És curiós com quan un mira enrrere (inclús en la curta edat de 17 anys) pensa: “Vaig haver de fer açò, vaig haver de dir allò”. Un pensa que deuria d’haver compartit més moments amb els amics, la família, etc. Temps què no tornarà.
Published
on Tuesday, December 5th, 2006 at 12:06 am