Són les 22:10, fa deu minuts que ha començat l’assaig de dolçaina del grup Els Traginers a l’antiga guarderia municipal, surt de casa, agafe la moto i em pose camí a la guarderia.
Deixe la moto per allí prop, bloquege el manillar d’aquesta i entre per la porta de ferro del nou local d’assaig. Entre dins del barracó designat per als Traginers. Deixe el casc damunt d’una taula cuidadosament per no fer soroll, estan tots tocant ja (són les 22:15), deixe la carpeta amb les partitures i la dolçaina també damunt la taula per llevar-me l’abric, em lleve aquest i el deixe al costat del casc. Trec la dolçaina de la funda cuidadosament i trec la canya i el tudell de la seva funda per posar-la a la dolçaina. Hi ha un poc de tefló que no està ben enganxat en el tudell - quan aplegue a casa l’hauré de tallar - pense. Pose el tudell i la canya en l’orifici superior de la dolçaina i col·loque bé la canya, de forma quede en la mateixa direcció que els llavis.
Deixe la dolçaina damunt de la taula i trec la carpeta de partitures de la bolsa on la portava, agafe la dolçaina i m’en vaig cap on estan tots i… sorpresa! Al costat de Celestí, a qui em trobe? Impossible (o millor deuria dir improbable) d’adivinar. El meu professor de matemàtiques! Joan! (Jeje. Sí, es diu com jo).
Com diu la dita popular castellana: “el mundo es un pañuelo“.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}