Aquest estiu, a part de passar-lo de festes, malalt, de viatge i fent fotos; ha sigut un estiu cultural, també he llegit bona cosa de llibres (bo, tampoc tants!).

Quan encara no havia començat l’estiu oficialment, encara que ja començava a fer caloreta, vaig començar a llegir Així va parlar Zaratustra de Friedrich Nietzsche, aprofitant que estàvem estudiant-lo. Desgraciadament, com em sol parar, vaig parar de llegir-lo i vaig perdre-li el fil, així que vaig tindre que tornar a començar-lo a principis de juliol.

Així va parlar Zaratustra
En el llibre, Zaratustra és una espècie de profeta (ironitzant a Jesucrist) que viatja pel món exposant les seves idees i la seva filosofia (la de Nietzsche). El llibre resulta entretingut en quant a forma (l’autor usa la narració), però bastant pesat en quant a contingut. Així i tot, s’identifica clarament (més o menys) la filosofia de Nietzsche respecte a la idea del “Superhome”, “la voluntat de poder”, “l’etern retorn”, etc. Però clar, per entendre alguna cosa has d’haver estudiat al filòsof, si no, no et recomane el llibre (així i tot millor llig-te abans Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, que resumix quasi tots els temes dels que tracta Així va parlar Zaratustra i és més fàcil d’entendre). [Si Jesús vol, que ens parle un poc més del llibre en els comentaris.]

¡Venciste, Rosemary!
Després vaig llegir un llibre que feia temps que havia adquirit del fantàstic George Orwell, ¡Venciste, Rosemary!. En aquest llibre, Orwell ens descriu a un poeta frustrat que treballa en una llibreria i intenta escriure poemes en el temps lliure (que en té molt). Però la seva perdició, el que li destrossa la vida, és la seva lluita contra els diners, contra el capitalisme.

El llibre em resultà molt interessant per les reflexions del protagonista sobre la societat en la que viu. Tot es mou pels diners, tot excepte ell (això creu ell). Però ell, al voler anar en contra dels diners, se n’adona de què és igualment un esclau d’ell, perquè la seva personalitat, la seva forma depèn d’ells. De fugir d’ells, però d’ells al fi i al cap.

Així, al final, se n’adonarà de què tots els anys que ha estat batallant en contra els diners, pensant que així seria més feliç, han sigut els pitjors anys de la seva existència, els més famolencs, els més freds, els més bruts i els que més l’han empobrit humanament parlant.

Una altra obra mestra del mestre.

Somien els androides amb ovelles elèctriques?
Heu vist la pel·lícula Blade Runner? Doncs la pel·lícula està basada en aquest llibre. En ell es descriu la història d’un “retirador” que ha d’encarregar-se d’un grup de sis robots Nexus-6 molt perillosos que han arribat des d’una colònia a Mart. Un “retirador” és una espècie de policia que s’encarrega de buscar tots els androides al marge de la llei i eliminar-los.

Què dir d’aquest llibre? Un clàssic de la ciència ficció. Molt entretingut i fàcil de llegir. Una mena de novel·la policíaca i d’acció futurista.

Història del temps
Aquest llibre l’he rellegit més bé. La primera vegada que vaig llegir el best-seller de Stephen Hawking vaig entendre ben poc. Sabia molt poc de física també. Ara ja sé un poc més de física (un poc sols…) i haig de dir que el llibre m’ha encantat. Ha saciat la meva sed de curiositat sobre algunes teories i fenòmens físics i me n’ha oberta sobre altres.

El subtítol del llibre ja ho diu tot “Del Big Ban als forats negres”. Hawking fa un repàs de tota la història de l’Univers, des del seu naixement fins als possibles finals que pot tenir, recorrent mentre totes les teories que han hagut i hi han sobre aquests temes: Relativitat general, Mecànica Quàntica, Teoria de la Relativitat Quàntica, Teoria de Supercordes, etc. I tot a un nivell assequible per a un lector mitjà (ja dic, alguna cosa has de saber, sinó es fa prou complicada la lectura).

El curiós incident del gos a mitjanit
Aquesta novel·la de Mark Haddon que ha estat molt premiada i valorada compta la investigació, que porta un xiquet amb el síndrome d’Asperger, sobre la mort d’un gos d’una veïna. El xiquet és un geni de les matemàtiques i la física, no pot contar mentires, li encanten les llistes, els ordinadors i la lògica i odia el color groc i el marró.

El llibre està ple d’acudits matemàtics. Per exemple, els capítols no segueixen l’ordre dels nombres naturals (1,2,3,4,5…), sinó dels nombres primers (1,2,3,5,7,11…) .

Haig de dir, orgullosament, que aquest llibre el vaig adquirir en el meu viatget a Anglaterra, i clar, està en anglès (The curious incident of the dog at night-time és el títol original). Però resulta molt fàcil de llegir, inclús en aquest idioma, perquè el protagonista, al ser un xiquet un tant especial, descriu detalladament tot el que fa i ho expressa amb absoluta claredat, evitant a tota costa les metàfores (que no li agraden tampoc).

Sis peces fàcils
I ara què? Doncs ara m’estic llegint una xicoteta obra de divulgació científica, escrita pel genial físic, guanyador del premi Nobel el 1965, Richard P. Feynman.

Ja us parlaré d’aquest quan l’haja acabat de llegir…

Filed under: Lectura |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts