Ahir, escoltant la bústia de veu del programa Siglo XXI de Ràdio 3 (us el recomane) i mentre pintava el passamans de l’escala, he sentit un missatge que m’ha fet pensar. No sé de què coi anava, però sé que m’he posat a pensar en els “progres” d’avui.

Molts joves, i no tan joves, rebutgen qualsevol cosa que els aplega de la societat, simplement per això, perquè ho fa/ho diu/ho pensa la majoria, ells no poden fer-ho/dir-ho/pensar-ho també, perquè ells són “progres” i els “progres” han de ser diferents, es podria dir que se senten superiors.

Pareix que ara s’està posant de moda el nacionalisme una altra vegada. Grups com La Gossa Sorda o, més encara, Obrint Pas, cobren animalades per cada concert. I és que ells són molt “progres”, amb les seves banderes comunistes, estrelades, crits de “cultura de carrer!”, de “terra lliure!”; però després cobren un dineral i viuen com a “cerdos capitalistes” (que dirien ells).

Parle dels grups, per no parlar dels seus seguidors. Joves, alguns d’ells, que per ser diferents als altres joves de discoteca, van a concerts, es posen una samarreta independentista i creuen que ja han fet prou pel País, per la llengua, per la lluita de classes i per la dona.

I aquestes són unes altres, les dones. No vull parlar massa malament d’elles, perquè no tinc nòvia i no vull acabar amb totes les possibilitats, que són ben escasses sobretot pel meu aspecte físic; però permeteu-me, xiques, que us faça una xicoteta crítica. Com es pot ser tan hipòcrita? Conec algunes que van de feministes cridant: “Els homes a la cuina!” i que després es comporten amb els seus nòvios com unes ninetes estúpides.

Avuí en dia, si vols ser “pogre” ja no pots ser simpatitzant del PSOE (jo no sóc gens ni mica, creieu-me). No. Has de ser com a mínim comunista, i si es pot ser anarquista i membre oficial de la CNT, millor. Açò està molt relacionat també amb el següent punt, el capital de la família. Perquè els “progres” consideren als fills de families del PSOE i del PP burgesos, la desgràcia de la humanitat.

Els “progres” tenen disputes contínues per veure quin de tots els pares cobra menys, quin de tots té menys metres quadrats de casa, qui té el cotxe més vell, qui té la televisió més vella, si tenen microones o no, si els seus pares estan separats o no, si tenen algú a la família alcohòlic, etc. En definitiva, com més precària siga la situació, més “progre” i més lluitador eres. Però això xoca molt amb la suposada ideologia “progre”, estan donant importància a coses secundàries com són els metres quadrats de la casa, el cotxe o el sou dels pares. On han quedat les idees “progres” de comunes hippies i la organització comunista de l’economia, quan usen la visió burgesa per catalogar-se entre ells?

Jo, us aconselle el següent propòsit d’any nou (però cumpliu-lo de debò!). No sigueu ni comunistes, ni capitalistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, ni fascistes. No sigueu ni feministes, ni masclistes. No sigueu rockeros, ni maquineros. No sigueu aigua, no sigueu whisky, no sigueu àcid bòric (xD). Sigueu vosaltres mateixos. Procureu que la societat us influèncie el més mínim possible i sols en allò bo que té, perque avui en dia, ser progressita, és ser tu mateix, que a vegades resulta ben difícil.

Be yourself, my friend.

Bé, després d’aquest rollo per acabar l’any: que el 2007 passe el millor possible i que el disfruteu molt. Feliç any nou!

Filed under: Reflexions |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts