Fa calor, molta calor. Serà eixe el motiu del descens de publicacions en el bloc? Si la barregem junt amb l’estrès post-examen, les festes de Pedreguer i la Lan Party obtenim un dilluns 29 de Juliol i 25 dies sense contar-vos res. I no és que no volgués contar-vos res, són vàries les coses que tinc anotades a la llista de pendents.

Si algun físic em coneguera diria que sóc un sistema amb un elevat nivell d’Entropia. Ma mare diu que sóc un desastre, així que per a no marejar-me començaré per on m’ho vaig deixar: els estudis. M’agradaria compartir amb vosaltres les meves impressions d’aquest primer any universitari.

Després de totes les històries que et conten a l’institut, entres allí més acollonat que un nano quan veu el Michael Jackson. Però en realitat allò fa riure, t’ho passes bomba (recordem que són les meves impressions).

Jo vaig arribar a la Universitat carregat d’il·lusió i de ganes d’aprendre, imagine que allò fou un bon començament. Però en entrar a l’aula m’endugué la primera decepció: les aules no eren com a les pel·lícules! L’aula no tenia la típica forma semicircular amb el professor al centre sobre un tarima i 200 alumnes allí clavats. L’aula era més o menys com les de qualsevol institut, evidentment més grans i amb tres o quatre pissarres a la paret. Això sí, almenys el professor estava sobre una tarima.

Però no passa res! Jo estava ple d’il·lussió d’estar allí, com quan estàs completament penjat per una xicona i intentes buscar tot tipus d’explicacions a la seva negativa de sortir amb tu quan deuries canviar el xip i deixar-ho córrer; i aquest xicotet infortuni no anava a arrabassar-me-la.

Una de les coses que em sorprengué positivament fou que els professors, a pesar d’estar a sobre d’una tarima i tenir despatx propi, no eren els típics dirijaseamicomodoctorquehicemitesisenhardvard pedants i amb colzeres a la jaquet. Per començar no parlaven castellà (cosa que em sorprengué molt), no anaven amb jaqueta i el més important: tenien un tracte amable cara als alumnes.

I una de les coses que no em sorprengué de cap manera era la densitat de població femenina. Si el teu objectiu és lligar bona cosa, no estudies informàtica.

El temps començà a córrer, les setmanes passaren, els mesos volaren i arribà Febrer.

Ah, els exàmens… Algú que em conega més íntimament que un físic sabrà que sóc un cagat, un paio amb poc confiança en ell mateixa i bastant nerviós. Així que vaig arribar als exàmens de Febrer amb clars síndromes d’ansietat. Però amb l’ajuda de passejos per la platja de la Malvarossa i uns meravellosos comprimits de valeriana, til·la i no sé quantes herbes més i, evidentment, totes les hores de treball que havia dedicat a les diferents assignatures, vaig superar la primera prova amb uns resultats més que satisfactoris.

I començà el segon quadrimestre. Una assignatura més que en l’anterior i algunes pràctiques més. Però inclús amb aquests factors ha sigut el que més he gaudit: temaris més interessants, coneixes millor a la gent i en general: ja saps de que va l’assumpte.

Amb poca diferència respecte del primer quadrimestre ens plantàrem a Juny. Un poc de nervis, que aconseguí superar ja sense més ajuda que el meu propi autocontrol (això és tota una superació per a mi), i acabà el curs.

Balanç del curs? Parlant acadèmicament, no podria haver estat molt millor. No us diré la nota mitjana final, ho trobe un poc de mal gust (com parlar del sou o de la gent amb qui et gites)… i no vull donar-vos enveja tampoc, jejeje :P. Sols diré que totes les notes estan entre el 8.3 i el 10, ambdues incloses.

I des del punt de vista personal crec que la cosa anirà millor el curs que ve, que ja sé més o manco com van les coses i podré anar més relaxat. Amb el nou horari d’anglès a l’EOI tindré alguna tarda lliure per anar al cine o conèixer un poc València perquè en aquest any no he explorat ni Benimaclet.

Cambio i corto.

Filed under: Estudis, MyLife |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts