Fins fa aproximadament un any jo, com molts altres, seguia estudiant per a no anar a treballar i poder seguir vivint la vida tan simpàtica, alegre i fora de preocupacions que és la d’estudiant. Per sort, arrel d’una discusió amb el meu oncle vaig obrir els ulls i em vaig adonar de què estava equivocat.

Moltes vegades, estudiants de Batxillerat han fet burla d’altres estudiants per haver abandonat l’institut, fer cicles formatius o ni tan sols treure’s el graduat escolar. Aquests alumnes que es riuen d’altres, són els estudiants sangoneres. Persones, que segueixen estudiant perquè tenen la capacitat d’aprovar examens sense gaire esforç, que no volen anar a treballar i a més els seus pares els permeten viure tranquil·lament i sense preocupacions la vida d’estudiant. Precisament la vida de l’estudiant al qui li importa un rave el coneixement, la saviesa.

Els valents han sigut els que han deixat d’estudiar perquè sabien què allò no anava amb ells, ho han acceptat i no han sigut paràsits que s’han aprofitat de l’oportunitat que els ha donat la societat. Ells han sigut els valents, els llestos i persones admirables; i no els Batxillers que som avuí en dia.

Quan hom diu què la vida d’estudiant és una vida sense preocupacions és perquè sols ha conegut la vida de l’estudiant paràsit. No ha conegut la vida de l’estudiant filòsof. L’estudiant filòsof no és aquell que estudia filosofia, sinó aquell que està interessat pel coneixement, que estudia per saber (Filos = amor, Sofos = saviesa). Perquè a l’estudiant filòsof no li importa un rave quant pot aprendre (encara que li pot importar un rave la nota de l’examen).

Al Batxillerat deurien estar els alumnes que tenen vertader interés, no per accedir a una universitat, llicenciar-se o diplomar-se i obrir-se la seva empresa o oficina i ale, a amuntonar diners. Sinó aquells, que tenen vertader interés en coneixer el món que els envolta. A uns els interessarà més el món sensible i a altres l’inteligible (perdoneu l’analogia amb l’Ontologia de Plató, però és el que estem veient a filosofia), no importa. Tant digne és un com l’altre i els dos són necessaris. Però tranquils sangoneres, jo no vaig a negar-vos la entrada (no puc i si pogués tampoc) al Batxillerat, les persones hauriem de censurar-nos a nosaltres mateixa, ser humils i autocrítics.

Ara ja no estudie per no treballar, estudie perquè tinc interés per conèixer qualsevol tipus de coses, en especial tinc interés per conèixer com funciona un ordinador (i relacionats) i no persegueixo l’objectiu de fer-me el successor de Bill Gates. Vull assolir com més coneixements millor, perquè al fi i al cap això és l’única cosa que no em podran llevar mai. No vull deixar passar els millors anys de la meva vida entre llibres, però nou llibres no són suficients per empresonar-me, no em faran cap mal.

Filed under: MyLife, Reflexions |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts