Estic cabrejat. La setmana passada tenia un examen a l’Escola Oficial d’Idiomes d’un llibre que havíem de llegir (el llibre era “The Silent World of Nicholass Quinn” de Colin Dexter, per a qui li interesse) i ens l’havien manat abans de les vacances de Pasqua. Jo, que volia ser previsor, el dimecres 12 de març el vaig acomanar a una llibreria al costat de l’Escola. Em digueren que el divendres (14 de març) o bé a l’altra setmana estaria i que m’enviarien un missatge al mòbil per a que passés a recollir-lo.

No sé si va ser el dijous 13 o va ser la setmana anterior, vam quedar, jo i els meus companys, per sopar amb Jesús per xerrar una estona i veure’ns les cares. Vam sopar a un Kebab i xerràrem de les últimes notícies de l’Institut i de les eleccions que s’acostaven, entre altres coses. Quan ens n’anàvem cap a casa, després de sopar, Jesús em digué alguns títols de llibres que potser em resultarien interessants. Un d’ells era “Lo que Sócrates diría a Woody Allen”. Ja havia sentit parlar-ne alguna vegada d’aquest llibre, així que vaig decidir acomanar-lo a la llibreria. Com que no corria pressa i volia llegir-me’l a Pasqua, vaig demanar-lo a la llibreria del Poble.

Doncs bé, ací arranca el meu cabreig. El dimecres passat vaig haver d’anul·lar la comanda del llibre de l’Escola Oficial d’Idiomes perquè a l’endemà tenia l’examen del llibre i encara no l’havia rebut! La dona em digué amablement que encara faltarien, atenció: uns quinze dies per rebre’l!

La veritat és que el llibre havia arribat mentre jo estava de vacances de Pasqua a Pedreguer,  però els molt cabrons de la llibreria l’havien tornat perquè havien passat quinze dies i no havia anat a per ell… I això que els vaig dir que no era de València i que aniria després de les vacances! Vam tornar de vacances el dia 1 d’Abril. Tenint en compte que, com a molt prompte, la llibreria rebé el llibre el dia 14, que març té 31 dies i jo vaig passar el dimecres 2 a per ell, tenim que en (31+2-14-15 =) 4 dies ja l’havien venut!

“No passa res”, vaig pensar, “ara el torne a demanar i en un parell de setmanes el tinc”. Què imbècil que sóc, perquè les setmanes passaren i passaren i el llibre no arribà. Al final vaig haver de buscar-lo per altres llibreries (al final vaig arribar a una que estava al costat d’eixa, xD) i llegir-me’l tot la vesprada abans de l’examen.

Però ací no acaben les meves experiències, podríem dir frustrants, amb les llibreries xicotetes, familiars, de barri o com vulgueu anomenar-les. Tornem a Pedreguer… El dissabte 15 de març vaig anar a la llibreria del poble i vaig comanar el llibre que m’havia recomanat Jesús i que us he comentat abans. Doncs bé, des d’aquell dissabte fins avui n’han passat huit més. Huit setmanes fa que espere el llibre, dos mesos, i el fotut llibre no apareix. Amb aquest no corre pressa, però em toca bastant els collons…

Després aquestes llibreries es queixen que grans llibreries com l’FNAC (quines grans llibreries, que es dediquen únicament al negoci de les paraules, hi ha a Espanya?) arrasen amb els seus negocis… Collons, el que m’estranya és que algú et faça cap comanda!

A vegades tinc la sensació de que sóc massa bona persona un imbècil, perquè si fos un altre, ja m’hauria anat a l’FNAC, hauria comprat el llibre per menys pasta i hauria enviat a pastar fang als llibreters (quan haguessin rebut el llibre, clar, per així tenir que tragar-se’l). En fi…

Filed under: Lectura, MyLife |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts