Happy birthday to me,
happy birthday to me,
happy birthday Joanet,
happy birthday to me.By: Marilyn Monroe
Majoria d’edat:
La majoria d’edat és l’edat que l’ordenament jurídic establix per a determinar la plena capacitat jurídica de la persona. La figura està motivada en la necessitat que la persona hagi adquirit una maduresa intel·lectual i física suficient com per a tenir una voluntat vàlida.
Bé, deixant a banda la meva maduresa intel·lectual, legalment sóc una persona en plens drets. Així què, Tareas pendientes (que diria el Windows):
- Apostasia.
- Comprovar les dades del cens.
- Renovar DNI i Passaport.
- Planificar el viatge amb l’Interrail.
Actualització: Acabe de veure en Barrapunto que el 26 de Febrer de 1991 va nàixer la World Wide Web, en el CERN. Tothom pensa que la web la van inventar els americans, i no! L’inventàrem els europeus! I tres anys després del meu naixement!
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
Filicidadesssshh!!!!!
1 | Warning February 26th, 2007 at 1:04 amFelicitaaats!!!!! Ara comensen els maldecaps
2 | [JuaN] February 26th, 2007 at 2:40 pmCom diu [JuaN]… Benvingut al món dels maldecaps…
3 | Òscar February 26th, 2007 at 2:51 pmGràcies i això dels maldecaps, bé: és relatiu. I si no que li ho diguen a un xiquet de 13 anys a Kenia o al fill de Bill Gates.
Però bé, sé perfectament que voleu dir i sí, en aquesta nuestra sociedad (que diria Juan Cuesta) i pel que respecta a la nostra classe, els problemes comencen ara.
Agraït pels comentaris i les felicitacions. Salut!
4 | Joan February 26th, 2007 at 4:49 pmMoltes felicitats i no patisques pels maldecaps… l’ibuprofeno o el acetilsalicílico (ho he dit be?) sempre van de puta mare… i si no en tens sempre tens l’acollidor muscle d’algun amic o amiga.
Per cert, de les coses pendents, la primera potser acomplisques 80 anys i encara no t’haura deixat apostatar… l’església s’estima molt la clientela, com per anar perdent-la. Supose que ja coneixeràs aquesta web per a seguir les passes dels Justinià: apostasia.
Repetiscs, que en faces molts més i nosaltres que ho disfrutem… llegint-te.
5 | sergi February 26th, 2007 at 6:19 pmWeno.. es veu que tu teu as pres molt be aixó de cumplir 18 anys.. jo recorde de una que encara voldria tindre 17 anys i 364 dies.
6 | Xabeli February 26th, 2007 at 8:27 pmFELICITATS!!!!
(ara ja poden tancarte a la presor xD)
Wehei!! Felicitats!!
7 | Blai February 26th, 2007 at 8:39 pmA veure si arreglem ben arreglat el viatge amb l’interrail.
MOLTES FELICITATS.
Per cert m’ho podies haver dit este matí i t’haguera estirat de les orelles com “DÉU MANA”.
Ah, respecte a l’apostasia t’en recorde que és més fàcil l’excomunió. No més basta casar-te pel jutjat, pegar una galtà a un rector, dir pùblicament que Luter tenia raó o fer-te monofisita, es a dir, tenir plena convicció que a la persona de Jesús no més hi havia una naturalesa; ara, has de dir que eixa naturalesa era divina perquè si dius que era humana això és arrianisme, que també és anatema. En fi, tú mateix. Jo ja porte unes cuantes. Ja t’en passaré un record de la meua primera excomunió.
8 | Jesús February 26th, 2007 at 9:29 pmJejejejeje. És agradable cumplir anys. Per un dia algú es fixa en tu i tot. Per exemple, jo que no tinc molt d’èxit entre les dones, hui m’han felicitat dos noies i tot!
A banda està tot allò de l’experiència i el trellat. I bé, encara que la gent sol veure que a mesura que fas anys s’acosta el fi, jo preferisc veure-ho com els Indis (no sé si són els budistes o quin coi de rel·ligió de les que hi ha per allí) i pensar que ja he viscut un any més, que molts altres, lamentablement, no han aplegat fins ací.
Contestaré als comentaris per parts:
- Sergi: Sí, ja sé els passos de l’apostasia. Primer envies una carta demanant que borren les dades dels registres una a la parròquia de Pedreguer i l’altra a la diocesis en la que es troba la parròquia. Si no et fan ni punyetero cas (que és lo més probable), presentes una denúncia a la Agència de Protecció de Dades.
- Xabeli: Imagina la quantitat de coses que no podries fer si no tingueres 18 anys! I tots els drets requereixen deures (si no malament!), així que no seguisques dessitjant el què ha passat i mai tornarà (díficil, ja ho sé) i intenta disfrutar del moment. Amb el permís dels llatinòfils: Carpe diem. PD: A veure si actualitzes el blog i si m’escrius més comentaris, què és agradable encara que siga llegir-te per saber que estàs viva encara
!
- Blai: (La primera persona que m’ha felicitat). Bé, això de l’interrail hi ha que arreglar-ho, però haurem de tancar la llista de subscripcions (ho dic per l’entrada massiva de viatjants dels dissabte per la nit) perquè (i citant unes dites) encara que diuen: “Com més serem més riurem”, en aquest cas preferisc dir: “Com menos bulto més claror!” (amb el pertinent respecte a tots els individus que feren la sol·licitut d’unir-se al grup). Si en som molts serà molt difícil d’organitzar-nos.
- Jesús: Jejeje. No m’agrada massa ser el protagonista, preferisc anar per les sombres i passar desapercebut. És més divertit, et rius de tot Crist i no rebs ni una garrotada a l’esquena. Dis-me covard, dis-me capullet. Per això no he dit res a ningú. ^^.
Pel que dius de l’excomunió. Jo no vull atemptar contra les creences de la Cristiandat ni contra els seus integrants, sols sol·licite que eliminen les seves dades dels seus registres igual que ho fas quan rebs a casas publicitat no dessitjada. A més en aquest cas, no estic gens d’acord amb la seva posició sobre certs aspectes. Ja m’explaiaré més en una entrada al blog que pense dedicar-li a la Apostasia.
A sí, se m’oblidava, això de les orelles deixa-ho estar. No sé si és un complexe meu, però pense que el primer amb el que es fixen les dones de mi (tornant amb la brometa anterior) és amb les meves orelletes. No sé si m’entens…
Salut i gràcies per les felicitacions!
9 | Joan February 26th, 2007 at 10:10 pm