Es suposava que ara deuria estar en Berna, però degut a un xicotet contratemps vaig haver de passar dos dies a l’hospital.
Des de feia mesos havia aprimat molt, però degut al meu caràcter nerviós pensàvem que seria degut a la pressió dels estudis, les eleccions municipals, les festes, etc. Però al cap d’un mes de visitar al metge, la setmana passada em vaig fer un anàlisi de sang perquè ja no hi havia motiu per estar nerviós i menjava com “una revolta de riu”, però seguia igual o pitjor.
Aquest dilluns, abans d’anar a comprar-me una motxilla vaig passar pels resultats de l’anàlisi. I… sorpresa! La metgessa em donà la bonanova. 302 mg/dl de glucosa en sang. Una diabetis com una casa. Em digué que anara despedint-me del viatge i que el més convenient seria ingressar a urgències a l’hospital per a que em controlaren el sucre. Era una bomba en pates.
Vaig arribar a casa, vaig comunicar la “bonanova” a la família i vam marxar cap al centre metge on la metgessa ens va fer un volant per ingressar per urgències a l’hospital.
I allà vaig anar jo, cabrejat, frustrat, trist, etc. No pel fet de ser diabètic, sinó pel fet de què després de tants mesos d’estar preparant el viatge (buscant llocs que visitar, llocs on dormir, horaris de tren, reserves, etc.) i superar altres entrebrancs que quasi posen fi al viatge ja fa mesos; just el dia abans, unes poques hores abans de eixir, haver de quedar-me a casa.
Però bé. C’est la vie, que diuen els francesos. Resignació i a esperar a que els metges em digueren algo. Em vaig posar en contacte amb els altres dos interraileros i els vaig dir que marxaren sense mi, perquè no sabria quan podria viatjar.
A l’hospital, l’atenció perfecta. Tot l’equip d’infermeria, medicina i celadors es van portar molt bé amb mi i em van buscar unes bones habitacions (primer amb un home vell i després a una “sweet” privada).
Entre ahir i hui m’han fet l’explicació de què devia menjar (de tot, però equilibradament) i de com havia de subministrar-me la insulina necessària per a què les cèlules es proveïsquen de glucosa. Ja està tot clar i m’han enviat cap a casa.
Ara res, a prendre el costum de mesurar-me la glucèmia (concentració de sucre en sang), a subministrar-me la insulina (és molt senzill, no m’haig de punxar amb cap xeringa, és un xicotet bolígraf amb una agulla molt xicoteta) i sobre tot portar una vida sana (una dieta equilibrada de 2000 quilocaloríes al dia i una bona dosi d’esport diari).
Per l’historial clínic de la meva família és estrany que siga diabètic de tipus I (en un altre post ja us explicaré quins tipus hi ha, ara seré tot un expert. Jejeje) per tant és possible que una vegada tinga estabilitzat la glucosa en sang deixe de subministrar-me insulina. Tot depén del meu pàncreas…
I bé, res. A preparar el pròxim viatge…
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
“A vore si encara li agarres el gust al món de la medicina i et canvies de carrera a última hora.xD
En referència al viatge, al pròxim voré si m’apunte.
Ens vegen desí un rato”
1 | [JuaN] August 1st, 2007 at 6:31 pmIe tio, sense tu aco (perdona els accents) perd part de la gràcia. L’altre te’l prepararem nosaltres per a tu.
Ànims!!!!
2 | Blai August 1st, 2007 at 9:15 pmHola Joan, sóc la germana de la Marina, i bé,.. després de veure el que va passar i amb la careta de “ens deixem algo” (i aquest algo, ja saps que és,…) amb que van marxar la Marina i el Blai, doncs calia, des de la meva part donar-te molts ànims i dir-te què bé, ja els vaig dir a ells que si no voleu esperar fins a l’estiu que ve per fer un altre interrail podeu fer una sortideta cap a Londres i venir a fer-me una visiteta, també pot ser un viatge interessant, no? Bé, de segur que aviat estaràs com nou!
3 | kleine paarse bloem August 2nd, 2007 at 9:53 amMoltes gràcies a tots pels ànims! Jejeje. Jo estic bé, ara és aprendre a conviure amb aquesta malaltia (que està prou de moda avui en dia).
Per la teva part, Laia, agraïr-te la invitació. Jejeje. Seria fantàstic. Per la meva part estaria encantat de visitar-te, ja veurem els altres dos com tornen d’allà.
Gracietes.
4 | Joan August 2nd, 2007 at 11:22 amJo també volia donar-te molts ànims!! Esperem que no siga res i desí poquet estigues ja bò!
(M’agrada el nou disseny de la web :P)
5 | Xabeli August 2nd, 2007 at 1:55 pmJoan, quina putada!!!
6 | sergi August 2nd, 2007 at 6:25 pmComprenc la desilusió que comporta el fet d’estar tot eixe temps que has dit pensant, vivint, mascant… el viatge i finalment haver de quedar-te per el sucret dels collons…
No patisques massa, com veus pels comentaristes i com tu mateix comentes, de viatges n’hi haurà un munt.
Per desconnectar una miqueta, res millor que eixa nova afecció que t’ha entrat, els sudokus (si compres EL PAÍS dels diumenges hi ha un, anomenat samurai, que és força interessant) i, per si no ho has llegit encara visita aquest blog d’un col·laborador del mateix diari, crec que els temes seran del teu gust (o no).
Gràcies de nou…
7 | Joan August 2nd, 2007 at 11:44 pmNO es gens bonic que estigues preparant algo en molta ilusio, miranteu tots els dies i repassant… i derrepen ve “unaltre” diguen.. NO, es k no pots anar… Ànim !!! k la pròxima li peguem 3 boltes seguides a europa aixina PIM PAM PIM PAM (mes k tot per a tornarli la juà al tipo eixe o cosa “k mana”)
8 | Warning August 3rd, 2007 at 10:28 pmAra a cuidar-se i el viatge per a un altra…
Salut!
9 | Agustí August 4th, 2007 at 9:17 pmGràcies Agustí! Gràcies Warning!
10 | Joan August 5th, 2007 at 1:16 pmXe, Joan, caguenlasombranegra, ke no siga res!!
11 | Txema August 6th, 2007 at 4:47 pmXé, jo que vinc del meu viatge pensant que d’altres estan fent un viatge millor i em trobe amb això.
No res, a descansar i a millorar
Una abraçada molt forta.
(A vore si esta vesprada tinc una mica de temps i pose les fotos del meu viatge al Camiño do Santiago)
12 | Jesús August 19th, 2007 at 2:27 pmGràcies Jesús! Visitaré el teu blog (quin dels dos) en busca de les fotos peregrines.
13 | Joan August 19th, 2007 at 4:09 pmLes fotos estan al blogservatori, però també estan en la galeria de fotos del portal de plesiologos (es una nova secció que he posat al plesiologos a mode de pressentació i l’adressa és www.plesiologosweb.blogspot.com, encara que si entres a plesiologos.ppcc.cat vas directament)
14 | Jesús August 20th, 2007 at 11:43 am