Interessant reflexió en l’edició digital de la revista Muy interesante: ¿El Año de la qué?
I és que com diu l’autor, al 2005 es va recalcar, i ben recalcat, que havia segut l’any del Quixot, però qui ha sentit parlar de què el 2007 ha segut l’any de la Ciència?
I és que sense Quixot ens hauríem perdut una obra magnífica literària, almenys això diuen els que l’han llegida, però sense la Ciència encara estaríem en una cova intentant comprendre què és i, més pràctic, com es produeix una espurna.
Quants de vosaltres heu llegit el Quixot? No mentiu… Quants de vosaltres teniu cotxe, mòbil, ordinador, heu anat al metge, teniu casa…? Teníem (i seguim tenint) un deute amb tots els homes i dones que han fet la supervivència en la Terra un poc més fàcil i fins i tot luxosa, alguns fins i tot els deguem la vida (i qui no a aquestes altures?).
I no hem segut capaços ni de semblar interessats una vegada, encara que fos per quedar bé. Fins i tot Cervantes tenia aquest deute.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
Pos es aixina, veus!, jo no sabia que era el any de la ciència… i del quixot si km va quedar claret. Es que qui vol fer publi i donali al bombo.. pos li dona al bombo.. que al quixot està de moda, pos tots amb lo quixot…mmm la ciència tal volta ningú sabut enfocar bé la forma de fer-ho vorer i que aplegue a la gent, o simplement no han volgut. Pense que es questio dels moviments de masses que as punxen is fan coca.
De totes formes opine aixo.. no san involucrat lo que toca amb el tema… podrien ver fet pelis.. propagandes.. jocs.. coses que aplega al ciutadà corrent que camina per ai… i donarliu an forma aixina intereant, ami no mha aplegat res :S
1 | Warning January 15th, 2008 at 9:28 pmDoncs el que tu dius, no interessa. L’any de la Ciència es “cel·lebrà” a EgpaÑÑa perquè es cel·lebrava a la resta de països desenvolupats i nosaltres no podíem aparentar menys. I recalque això d’aparentar, perquè per a ser-ho encara ens queda un pas.
2 | Joan January 15th, 2008 at 9:41 pmEstàs parlant de tècnica i no de ciència. La ciència al igual que la literatura busca la raó de les coses (raó empírica, raó poética, raó cordial, raó vital… hi moltes formes). La tècnica busca dominar el món per a fer-lo més asequible, però no més humà. Si feren més cas a Cervantes, Shakespeare, Plató, Nietzsche, Einstein, Plank, Shrodinguer… pot ser el món fora una mica millor. Però mentres ens centrem en Ford, Marconi, Edison, Keines, Hayek i tota la coia de tècnics de qualsevol tipus que dominen el nostre món pot ser les cose no milloren de veritat, solament seran més còmodes.
3 | Jesús January 18th, 2008 at 2:48 pmLa ciència busca la raó de les coses. D’acord. Anem a situar-nos en un camp concret de la ciència, molt allunyada de la “realitat” i d’allò pràctic. Vaja que busca la raó i no “dominar el món”: l’Astrofísica. Ciència que estudia la física de l’univers. Una cosa tan allunyada de la realitat i tan poc pràctica. No em diràs a mi, que els astrofísics no són uns poetes de les lleis naturals!
Doncs bé, em podries dir com haurien pogut escriure els seus versos aquests poetes sense el desenvolupament tecnològic? Telescopis, espectrògrafs, satèl·lits, ordinadors i un fum de coses treballant totes juntes junt amb les millors ments humanes, simplement per curiositat, per “amor al arte” o en aquest cas a la ciència. Però veus com aquest desenvolupament científic ha anat acompanyat d’un desenvolupament tecnològic? Sense un no és possible l’altre.
Jo m’estava referint precisament als científics i no als enginyers. Perquè els científics en la seva vida dedicada a la recerca d’allò pel que sentien curiositat i al compartir els seus descobriments, han aconseguit que tots puguem treure’n profit. Hem aconseguit sobreviure i viure còmodament (és clar que tots no, però no és precisament culpa del desenvolupament tecnològic que uns sí i altres no, perquè les lleis naturals són les mateixes ací que a Àfrica).
Amb la química es fan medicines com la insulina; amb la física es fan lents per als miops com jo; Però també, amb ordinadors (el súmmum del desenvolupament tecnològic) es desenvolupen nous models físics i químics i, per exemple, s’estudien les reaccions químiques sense necessitat de produir-les!
I pel que dius sobre la “deshumanització” del món actual. Citaré un fragment de la cançó “Guitarra y vos” de Jorge Drexler que crec que m’explicarà millor que jo mateixa: “la máquina la hace el hombre… y es lo que el hombre hace con ella”.
PD: I no oblidem els matemàtics! No hi hauria desenvolupament científic ni tecnològic sense aquests!
4 | Joan January 18th, 2008 at 8:08 pmLa cançó de la que parlava: http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/drexler-guitarrayvos.mp3
5 | Joan January 18th, 2008 at 8:22 pmHe aplegat tard. Però, no t’equivoques: fou primer la literatura i després la ciència. Sense llibertat literària i de pensament la ciència no hagués existit. Newton era teòleg. I així tot. I té raó Jesús: quan parles del progrés parles de la tècnica no de la ciència. I, t’equivoques, l’astrofísica, si algú s’hi gasta els diners és perquè també té aplicacions al camp de la tècnica, sinó estaria al nivell del Quixot. I de tota manera, l’any del Quixot? Jo tampoc no me’n vaig assabentar i això que me’l vaig llegir amb gran plaer aprofitant que estava malalt al llit i que era “lectura obligada” a 3r de BUP. A favor teu, la ciència “natural” moderna quan aplega a un determinat nivell és més literatura, poesia o filosofia que una altra cosa. Almenys això vaig concloure d’escoltar a la ràdio (Cat Ràdio) entrevistes a “hòmens de ciències” eminents: matemàtics, astrofísics i altres. Cosa que ens hauria de fer pensar si hi ha tanta diferència entre l’any del Quixot i el de la Ciència. Ací i a la resta del món (no idealitzem tant…) van passar d’un i d’altre. Tornem al mithos i menyspreem el logos (tot ell).
I Bon * any!!!
6 | Ferran January 28th, 2008 at 4:08 pmxDDD. Però si jo no he dit res del Quixot! Jo no he dit que el Quixot no siga digne de l’any que es va cel·lebrar en commemoració seva! A mala hora anar jo a posar l’exemple del quixot! No pretenc enfrontar ciència contra literatura. Són dos cares de la mateixa moneda. I crec que la meva opinió sobre això ja l’he deixada plasmada en altres articles (per exemple http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/131).
A més, tant el Quixot com Einstein, són sols casos particulars de la literatura i la ciència. Sense un i sense l’altre ens haguérem perdut coses bones, o més bé, no hauríem aconseguit algunes coses tan prompte, almenys pel que a la ciència respecta. Perquè no dubteu que una obra com la del Quixot hauria segut escrita tard o d’hora i la teoria de la Relativitat també. Perquè el saber no és cosa d’un sol home, sinó de tota la humanitat.
Per altra banda. Per què he dit què sense ciència no hagués pogut existir el Quixot? Doncs perquè segur que després de la batalla de Lepanto Cervantes necessità atencions mèdiques, per exemple. Perquè jo NO he dit que sense ciència no hagués existit la literatura!
Després pel que fa a la comparació entre ciència i tècnica ja ho he dit vàries vegades. Ara mateixa sense una no existira l’altra. Tots els últims descobriments científics no haurien pogut ser capaços sense ordinadors i altres eines, que a la volta no haurien existit sense el desenvolupament de la electrònica, que no hauria pogut desenvolupar-se tant sense l’ajuda d’aparells com… (i així podríem seguir fins el <i>Big Bang</i>).
No era una crítica contra “les lletres” (mira que m’agrada ben poc això de “lletres” i “ciències”…) era un crítica contra la hipocresia i demagògia social (ja em referí a ella en un altre article http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/147).
Salut!
7 | Joan January 28th, 2008 at 7:38 pmPercentatge del PIB que va destinat a I+D en alguns països: http://neofronteras.com/wp-content/photos/inversion.jpg
A excepció d’Israel, que és el que més diners destia (4,7%!!) i els EUA, la resta són els, sempre admirats, països nòrdics i els asiàtics desenvolupats (Corea de Sud i Japó).
8 | Joan January 29th, 2008 at 9:44 amEspanya per contra pareix que està per davall de de Rússia, Xina, Argentina i Sud-Àfrica! Col·locant-se al nivell de Turquia, Grècia, La República Txeca i la resta de països de l’Est. És a això al que em referia…
black jack anima
Whom gioco gratuito poker black jack software dadi casino italiani bonus regole baccarat
9 | questionario eurobarre casino on net May 29th, 2008 at 2:15 pm