Comments on: Sensacionalisme http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/164 Tue, 06 Jan 2009 13:58:18 +0000 http://wordpress.org/?v=2.2.1 By: Vicent http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/164#comment-528 Vicent Mon, 09 Apr 2007 22:26:26 +0000 http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/164#comment-528 Esta innegable fal·làcia actual és d’allò més interesant. Pense que has sigut massa honrat i honest amb els nostres conciutadans, els periodistes, al igual que la RAE (sensacionalisme: tendència a produïr sensació, emoció o impresió, amb notícies, successos, etc). L’encapçalament, amaga més impureses que el triòxid de sofre; quan parlem d’aquest eufemisme adjectiu, se'n defuig (i massa) de la ràtzia humana, de la insensibilitat inmaterial, de la perversió de la realitat, de la pornografía de l’evidència, de la dramatització de la veracitat, de l’objectivitat macabra, de l’ètica adversa, de la propaganda política, del sesgament lucratiu, de la informació cancerosa (com bé dius tú), de l’explotació mediàtica, del raonament tergiversat, de la manipulació escandalosa, de l’avidesa moral, de la percepció desfigurada, de la reflexió adulterada, de la violació col·lectiva, del fetor periodístic i de la distorsió narrativa. Sí, sobretot de la distorsió (gran mot aplicable al grandiós món del periodisme actual) narrativa. Els anglesos solen anomenar a aquesta conglomeració de embulls "bad taste press" quan ací es parla del "món del cor" o "periodisme rosa". Curiós. Més curiosa encara, la "bad taste press", i ara més que mai, en programes dels quals l’única estratègia d’atraure la ignorància és amb el crim, la violència i la pornografía, que per cert són les millors ferramentes i agents de venta i publicitat. Açò és resultat de comerciar amb la informació produïnt espectacle, és a dir, incrementant els ingressos al marge de qualsevol consideració ètica. Ara em pregunte, al igual que un mirall trencat... ¿Es cert que havía ineptes periodistes perduts al plató, sense poca vergonya ni sentit comú? ¿És cert que salvarien primer a la ignorància i la violència? i...¿És cert que el sofisme es va disfressar de periodista per contaminar la realitat? Esta innegable fal·làcia actual és d’allò més interesant. Pense que has sigut massa honrat i honest amb els nostres conciutadans, els periodistes, al igual que la RAE (sensacionalisme: tendència a produïr sensació, emoció o impresió, amb notícies, successos, etc). L’encapçalament, amaga més impureses que el triòxid de sofre; quan parlem d’aquest eufemisme adjectiu, se’n defuig (i massa) de la ràtzia humana, de la insensibilitat inmaterial, de la perversió de la realitat, de la pornografía de l’evidència, de la dramatització de la veracitat, de l’objectivitat macabra, de l’ètica adversa, de la propaganda política, del sesgament lucratiu, de la informació cancerosa (com bé dius tú), de l’explotació mediàtica, del raonament tergiversat, de la manipulació escandalosa, de l’avidesa moral, de la percepció desfigurada, de la reflexió adulterada, de la violació col·lectiva, del fetor periodístic i de la distorsió narrativa.

Sí, sobretot de la distorsió (gran mot aplicable al grandiós món del periodisme actual) narrativa. Els anglesos solen anomenar a aquesta conglomeració de embulls “bad taste press” quan ací es parla del “món del cor” o “periodisme rosa”. Curiós. Més curiosa encara, la “bad taste press”, i ara més que mai, en programes dels quals l’única estratègia d’atraure la ignorància és amb el crim, la violència i la pornografía, que per cert són les millors ferramentes i agents de venta i publicitat. Açò és resultat de comerciar amb la informació produïnt espectacle, és a dir, incrementant els ingressos al marge de qualsevol consideració ètica. Ara em pregunte, al igual que un mirall trencat… ¿Es cert que havía ineptes periodistes perduts al plató, sense poca vergonya ni sentit comú? ¿És cert que salvarien primer a la ignorància i la violència? i…¿És cert que el sofisme es va disfressar de periodista per contaminar la realitat?

]]>