Jo no sóc un home molt llegidor. Intente llegir sempre que puc, però la veritat, mai “puc” perquè, com diria la vella dita, “Saber, poder i voler” és el mateix.

De totes formes, alguna cosa si que he llegit i considere la literatura com un art, que a pesar de no ser útil a nivell material (cap art ho és), sí és útil a nivell emocional. La lectura, pense, et permet conèixer moltes coses sense l’experiència d’haver-les viscudes, sempre que l’escriptor siga bo de veritat. Més ben dit, ara que caic, si l’escriptor és bo de veres, realment tu estàs visquent la lectura.

Em ve al cap ara, un viatget amb autobús cap a Alacant, ara farà cosa d’un any. Em vaig endur el llibre 1984, del mestre Orwell, per llegir-lo durant el trajecte cap a la capital provinciana. No sé si seria per el mareig de l’autobús o per la meravellosa mà de George Orwell, però quan llegia el principi llibre, sentia una sensació de claustrofòbia enorme. M’angoixava de veritat llegir la dominació del Gran Hermano sobre el pobre Winston. Vaig poder sentir el estar controlat i no poder fer res. Amb la lectura vaig descobrir la impotència, un sentiment, que no havia tingut mai, segurament per la meva poca experiència amb la vida, i que desgraciadament he tingut que tornar a sentir.

Doncs recentment, m’he trobat amb una interessantíssima llista de llibres, podríem dir obligatoris, a llegir abans de que un deixe aquest món. Les 1001 meravelles.

El meu propòsit és intentar llegir-les totes, si no totes com més millor. Algunes ja les he llegides, altres no, però aniré llegint-les. De moment, cree un nou apartat en el bloc, amb el llistat de les meravelles (traduïdes a castellà) i aniré ratllant les obres que ja he llegit.

Filed under: Lectura, Literatura, El Blog |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts