Continue amb la segona part del viatget a Itàlia.

El dia 18 arribàrem a Mòdena (província de la Emília Romanya) de matí. No teníem mapa de la ciutat i no havíem mirat en el Google Maps on collons estava l’alberg, així que bàsicament entràvem a la deriva a la ciutat. No sé qui comentà que no trobaríem l’alberg en 100 anys i Javier, que feia de copilot, preguntà “Com es diu el carrer?” i Blai li contestà “L’alberg es diu San Filippo Neri i està al carrer Santa Orsola”. Encara no havien passat cinc segons quan Javier exclamà: “Hòstia és eixe carrer!”. Havíem acabat de trobar el carrer de l’alberg. Aquell dia no deuríem haver anat a Mòdena sinó a Mònaco. La sort estava del nostre costat.

Entràrem a l’alberg i el encarregat ens digué que fins les 14h no podíem entrar a l’habitació així que deixàrem els trastos al cotxe i anàrem a pegar una volta per la ciutat. Tornem a deixar les bosses de viatge, sortim a dinar (o vam dinar abans de deixar les bosses? No ho recorde) i a passejar per la ciutat famosa pel seu vinagre. Sols teníem eixa tarda per veure la ciutat ja que a l’endemà havíem d’anar a Sant’Agata on es troba la fàbrica dels cotxes de luxe Lamborghini i a Maranello on està la de Ferrari (ja us havia dit que els meus amics són uns fans del motor). Tampoc feia falta més temps per veure el centre històric. No hi havia molt per veure.

Des del punt de vista guiri, Mòdena no era una bona ciutat. No m’agradà. Però crec que seria un bon lloc per viure: semblava ser una ciutat tranquil·la. Em sorprengué veure la quantitat de gent que anava en bicicleta a tots els llocs. Persones de totes les edats i colors (per cert, que hi havia molts negres també, cosa que em sorprengué degut a la política berlusconiana). El vinagre no el vaig tastar i vaig acabar amb els peus fets pols perquè em vaig patejar el centre amb sandàlies i sense calcetins (anava de guiri però el sentit del ridícul encara el tenia).

A l’endemà anàrem a la fàbrica de Lamborghini i jo vaig preferir no entrar al museu (no és allò que m’interessen massa els cotxes a mi) i em vaig quedar fora amb dos companys. Després tornàrem marxa enrere a buscar Maranello per visitar el museu de Ferrari. Aquest sí que el vaig visitar, imagine perquè em sonava més el nom o que sé jo. Férem algunes fotografies als deportius, als cotxes de Fòrmula 1 i sortírem cap a fora. Havíem quedat amb les amigues d’una companya nostra (sí, així de liosa era la situació) que van venir l’any passat per festes ací, a Pedreguer.

Per la nit sortírem amb elles al parc i jugarem una estona a un joc de cartes que encara no he acabat d’entendre. Era una d’eixes xorrades de joc que poc tenen a veure amb les cartes, però bé, passàrem l’estona que és del que es tractava.

I a l’endemà cap a la fase definitiva del viatge. Florència.

Per cert, ja hi han quatre fotos penjades del viatge a la meva galeria Flickr.

Filed under: Viatges |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts