Un dels llibres que podíem triar per a llegir els alumnes de 2n curs de Batxillerat, en l’Institut de Pedreguer, és “El árbol de la ciencia” de Pío Baroja. La professora ens parlà un poc d’ell i m’agradà el que ens contà així que vaig decidir de llegir-lo.

El llibre, segons he pogut llegir en els comentaris del llibre, és quasi auto-biogràfic. La novel·la es divideix en dues parts, la primera on el protagonista és encara un jove estudiant de medicina en Madrid, parla de les relacions amb la seva família, els estudis, els amics, la vida en la ciutat burgesa de finals de segle XIX des del punt de vista d’aquest jove estudiant.

Hi ha un xicotet intermedi filosòfic, molt interessant des del meu punt de vista, on Hurtado i el seu oncle, també metge, són representants de la batalla entre el pragmatisme anglosaxó (Iturrioz, l’oncle) i l’idealisme alemany (Hurtado). És sense dubte una discussió molt interessant entre els dos pensaments.
En la segona part tracta de quan aquest estudiant ja s’ha llicenciat i va a treballar a un poble rural de la Manxa, on Baroja aprofita per criticar la ignorància i resignació del camperolat i la situació de caciquisme en la que viuen. Aquesta part també conta la tornada a Madrid i les noves experiències del metge que treballa com a “metge d’higiene” en diferents cases de prostitució de la ciutat.

Finalment, encara que també entraria en la segona part, Baroja ens conta el final de la desgraciada i trista vida d’Andrés Hurtado i el seu matrimoni amb Lulú, una jove amb molt caràcter i intel·ligència, que Andrés conegué en la seva època d’estudiant.

La part que més impressió m’ha causat ha sigut la discussió filosòfica entre Hurtado i el seu oncle perquè entre els dos fan una reflexió sobre el que és la vida i de com s’ha de viure aquesta. Iturrioz està encabotat en un vida més pràctica, amb unes regles definides, clares i que sempre es compleixen; però Hurtado o veu d’una altra forma, veu una realitat que depèn dels ulls dels que la miren. Una altra característica d’aquesta discussió és el pessimisme que demostren tots dos, però sobretot Hurtado, pel que és viure la vida.

Filed under: Lectura, Literatura |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts