No sé vosaltres, però jo quan llig alguna cosa sobre els simptomes d’una malaltia, de seguida pense: “Coi, això ho tinc jo!”. Sóc un hipocondriac, pot ser. Tinc pensat adquirir un parell de llibres de Freud i amb l’ajuda d’aquest ja em faré un autoanàlisi psicològic i el publicaré.
Bé, tornem a centrar-nos en el tema del post, la neurosi. Avuí no sé com he arribat a la definició de Neurosi a la Vikipèdia i un cop més m’he dit: “Coi, eixe sóc jo!”:
En la psicologia moderna, el terme neurosi, també coneguda com a psiconeurosi o desordre neuròtic, és un terme general que es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però (a diferència d’una psicosi o un desordre de la personalitat) no interfereix amb el pensament racional ni en l’habilitat de l’individu per a funcionar en la vida diaria.
[…]
El terme connota de fet un desordre o malaltia, però en la seva definició general, la neurosi és una experiència humana normal, part de la condició humana. La majoria de les persones estan afectades per la neurosi en algun aspecte.
Bé, veient l’última connotació de neurosi, tal vegada no siga tan greu això, al fi i al cap tots tenim alguna vegada
ansietat, tristesa o depresió, ràbia, irritabilitat, confusió mental, baixa autoestima, etc.
Salutacions, amics neuròtics.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
La neurosi moltes vegades es deguda a les confusions… coses k no sacepten o simplement kls tens por… crec que limaginacio es un gran factor… :S
1 | Warning December 9th, 2006 at 11:09 pmÉs possible, que la imaginació siga un factor important, Warning. Però al fi i al cap, totes les malalties o transtorns relacionats amb la [i]psique[/i] han de veure amb la imaginació, no? El que no es pot negar es que com a animals que vivim en societat i animals racionals que som, reaccionem als estimuls de l’exterior. I un pot obsessionar-se amb un estimul tant possitivament com negativament, és a dir, un pot entrar en una depressió perquè no consegueix llevar-se del cap allò que li produeix angoixa.
Però bueno com va dir Flaubert: “Alerta amb la tristesa. És un vici.” Així i tot, tenint en compte aquest savi consell hi ha moments en què és inevitable estar trist. Ja passarà.
Salut!
2 | Joan December 10th, 2006 at 12:11 amsupòs que depèn del grau, el fet que la neurosi sigui patològica o no…
qui sap?
3 | pentesilea December 10th, 2006 at 12:32 amSí, per suposat pentesilea. Segons he llegit a la Viquipèdia, la neurosi és quelcom natural en les persones, però una neurosi “excessiva” seria és el que es considera patologia, neurosi patològica.
Gràcies pel comentari i benvingut/da al blog!
4 | Joan December 10th, 2006 at 1:01 am