El metropolità tarda uns quinze minuts en aplegar, puge. Torne a preguntar el preu de l’autobús, 1,10€. És la línia 40 que em portarà cap al barri de Sant Josep-Amistat per l’avinguda Ramón Llull. A la parada Ramón Llull amb Bernat Fenollar baixe i entre al carrer Bernat Fenollar. No tardaré amb trobar-me una escola al centre del que pareix una plaça. Estic a la plaça Poeta Vicente Gaos. Rode per la placeta, veig el pis de la meva amiga Xabeli. Mire el rellotge. Les dues i mitja. Pense que ja deu haver dinat i li envie un SMS dient-li que vaig a buscar un lloc per dinar.
Passetge pel carrer Alabat dels Tarongers i baixe pel carrer Vinalopó i trobe el bar Mosset. Entre dins i em faig un entrepà de saltxitxes blanques, pebreres i maonesa. Tot això acompanyat amb creïlles fregides i una Fanta. De postre, un gelat de xocolata amb dues boles.

Acabe de dinar, són les quatre menys quart i vaig cap al pis de la Xabeli. Sé quina és la entrada de l’edifici, però no sé quin és el seu timbre i tampoc sé si l’agafe en un bon moment així que li envie un altre SMS i li dic que estic a la porta. Al cap d’un parell de minuts sent un brams. I surt Xabeli. Ens saludem i tal i de colp es sent una veu pel telèfon de la porta. “Xabeeeeliiiiiiiiii… Qui vingut??? Jajajaja!!!!” Em quede :O i pense en tots els malalts mentals de Santa Faz que deuen estar més sans que aquesta persona.

Baixa Ana, la xica que estava bramant i després d’unes rises de veure el panorama ve Juan. Pugem els quatre al pis. Allí coneixo a Àlex (Alexandra), l’altra companya de pis. Entrem jo i Juan al menjador, ens asseguem al sofà i em fixe en la graciosa decoració que tenen les tres companyes en el menjador. Dos quadrets, fets amb pòsters i retalls de revistes pornogràfiques. Ara ja sé qui falta, Jorge. El xic que viu amb elles.

Passem la vesprada allí, jugant al mentirós, perdo totes les partides menys una. Ens riguem tots una estona, sobre tot ells a costa meva. Ana s’envà a estudiar que el Divendres té examen (sort). Mirem la televisió i quan em done compte ja són les 18.00 de la vesprada. Mire el rellotge i pense que haig d’anar fent-me la idea de marxar cap a la rutina de nou. Espere un poc més i eixe poc es converteix en mitja hora. Em despedeixo de les xiques i m’envaig amb Xabeli i Juan a la parada per agafar la línia 29 que em portarà fins la estació d’autobusos.

El metropolità no apareix i són les set menys quart. Comence a preocupar-me i Juan em diu que no l’agafe a temps. Efectivament, a les 19:15 no ha aparegut cap autobús de la línia 29 i cride al meu pare per dir-li que es canvien els plans, que aplegaré més tard a Dénia. No hem diu res, que si vull que em quede a dormir i demà torne. Descarte l’opció, no vull fer més nosa, la gent ha d’estudiar i fer feina.

Els tres anem a pegar una volteta per les proximitats, passem per l’avinguda Blasco Ibáñez, baixem per Cardenal Benlloch, Juan em mostra el pis i veig per la finestra a Erades, que està estudiant, concentrat. I finalment, tornem a Blasco Ibáñez per poder agafar l’autobús que em porte a l’Estació. Ara sí, al cap d’una estona aplega un 29. No em dona temps a despedir-me dels meus amics, perquè el conductor tanca les portes i quasi em deixa a la parada de nou. Torne a preguntar el preu (mira que sóc gilipolles), pague l’euro amb deu i cap a l’Estació.

És quasi de nit ja, compre el bitllet i vaig cap a l’anden 29 i espere. A les 21:00 marxem amb l’autobús, anem eixint de la ciutat. Una ciutat buida. Vaig mirant els edificis i vaig pensant en totes les coses que hauria pogut fer i deuria haver fet, hauré de tornar per fer-les. Em pose el MP3 a les orelles i tanque els ulls.

Filed under: Viatges, MyLife |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts