Contestaré als comentaris per parts:
- Sergi: Sí, ja sé els passos de l’apostasia. Primer envies una carta demanant que borren les dades dels registres una a la parròquia de Pedreguer i l’altra a la diocesis en la que es troba la parròquia. Si no et fan ni punyetero cas (que és lo més probable), presentes una denúncia a la Agència de Protecció de Dades.

- Xabeli: Imagina la quantitat de coses que no podries fer si no tingueres 18 anys! I tots els drets requereixen deures (si no malament!), així que no seguisques dessitjant el què ha passat i mai tornarà (díficil, ja ho sé) i intenta disfrutar del moment. Amb el permís dels llatinòfils: Carpe diem. PD: A veure si actualitzes el blog i si m’escrius més comentaris, què és agradable encara que siga llegir-te per saber que estàs viva encara !

- Blai: (La primera persona que m’ha felicitat). Bé, això de l’interrail hi ha que arreglar-ho, però haurem de tancar la llista de subscripcions (ho dic per l’entrada massiva de viatjants dels dissabte per la nit) perquè (i citant unes dites) encara que diuen: “Com més serem més riurem”, en aquest cas preferisc dir: “Com menos bulto més claror!” (amb el pertinent respecte a tots els individus que feren la sol·licitut d’unir-se al grup). Si en som molts serà molt difícil d’organitzar-nos.

- Jesús: Jejeje. No m’agrada massa ser el protagonista, preferisc anar per les sombres i passar desapercebut. És més divertit, et rius de tot Crist i no rebs ni una garrotada a l’esquena. Dis-me covard, dis-me capullet. Per això no he dit res a ningú. ^^.
Pel que dius de l’excomunió. Jo no vull atemptar contra les creences de la Cristiandat ni contra els seus integrants, sols sol·licite que eliminen les seves dades dels seus registres igual que ho fas quan rebs a casas publicitat no dessitjada. A més en aquest cas, no estic gens d’acord amb la seva posició sobre certs aspectes. Ja m’explaiaré més en una entrada al blog que pense dedicar-li a la Apostasia.
A sí, se m’oblidava, això de les orelles deixa-ho estar. No sé si és un complexe meu, però pense que el primer amb el que es fixen les dones de mi (tornant amb la brometa anterior) és amb les meves orelletes. No sé si m’entens…

Salut i gràcies per les felicitacions!

Per cert m’ho podies haver dit este matí i t’haguera estirat de les orelles com “DÉU MANA”.

Ah, respecte a l’apostasia t’en recorde que és més fàcil l’excomunió. No més basta casar-te pel jutjat, pegar una galtà a un rector, dir pùblicament que Luter tenia raó o fer-te monofisita, es a dir, tenir plena convicció que a la persona de Jesús no més hi havia una naturalesa; ara, has de dir que eixa naturalesa era divina perquè si dius que era humana això és arrianisme, que també és anatema. En fi, tú mateix. Jo ja porte unes cuantes. Ja t’en passaré un record de la meua primera excomunió.

Per cert, de les coses pendents, la primera potser acomplisques 80 anys i encara no t’haura deixat apostatar… l’església s’estima molt la clientela, com per anar perdent-la. Supose que ja coneixeràs aquesta web per a seguir les passes dels Justinià: apostasia.

Repetiscs, que en faces molts més i nosaltres que ho disfrutem… llegint-te.

Però bé, sé perfectament que voleu dir i sí, en aquesta nuestra sociedad (que diria Juan Cuesta) i pel que respecta a la nostra classe, els problemes comencen ara.

Agraït pels comentaris i les felicitacions. Salut!