Per poc se m’oblida comentar la tercera i última part del viatge a Itàlia!

Doncs després de passar dos dies per Mòdena i els voltants ens dirigírem a l’últim escaló del viatge: Florència. Allí arribàrem el dia 21 de matí. Buscàvem un lloc per aparcar a prop de l’alberg i no el trobàvem. Aparcar en Florència és impossible (en el centre) si no eres resident! Després d’una llarga estona pegant voltes trobàrem un lloc en el mateix carrer de l’alberg. El problema era que estava a l’altra punta del carrer i vam tenir que caminar un poc

Al arribar on es suposava que estava l’alberg l’encarregat ens dona una l’alegre sorpresa. Les habitacions no estaven en eixe edifici. Ens conduí pels carrerons de centre durant una estona fins que arribàrem al acollidor apartament que feia d’alberg. Un apartament antic, com deia, que havien reformat i havien convertit en alberg. Tres o quatre habitacions, tres banys, una cuina i un menjador. No estava malament. Això sí, era un poc vell, però per dos nits que anàvem a passar allí ens venia gran i tot. I a més hi havia bona companyia.

Anàrem de volta al cotxe, que ara quedava més lluny, i el portàrem fins a l’entrada de l’apartament. Descarregàrem els trastos a l’habitació que ens havia assignat l’home i anàrem a buscar un pàrquing on deixar el cotxe durant els dos dies. Després d’unes quantes voltes als voltants trobàrem un pàrquing. En el cartell deia que costava 5 euros i pico 2 dies, però al final ens cobraren 36 euros…

Sortirem a buscar un supermercat per comprar alguna cosa per dinar i ens en tornàrem al pis. Quan estàvem dinant s’obrí la porta i aparegueren tres xiques australianes (ja sabeu perquè deia allò de la bona companyia). La veritat no eren gaire simpàtiques. A penes digueren res. Imagine que s’acollonaren en veure sis tiots fent el burro.

En acabar de dinar ens gitàrem una estoneta. Jo no vaig dormir, vaig aprofitar per llegir el Farenheit 451 (ja us contaré que m’ha semblat) que m’havia endut per a les hores mortes del viatge, però hi hagué altres que gaudiren a gust la becadeta.

A les 17.30 partirem a pegar una volteta per la ciutat. Travessàrem el riu, visitàrem la basílica de San Miniato al Monte, contemplàrem la ciutat des de la Piazzale Michelangelo, creuàrem el Ponte Vecchio i anàrem a pegar una miradeta a la Galleria degli Uffizi, que estava a punt de tancar. Un dels factors que ens conduí a visitar a tota pastilla la Galleria fou que pels matins hi ha molta cua i en aquell moment (una hora abans de tancar) no hi havia ningú.

Entràrem i els guàrdies se’n rigueren de nosaltres. A mi em tocaven els collonets amb les meves sabatilles, que les tenia fetes pol, ia un amic li requisaren la botella d’aigua i se la begueren als seus nassos. En fi, una mostra del famós refinament de la Itàlia del nord.

Veiérem el que poguérem de la Galleria fins que sonà la campana que ens avisava de que anaven a tancar. I per poc ens quedem sense motxilles! Havíem deixat les motxilles a la entrada i eixírem per una porta lateral. La qüestió és que a l’arribar a l’entrada principal la porta estava tancada! Jo digué a dos companys que venien amb mi: “Quedeu-vos ací, vaig per derrere abans que tanquen”. Però per sort un dels dos fou més intel·ligent i espentà la porta, comprovant així que en realitat aquesta no estava tancada. Recuperàrem les maletes i ens n’anàrem a sopar. Fou llavors quan ens assabentàrem de l’accident de l’avió a Barajas i estiguérem xerrant d’això durant tota la nit. Ens gitàrem prompte.

A l’endemà férem una visita ràpida per algunes esglésies, per la catedral, pujàrem fins a la cúpula d’aquesta (463 escalons), observàrem la ciutat des d’aquell punt privilegiat, dinàrem en un Kebab (ja s’acabaven els diners), visitàrem el magnífic jardí de Boboli (en el palau Pitti) i tornàrem a l’alberg per sopar. L’endemà havíem d’alçar-nos prompte per veure una última església (la Santa Croce, on estan les tombes de Galileo, Dante i Maquiavel entre altres) i ens esperava un llarg camí fins a Milà.

Dinàrem a Milà, a un restaurant que ja havíem fet nostre, el que ens havia recomanat “el Pingüini” i marxàrem cap a Monza. Quedava l’esperança de poder entrar al circuit amb el cotxe per pegar una volta, però lamentablement el circuit estava tancat per no sé que.

Ja era de vesprada i a les 20h havíem de tornar el cotxe a l’aeroport, així que marxàrem cap allí. Paràrem en un bar a prendre un refresc i fer temps abans de tornar el cotxe. Xerràrem de l’accident de l’avió, dels accidents de cotxe… i finalment tornàrem el cotxe a l’aeroport.

Eren les 20h. L’avió sortia a les 8.25h. Quedaven encara moltes hores d’espera. A partir d’ací les coses s’entremesclen. Ja no sé que va abans i que va després. Sé que sopàrem un entrepà en el Autogrill de l’aeroport, que vaig a acabar de llegir el Farenheit 451 i que vaig llegir, fins la meitat, el Niebla. Jo i Blai dormirem al terra com a bons indigents (ja havíem estat practicant en el Vilalternativa en Vilanova d’Alcolea, quan dormírem en el sòl davant l’Ajuntament) i finalment embarcàrem a l’avió.

Quan ens adonàrem. Ja havien passat els huit dies i estava acariciant els meus gossos que gemegaven d’alegria (dóna gust tornar a casa quan t’esperen). I em vaig posar a escriure aquesta sèrie de post. La resta ja la sabeu.

Filed under: Viatges |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts