimodal. Pel que m’han dit, jo seré per un any el becari d’una estudiant de doctorat que es centra en aquest últim punt.

No era l’única beca que m’interessava, al acabar el curs passat un professor es posà en contacte amb mi i amb un parell d’alumnes més per si estàvem interessats en col·laborar en el seu grup, que desenvolupava no sé quin tipus d’aplicació per a la plataforma Microsoft Surface. El dilluns passat havia de dir sí o no a la beca en el PRHLT i amb la informació que tenia aleshores em vaig decantar pel PRHLT. Avui ha sortit la convocatòria de la segona beca: quasi el doble de sou (segurament un dels destinataris serà Adrià, així que tot cau en família). Ara mateixa estic en fase de testing dels grups que em desperten certa curiositat, tinc tres anys per provar.

Total, que comença un nou curs que es planteja molt més interessant (i amb diferència) que els dos anteriors. I comença amb moltes ganes. Sols espere poder treure-ho tot endavant!

• Andreu: Ja, ja. Jo tinc el carret negre i gris.
• Bernat: Doncs jo tinc el carret tot gris, que és millor! Jo guanye!
• Andreu: Ja, ja. Tu guanyes i jo perd!

Ja podeu imaginar la cara que ha posat Bernat: :S! S’ha quedat sense saber que dir. La parella era un terratrèmol que no ha fet més que xerrar i això que no es coneixien (pel que deien els seus respectius progenitors)!

En fi, moltes coses (no vull dir totes perquè seria arriscar-se massa) en aquesta vida depenen del vidre a través del qual es miren.

PS: Els noms són inventats. He procurat fer un gest a la costum d’utilitzar els noms d’Alice i Bob en l’anglès en lloc de dir “subjecte A” i “subjecte B”.

Malauradament, tinc la impressió de que cada dia són menys els qui recorden aquesta data i el que significa i la nostra elit política no ajuda massa (era d’esperar).

Per començar, amb allò que es coneix com el “Día de la Comunidad“: el 9 d’Octubre. No vull llevar-li protagonisme a Jaume I, però per a mi és més especial el 25 d’Abril que no pas el 9 d’Octubre pels fets que ens recorda (i que els historiadors em disculpen).

I com no, la “nostra” senyera oficial amb el blau i les ratlles eixes (que diria Xavi Castillo), bandera de la Ciutat de València que han estès a tot el País artificialment. Doncs aquesta és la meva.

Aquesta sí...

Més cosetes per llegir sobre aquest dia:

• Batalla d’Almansa
• Decrets de Nova Planta
• Quan el mal ve d’Almansa… (disc d’Al Tall)

Com alguna vegada he contat, l’any passat vaig col·laborar amb la DAFI a petició d’Alfonso (que és l’actual Delegat en funcions) per planificar el calendari d’exàmens d’aquest nou curs (2008-2009). Enguany els dos encarregats de l’Àrea d’Estudis amb els que vaig col·laborar estan d’Orgasmus d’Erasmus (havia de fer l’acudit) així que Alfonso pensà en mi per a que m’encarregués i clar, després de dipositar aquesta confiança en mi (que sóc un novato) no podia dir-li que no (a banda de que estic encantat de col·laborar i així faig altres activitats a banda de l’estudi).

Abans de la reunió em vaig passar per una autoescola que hi ha dins del mateix Campus de Vera i vaig preguntar els preus. Em sorprengué el preu: 116 euros per la matriculació i els drets d’examen + 26 euros per pràctica de 45 minuts. Tot IVA inclòs. Baratíssim! (Heu de tenir en compte que jo tinc el carnet A1 i no haig de fer l’examen teòric). Creieu que hi ha gato encerrao? Preguntaré per altres autoescoles de la zona, però no crec que milloren l’oferta.

A les 12.30 férem la reunió i just després ens n’anàrem a dinar. Feia molta calor. Moltíssima. Crec que vaig agafar una insolació o alguna cosa així perquè quan vaig arribar al pis (on també feia una calor que et podies morir) em vaig llevar tota la roba i em vaig tirar al llit a dormir.

Per la nit, després de la fartada que ens havíem pegat en la Pizzeria on dinàrem, no hi havia massa ganes de sopar així que em vaig fer un sandwich de formatge amb pernil, em vaig menjar un melicotó ben fresquet i em vaig posar a veure “En que piensan las mujeres?” aquesta pel·li on el Mel Gibbson té un accident en la banyera i des d’aleshores pot escoltar el que pensen les dones. Té delicte això, ja ho sé! Però després de passar-me la vesprada dormint no tenia són…

A l’endemà em vaig alçar i me’n vaig anar cap a la Facultat a trobar-me amb Adrià per fer la matrícula i preguntar pels preus dels cursos de natació. Em vaig matricular de totes les assignatures troncals i obligatòries de segon i em vaig deixar els 6 crèdits de lliure elecció que tenia pensat omplir-los amb tres crèdits que tinc de l’any passat (dos per omplir les enquestes PACE i un per assistir a aquella xerrada tant polèmica) i amb altres activitats que fera enguany (dos crèdits més de les enquestes PACE i altres que pogueren presentar-se). Però al final m’hauré de matricular de sis crèdits més. Per què? Per no perdre l’oportunitat de guanyar 600 euros!

Des de la Universitat Politècnica de València atorguen uns “Premis als Alumnes de Primer Curs de la UPV amb Millor Expedient” i jo podria estar entre aquests (a la Facultat d’Informàtica sols li correspon 1 premi, així que ho tinc difícil). Vaig llegir els requisits per optar als premis i eren aquests:

Requisitos:

• Alumnos que hayan accedido por primera vez a estudios universitarios en el curso 2007-2008. No podrán optar a este premio aquellos que cuenten con asignaturas convalidadas o adaptadas. (Requisit que complisc).
• Alumnos que hayan superado en las convocatorias ordinarias la totalidad de los créditos establecidos para el primer curso en el plan de estudios (troncales, obligatorios y, en su caso, optativos y de libre elección). (Requisit que també complisc).

Però no va ser fins que tornava cap a Pedreguer el divendres per la vesprada quan em vaig fixar en un altre apartat de les bases:

Obligaciones de los beneficiarios:

Los alumnos premiados deberán matricularse en el curso académico 2008-2009 de todos los créditos establecidos para el segundo curso en el plan de estudios. En caso contrario, habrán de reintegrar el importe recibido.

Jo havia acabat de fer la matrícula i no m’havia matriculat dels sis crèdits de lliure elecció! Argh! Quasi m’agafa un atac de pensar que per una estupidesa com aquesta podria perdre l’ocasió de guanyar 600 euracos i un diploma acreditatiu ben xulo com a que m’havia passat la màquina. Això seria una gran putada…

Vaig llegir les bases de la convocatòria de nou i no deia per cap lloc que hagueres de matricular-te de tots els crèdits en la matriculació “ordinària”, així que en teoria el període d’ampliació de la matrícula també entra dins dels requisits. Així que el 13 d’octubre a les 13.00h hauré d’ampliar la matrícula i matricular-me de 6 crèdits més per aconseguir els (72+6) 78 crèdits que li corresponen al segon curs. Falta veure, i d’això m’informaré quan vaja a inscriure’m en els Premis si els 6 crèdits han de ser de lliure elecció o poden ser optatius. Les assignatures de lliure elecció són una puta merda (a banda de què no hi ha cap de 6 crèdits que s’ajuste al meu horari i hauria de matricular-me’n de dues) i preferiria matricular-me a l’assignatura optativa de Criptografia (que correspon al 3r curs).

Bé, ja veurem. De moment haig d’anar pensant que dir-los a la gent que entra de nou a la Facultat, perquè el pròxim dia 17 estaré en les Jornades d’Acollida. Es suposa que jo m’encarregue de l’Àrea d’Estudis i, caram!, no tinc ni idea del EEES que serà del que més els podrà interessar, així que hauré de posar-me a llegir.

Ja estem a sis de setembre. Aquesta setmana serà l’última de vacances. Perquè la pròxima marxe cap a València per això de les Jornades d’Acollida, perquè comencen els cursos de natació i perquè vull treure’m el carnet el més aviat possible (si em passa igual que amb el de la moto de 125cc anem llestos!).

Això ja està ací.

Quan fa sis mesos (com passa el temps) vaig començar el curs no sabia com anaven a ser les coses. Jo estava un poc sufocat perquè m’imaginava que no serien gens fàcils després de sentir l’experiència d’alguns companys i coneguts virtuals. Així que davant del dubte em vaig posar a estudiar (com un capullo) des del primer dia i veges tu per on, això que diuen que s’ha de portar la feina al dia, ha funcionat.

El resultat ha sigut que he aprovat tots els exàmens i han sortit francament bé, així que no hi ha res a dir. Simplement que després de dos setmanes de relax, cal tornar a posar-se a fer feina (amb dos setmanes hem avançat prou, caguen Déu…) i seguir treballant per mantenir el nivell al qual he arribat.

També, ara que ja sé com funcionen un poc les coses, sense descuidar-se, hauria d’intentar relaxar-me un poc i gaudir més de la meva vida universitària (el del cine està descartat, tinc anglès…). M’agradaria aquestes pasqües fer-me amb una càmera de fotografies i treure-la a passejar, però ja veurem… No tinc massa diners ara.

Per altra banda està l’anglès a l’EOI… Per aquesta banda si que estic prou (massa) relaxat. No faig molta feina d’anglès i això no m’agrada perquè segons m’han dit l’examen de l’Escola Oficial no és que siga fàcil. Ja veurem com quedem, a maig és l’examen. Per sort enguany hi ha setembre (han canviat els Plans d’Estudi).

A més hauria de buscar algun lloquet per fer un poc d’exercici (ja no podré anar a molts partits de bàsquet amb l’equip de la Facultat. Incompatibilitat d’horaris). M’agradaria apuntar-me a natació, aprofitant que a la UPV hi ha bones instal·lacions, el problema és que no trobe lloc en el meu horari.

I per si no tingués prou feina els de la delegació d’alumnes m’han demanat si volia col·laborar amb ells. I per suposat que he dit que sí. És necessari que els alumnes participen en l’organització del lloc on passaran cinc anys (com a mínim) de la seva vida; cinc anys que, com diuen tots els que han passat per açò que jo passe ara, els han marcat. Al cap i a la fi, segons diu la gent amb experiència en açò de viure, els vint són els millors anys de la vida.

Que no se m’obliden les traduccions per a la Free Software Foundation (ara mateixa estic traduint el Manifest de GNU)!

I haig de reservar també temps per mantenir aquest bloc i Forat de cuc. S’ha d’escriure una entrada a la setmana, d’una qualitat acceptable, per seguir amb el nivell que ha aconseguit FdC (gràcies a Erades, que durant un temps no podrà escriure).

Uf… Després d’haver vist la llista de tasques pendents comence a atabalar-me… O podrem coure tot? Esperem que sí. De moment anem fent.

Doncs bé, res més des del “front de batalla”. Ens veiem (quan puga ser…)!