Tots coneixem a Dan Brown com a escriptor del Best-Seller El codi Da Vinci.
En aquesta novel·la plena d’èxit, Robert Langdon és un professor de simbologia religiosa en Harvard que quan va a fer una conferència a París, és veu involucrat en un estrany assassinat. Allí coneixerà a Sophie Neveu, una criptògrafa de la Policia Francesa, neta de la víctima que han trobat en el museu del Louvre.
El misteri es complica quan Langdon descobreix que la víctima pertanyia a una societat secreta, de la qual també havien format part Isaac Newton, Botticelli, Victor Hugo i Leonardo Da Vinci. Langdon sospita que està resseguint les traces d’un secret de transcendència històrica, un secret enormement revelador i perillós. Al llarg d’una emocionant persecució, Langdon i Neveu es trobaran amb un misteriós personatge que s’avança als seus passos en cada moment.
A mi, en aquesta ocasió, m’interessa parlar d’una altra novel·la escrita també per aquest autor i que no té res a veure, al contrari que en la majoria de les seves obres, en conspiracions rel·ligioses. La fortalesa digital, també és un llibre de conspiracions (sembla que aquestes venen molt), però aquesta vegada és una història de misteri entre els secrets millor guardats de les agències de intel·ligència nord-americanes.
Susan Fletcher, una excel·lent criptògrafa de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) no pot creure’s les paraules del seu superior, quan aquest li diu que l’Agència ha interceptat un codi que, el majo supercomputador conegut, pot desxifrar.
L’única pista que tenen per trencar el mortífer codi, pareix estar amagada en el cadàver d’un home que ha mort misteriosament en Espanya, on ha sigut enviat David, el promès de Susan. Mentre aquest busca la clau i intenta sobreviure als mètodes d’un expert assassí, Susan haurà de fer front al codi maliciós, que amenaça en revel·lar els majors secrets del Govern dels EUA, en les mateixes instal·lacions de la NSA.
Haig de dir, que m’han encantat tots dos llibres que he llegit aquest estiu i haig de recomanar-vos-els. No vaig a negar, que El codi Da Vinci no és un llibre interessant, però no és una obra mestra. Ha estat escrit com un llibre per a entreteniment, res més. I ha tingut la sort de convertir-se en un Best-Seller. Què és el que hi ha d’especial en ell? Jo diria que el morbo que produeixen les conspiracions de l’Esglèsia Catòlica.
Per altra part, La fortalesa digital, no ha tingut tant d’èxit per la mateixa raó; a pesar de tractar sobre conspiracions del Govern Americà, pareix que aquest tema no atreu tant en l’actualitat. Possiblement, si hagués sigut escrit en un altre moment, hauria captat molt més l’atenció dels lectors de novel·les d’intriga.
Jo, repeteixo, us recomane els dos. Són un poc densos si no sou lectors habituals (jo no ho sóc, intente llegir de tant en tant), però tots dos són entretinguts i interessants.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}