Com ja sabreu, m’encanta Feliu Ventura. Crec que ja he posat una o dues cançons d’aquest cantautor de Xàtiva. Les seves lletres són pura poesia… Ara, “com la pell de la bresquilla”.
Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per st Joan
-quan s’acurten les nits-
dóna’m la boca;
em beus des de l’abisme
i a penes pots somriure.Arran de la ferida
et parle de demà,
i t’explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure’t
que a penes puc descriure.A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d’aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.
Com la pell de la bresquilla - Feliu Ventura.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}